Matadepera

De Viquipèdia

Matadepera és un municipi de la part nord de la comarca del Vallès Occidental. La vila està situada a 423 m d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba, a la Mola, a una altura de 1.095 metres. Matadepera és al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Limita amb els termes municipals de Terrassa a l'oest i al sud, Castellar del Vallès a l'est i Sant Llorenç Savall i Mura (al Bages) al nord. Es comunica amb Terrassa a través de la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Govern municipal 4 Edificis destacats 5 Ciutats agermanades 6 Personatges vinculats 7 Demografia 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

La seva extensió és de 25,2 km², una part dels quals situats dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectàrees de pinedes i 334 de matollar), i els seus conreus són de secà, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera està situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona.

Amb un cens que supera els 8.000 habitants, Matadepera ha articulat la seva població en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Llorenç, Drac Parc, Can Prat, Can Solà del Racó, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).

[edita] Història

Els primers elements documentals sobre la fundació daten de l'any 959, quan es parla del "lloc de Matadepera", que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle més tard, el 1014, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt amb l'alou de Matadepera; més endavant va passar a ser de jurisdicció reial.

La primitiva església de Sant Joan de Matadepera o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l'antic Ajuntament, eren el nucli d'una població de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar a mitjan segle XVIII (cap al 1768) l'origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l'antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l'altra banda de la riera.

La primitiva economia estava basada en l'explotació dels recursos naturals i agrícoles, bàsicament oliverars i vinyes. Al començament del segle XX, les indústries més importants eren la del carbó, la de la calç, la dels totxos i teules i la del vidre.

Actualment, Matadepera ha esdevingut, per la seva proximitat amb Sabadell i Terrassa, un important poble residencial, on el sector dels serveis, el comerç i la construcció són les principals activitats econòmiques. Un dels seus trets més característics és l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'existència d'un gran nombre d'entitats culturals, esportives i associatives.

[edita] Govern municipal

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

• CiU 8 regidors (1.735 vots, 46,79%)
• ERC-AM 2 regidors (623 vots, 16,80%)
• PP 2 regidors (569 vots, 15,35%)
• PAM (Proposta Activa de Matadepera) 1 regidor (273 vots, 7,36%)

Forma el govern municipal la coalició CiU per majoria absoluta i l'alcaldessa n'és Mireia Solsona i Garriga des del 16 de juny del 2007.

[edita] Edificis destacats

• L'església parroquial de la Degollació de Sant Joan Baptista, al centre del poble, construïda entre 1911 i 1917 per Bonaventura Bassegoda i Amigó;
• L'antiga església de Sant Joan de la Mata Xica, d'origen romànic tot i que l'edifici actual és una construcció dels segles XVI o XVII, situada prop del mas de Can Roure;
• Can Roure, una de les masies que formava el nucli primitiu, a la dreta de la riera de les Arenes; documentada des del segle XIII;
• La Torre de l'Àngel, casa modernista de segona residència dissenyada per l'arquitecte terrassenc Lluís Muncunill el 1907, situada passat el km 7 de la carretera BV-1221;

• La Barata, conjunt format per la casa pairal homònima i la capella de Sant Roc, molt malmès durant la Guerra Civil i restaurat a la dècada del 1940; el mas de la Barata es remunta al segle XIV, mentre que la capella és del 1622; també al peu de la carretera BV-1221, al km 9;
• Can Pobla, sota mateix de la Mola, masia del començament del segle XX aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer comte de Sant Llorenç del Munt; la capella manté l'antic culte a Sant Esteve;
• El monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de la Mola, sens dubte el màxim exponent arquitectònic de tot el terme municipal, obra emblemàtica del primer romànic (segle XI), declarat monument historicoartístic el 1931;
• La capella ermita de Santa Agnès, de mitjan segle XIV, situada al pendent de la cova del Drac, dins el massís de Sant Llorenç del Munt.

[edita] Ciutats agermanades

• Mariapfarr (Àustria), des del 1984.
• Lincoln (Massachusetts, Estats Units), des del 1989.

[edita] Personatges vinculats

Entre altres personatges cèlebres, han passat temporades a Matadepera escriptors com Àngel Guimerà, que va escriure-hi la seva novel·la Maria Rosa, o mossèn Ballarín, a més de Manuel Azaña quan era president de la República Espanyola i residia a la Torre Salvans. En l'actualitat compta entre els seus veïns escriptors com en Vicenç Villatoro o en Jaume Cabré, entre d'altres.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 15 17 19 120 219 554 538 574 530

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 627 718 664 665 728 733 1.075 2.351 4.270

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 4.884 5.478 6.082 6.362 6.924 7.404 7.711 8.169 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Vallès Occidental
Badia del Vallès | Barberà del Vallès | Castellar del Vallès | Castellbisbal | Cerdanyola del Vallès | Gallifa | Matadepera | Montcada i Reixac | Palau-solità i Plegamans | Polinyà | Rellinars | Ripollet | Rubí | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Sant Llorenç Savall | Sant Quirze del Vallès | Santa Perpètua de Mogoda | Sentmenat | Terrassa | Ullastrell | Vacarisses | Viladecavalls