Ermessenda de Carcassona

De Viquip??dia

Ermessenda de Carcassona (vers el 975 - Girona 1058), filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavald??, i muller del comte de Barcelona Ramon Borrell.

Va tenir un paper pol??tic molt important per Catalunya sobretot despr??s de la mort del seu marit, el 1017. Casada el 993 amb Ramon Borrell, particip?? amb ell en el govern dels seus comtats, en la presid??ncia de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-??ndalus. Un cop v??dua, s'encarreg?? de la tutela del seu fill Berenguer Ramon I fins la seva majoria, vers 1021. Lluit?? llavors contra el comte d'Emp??ries i, m??s tard, contre el seu propi fill per conservar el poder. Quan aquest mor??, el 1035, Ermessenda fou de bell nou tutora, aquesta vegada del seu n??t Ramon Berenguer I, perqu?? la seva mare, Guisla de Llu????, havia perdut els drets sobre el govern comtal arran del casament amb el vescomte de Barcelona, Udalard II. A partir de 1053 lluit?? amb Ramon Berenguer I, que havia estat excomunicat a causa del casament amb Almodis de la Marca i que es trobava en una situaci?? dif??cil davant Mir Geribert i la noblesa revoltada.

Durant les reg??ncies d'Ermessenda, l'aristocr??cia va iniciar el proc??s de feudalitzaci?? de Catalunya enfrontant-se als pr??nceps i a l'Esgl??sia. Ermessenda fou recolzada per consellers com Gombau de Besora, el jutge Pon?? Bonfill Marc i el seu senescal Amat Elderic d'Oris. Tamb?? hi ajudaren els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l'Abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuix??, o el seu germ?? Pere Roger de Carcassona, bisbe de Girona. Ermessenda s'ocup?? de l'esgl??sia i anim?? les noves fundacions, com el cap??tol de la Catedral de Girona, el monestir femen?? de Sant Daniel de Girona o el mascul?? de Sant Feliu de Gu??xols; aix?? mateix f??u importants donacions a Roma en el seu testament. El seu poder provenia de l'immens dot que va rebre de manera usufructu??ria, que comprenia els comtats de Girona i Osona.