Catedral de Girona

De Viquip??dia

Coordenades: 41?? 59??? 15??? N 02?? 49??? 35??? E

Catedral de Girona
Fa??ana de la Catedral de Girona.
Documentaci??
Tipus	catedral
Comen??ament	29 d'abril de 1312
Acabament	segle XVIII
Localitzaci??	Girona
Estil	G??tic catal??
Materials utilitzats	pedra i vidre
Sistema constructiu	arquitravat i voltat
Vistes
Al??at	30 m
Planta	22,98 x 55 m
Pl??nol interior de la Catedral.

L'esgl??sia cristiana cat??lica de Santa Maria de Girona ??s la seu catedral??cia del Bisbat de Girona i major temple cristi?? del bisbat i de la prov??ncia hom??nima. Els bisbes de la di??cesi de Girona son documentats gen??ricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les di??cesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupaci?? musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita.^[1] La seva major particularitat ??s que t?? la nau g??tica m??s ampla del m??n, de 22,98 metres, que ??s alhora la nau m??s ampla de qualsevol estil llevat de la de bas??lica de Sant Pere del Vatic??, que fa vint-i-cinc metres. Situada estrat??gicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la For??a Vella, hi coincideix el tra??at deixat en ??poca romana, del qual encara romanen mostres de muralla a l'actual pla??a de la catedral.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Catedral rom??nica 2.1 Campanar rom??nic 2.2 Claustre 2.2.1 Sepulcres del claustre 3 Catedral g??tica 3.1 Campanar nou 3.2 Fa??ana principal 3.3 Porta dels Ap??stols 3.4 Porta de Sant Miquel 4 Interior 4.1 Altar major 4.1.1 Retaule g??tic 4.1.2 Baldaqu?? 4.1.3 Cadira episcopal rom??nica 4.1.4 Cor 4.1.5 Orgue 4.2 Vitralls 4.3 Capelles interiors 4.3.1 Capella de l'Assumpci?? o Inmaculada 4.3.2 Capella de Sant Honorat o Sant Pau 4.3.3 Capella dels Sants Doctors 4.3.4 Capella del beat Dalmau Moner, abans de Santa Elisabet 4.3.5 Capella de Tots els Sants 4.3.6 Capella dels Sants Iu i Honorat 4.3.7 Capella de Sant Narc??s 4.3.8 Sepulcre de Ramon Berenguer II 4.3.9 Capella dels Sants M??rtirs 4.3.10 Capella dels Dolors 4.3.11 Capella del Sant Sepulcre 4.3.12 Capella del Corpus o del Sagrament 4.3.13 Capella de Santa Elena 4.3.14 Capella de Sant Miquel 4.3.15 Capella del Baptisteri 4.3.16 Capella de Sant Isidor 4.3.17 Capella de l'Anunciaci?? 5 Museu catedralici 6 Curiositats 6.1 Bruixa de pedra 6.2 Sant Carlemany 6.3 L'Espasa de Carlemany 6.4 Falc?? de pedra 7 Refer??ncies 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

L'any 834, la seu va rebre de Llu??s el Piet??s, un precepte d'immunitat amb la cessi?? de drets fiscals i adquisici?? de patrimoni. Unit a la consagraci?? d'un nou temple pel bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'exist??ncia d'una catedral prerom??nica dedicada a Santa Maria, encara que nom??s en queda documentaci?? i no restes arquitect??niques.^[2]

La primera catedral rom??nica es va construir entre el segle X i segle XI sobre el temple rom?? de Gerunda cristianitzat. Es va inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcci?? romanen la Torre de Carlemany (usada de contrafort per a la nau g??tica), el claustre, els soterranis de la catedral i la sagristia (avui una capella). El 1312 es va decidir construir una nova catedral en estil g??tic i substituir al mateix temps el temple rom??nic. Es va comen??ar per l'absis i es van anar construint lentament les voltes de la nau. Les obres de la nau no es van acabar fins el segle XVIII, en ple barroc, tot i que mantenien l'estil g??tic inicial. La fa??ana feta per Pere Costa i Cases, acabada al 1733 s?? que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no es va donar per acabada l'obra de la fa??ana i els dos anys seg??ents, els escultors locals Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Dom??nec Fita van realitzar les escultures monumentals que es van instal??lar a les forn??cules buides. El campanar ??s d'estil renaixentista.

La construcci?? del cos central va comen??ar amb tres naus, i la proposta de continuar-la amb una nau ??nica va provocar la suspensi?? de les obres i una discussi?? intermitent de responsables i t??cnics que va durar cinquanta anys. El cap??tol catedralici va convocar l'any 1417 una reuni?? de mestres d'obres i d'experts, i despr??s d'escoltar el seu dictamen favorable de manera majorit??ria a les tres naus, es va decidir per la f??rmula d'una sola nau de trenta-quatre metres d'al??ada, que va convertir la catedral en un monument ??nic en la hist??ria de l'arquitectura g??tica mundial.

[edita] Catedral rom??nica

L'any 1010 ??s documentada la construcci?? d'un nou edifici sobre la seu prerom??nica mig derru??da, sota el mandat del bisbe Pere Roger fill del comte de Carcassona Roger I de Carcassona i cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell. La catedral rom??nica constava d'una nau amb volta de can??, amb transsepte i tres portes d'entrada amb una mena de n??rtex de doble pis junt a la fa??ana principal, esmentat documentalment amb el nom de galilea, era de planta rectangular amb dues depend??ncies quadrades que corresponien, segons les darreres intervencions arqueol??giques de l'any 1999, a les capelles del baptisteri i la del sant Sepulcre, sobre aquest es va construir el nou campanar al segle XIV. La galilea servia com lloc d'enterrament i per superar el desnivell entre la primera explanada i el temple. L'escalinata tenia, com l'actual, tres replans, encara que era m??s estreta i m??s curta. ^[3]

Gr??cies a l'aportaci?? econ??mica dels comtes Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda, es va procedir a la consagraci?? el 1038. Les obres van continuar, trobant-se l'any 1050 el campanar aixecat fins al tercer cos i sent finalitzat durant el primer ter?? del segle XII. La comtessa Ermessenda va destinar una deixa testamentaria per al cobriment del dormitori de la can??nica. Aquesta can??nica ja s'havia esmentat en la seva construcci?? a l'any 1038 a l'acta de consagraci??.

Hi ha vestigis del temps rom??nic, com la torre dita de Carlemany, el claustre, l'ara de l'altar major, la cadira episcopal i el tap??s de la Creaci??.

[edita] Campanar rom??nic

Conegut com la torre de Carlemany, ??s semblant als campanars de Sant Pere de Vic o Sant Miquel de Cuix??, tots iniciats a la primera meitat del segle XI.

Presenta una planta quadrada, amb set nivells separats per frisos amb arcuacions longobards als seus dos primers pisos totalment cecs sense finestres, el tercer t?? a cada cara dues finestres amb arc de mig punt i a partir del quart dues finestres geminades amb columneta central i capitell en forma de m??nsula llisa.

Durant la construcci?? de la catedral g??tica va ser escap??at i incorporat als contraforts de la part exterior del costat de l???Evangeli. La construcci?? d'un nou campanar a finals del segle XVI va suplir les funcions del rom??nic.

[edita] Claustre

Dintre de l'edifici rom??nic de la catedral destaca el magn??fic claustre amb una iconografia medieval molt interessant.

Presenta una planta quadril??tera irregular, situat entre la muralla i la fa??ana nord de la catedral, la galeria septentrional est?? coberta amb una volta semicircular i la resta de las galeries amb volta de can?? de quart de cercle, suportada per parells de columnes i pilars quadrats intercalats de manera regular. Les arquivoltes dels arcs tenen una motllura molt senzilla amb guardapols.

Els capitells i els pilars s??n historiats amb llenguatge narratiu i elements de temes fant??stics i zoom??rfics d'ocells, simbolitzant un car??cter positiu i espiritual; si els ocells es troben mossegant-se les potes simbolitzen l'acci?? d'aixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es veuen escenes de l'Antic i Nou Testament en gran quantitat i diversitat, com la hist??ria de Sams??, la hist??ria de Isaac i Jacob, la vida de Jes??s, la creaci?? d'Eva, etc. Hi ha representacions de feines agr??coles i en alguns relleus amb restes de policromia. Entre els escultors que van treballar al claustre es troba Arnau Cadell tamb?? autor dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat.

S'hi troba la capella de Nostra Senyora de Gr??cia i de Bell-Ull, que en realitat ??s una antiga porta d'acc??s al claustre reformada a l'??poca g??tica, ??s al seu timp?? on est?? la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del segle XIII i tamb?? a sota, es troba una pintura de una Verge amb un gran marc daurat i tallat.

Annexa al claustre hi ha la capella rom??nica sota l'advocaci?? de sant Pere, unida a la catedral i restaurada recentment.

Fris representant a Jes??s acompanyat per ??ngels, enderrocant les portes de l'infern.

Capitell amb l'escena d'una persona que sotmet dos ocells.

Capitell inicial d'un fris amb ocell i elements vegetals.

Fris representant l'embarc a l'arca, de No?? i la seva fam??lia.

[edita] Sepulcres del claustre

Es troben al claustre sepulcres tant als seus murs com a terra de les galeries cobertes amb l??pides gravades de fam??lies nobles i canonges dels segles XIV al XVIII.

Damunt de l'entrada al claustre i dins d'una forn??cula hi ha la figura jacent de Guillem de Montgr?? mort l'any 1273, atribu??da al mestre Bartomeu. Aquest sepulcre es trobava dintre de la catedral, havent-se traslladat l'any 1711.

La galeria nord t?? adossats als seus murs sarc??fags sostinguts per columnes amb capitells o per m??nsules representant lleons o personatges. Es troba en aquesta galeria la tomba del bisbe Gast?? de Montcada mort l'any 1334.

A la banda sud hi ha els de Guillem de Vilarig (???1343), de Berenguer de Palau (???1314) del ardiaca de Besal?? Arnau Soler (???1326), tots amb figura jacent esculpida, i un dels m??s importants el sarc??fag d'Elionor de Cabrera morta cap a 1336. Es troben a la seva sepultura gravats els escuts d'armes de la seva fam??lia. Per testament redactat l'any 1333, estableix la seva sepultura a la capella que va fer construir al claustre dedicada als arc??ngels Gabriel i Rafael. No se sap qui va ser l'escultor del monument funerari, que presenta una imatge jacent amb el cap damunt d'un coix?? i recolzant els peus damunt de dos gossos.^[4]

[edita] Catedral g??tica

A partir del 1312 es van iniciar les obres de la catedral g??tica, el 29 d'abril el cap??tol de Girona va ordenar l'edificaci?? d'un nou absis amb girola i nou capelles, aix?? com la construcci?? de la sagristia a l'antic dormitori canonical.

L'altar major es va consagrar el 12 de mar?? de 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la cap??alera rom??nica. Els mestres d???obra varen ser Enric de Narbona, a la mort d???aquest, Jaume de Faveran (1321-1330); Guillem de Cors fins que el succe?? Pere Campmagre entre 1357 i 1359. Va ser mestre major Pere Saplana fins que el va substituir Pere Sacoma a partir de 1368, qui va realitzar una gran activitat, es va comen??ar les obres de la porta dels Ap??stols i la torre sobre la capella del Sant Sepulcre.

Al primer projecte, es va pensar fer la construcci?? amb la planta de tres naus, per?? el 1386 es va plantejar la possibilitat de canviar a una nau ??nica. Van ser cridats a consulta mestres de Barcelona, com Bernat Roca de la Catedral de Barcelona i Pere Arvei mestre de la Llotja de Barcelona, que van decantar-es per les tres naus, mentre que el mestre de Girona, Pere Sacoma, era a favor de la nau ??nica.

El 1416 es va fer una nova consulta amb els dotze mestres d'obres m??s importants de Catalunya, i amb opinions de tota mena. Finalment el bisbe Dalmau de Mur juntament amb el cabildo, van decidir l'any 1417 decantar-se per la construcci?? d'una sola nau, nomenant a l'escultor Antoni de Canet, que havia participat a la consulta: mestre maior i patro sense revocar per?? el mestratge de Guillem Bofill.

Sota la direcci?? de Berenguer Cervi?? a partir de 1434, es va encarregar a l'escultor Antoni Claper??s les escultures dels ap??stols per a la porta del mateix nom, que es van col??locar cap a 1460. Es va construir la primera capella dels peus, al costat de l'evangeli, del bisbe Bernat de Pau.

Amb motiu de la guerra civil catalana entre 1460 i 1472 les obres es paralitzaren. Sota el mestre d???obres Joan Balcells (1577-1583), s???acceler?? l???acabament de la seu, seguint el model g??tic, la darrera pedra de la nau de 22,98 metres de amplada per trenta-quatre d'al??ada, va ser col??locada el 1604 en temps del bisbe Francisco Ar??valo de Zuazo.

[edita] Campanar nou

??s de planta vuitavada de torre prism??tica adossat a la catedral i amb escala helico??dal, l'al??ada de la torre ??s de seixanta-set metres.

L???any 1580 s???inicia la construcci?? del nou campanar, per?? no va ser fins al segle XVIII quan es va decidir la seva terminaci??, encarregant a l'arquitecte Agust?? Soriano un nou projecte de dimensi?? m??s redu??t. Es va iniciar el 1757 i l'any 1764 ja hi havia l'??ngel giratori al cim. Origin??riament, l'??ngel, se situ?? a l'entrada provisional de la catedral, quan comen??aren les obres de la nau g??tica actual, vers el segle XIV quan va ser esculpit per Guillem Morell. ^[5]

Durant la guerra del Franc??s l'??ngel va ser decapitat per les tropes i el 6 de juny del 1968 es col??loca un de nou, l'antic es conserva al Museu d'Hist??ria de la Ciutat de Girona.

El campanar allotja sis campanes, la m??s antiga ??s de l'any 1574 i ??s dita La Beneta o Bombo.^[6]

[edita] Fa??ana principal

La fa??ana ??s d'estil barroc amb unes mides de quaranta-un metres d'al??ada per dinou metres d'amplada i amb aspecte de retaule dividit en tres carrers horitzontals i de tres cossos verticals, a l'??ltim es va afegir per Bartomeu Soriano, una balconada a cada banda amb balustrada. Per rematada es troba una gran rosassa del 1733 amb el vitrall del mestre Francesc Saladriga que representava l'Assumpci??. Les escultures de les virtuts de l'esperan??a, la fe i la caritat s??n de Pere Costa i Cases i segurament tamb?? l'ornament del voltant de la rosassa. En la part alta de la fa??ana hi ha una galeria de finestrals en forma d'arcs. Al setembre de l'any 1606 es va col??locar la primera pedra de la fa??ana, per?? les obres es van alentir i no va ser fins a l'any 1680 quan amb una nova benedicci?? de primera pedra es van reprendre amb l'acceptaci?? del projecte presentat per l'escultor barcelon?? N. Gavina, el qual va seguir fins a la direcci?? del mestre d'obres Bartomeu Soriano que cap l'any 1695 va modificar la tra??a de Gavina canviant les pilastres laterals adossades per fer-les acabar amb un balc?? a cada banda. Novament el 1730 es van abandonar els projectes anteriors per a acceptar el presentat per Pere Costa i Cases. Hom pot veure una data esculpida el 1733 sobre la rosassa, tot i que les obres no s???acabaren fins el segle XX durant el bisbat de Josep Cartany?? i Ingl??s els anys 1958/1960.

La distribuci?? de la iconografia de la fa??ana ??s:

• Primer tram, a cada costat de la porta les escultures de sant Pere i sant Pau de l'artista Josep Maria Bohigas de l'any 1962.
• Segon tram, dintre de tres forn??cules, al centre la Verge Maria i el Nen Jes??s, de l'escultor Jaume Busquets de l'any 1962; a la seva dreta sant Josep i a l'esquerra sant Jaume de l'escultor Antoni Casamor de l'any 1961.
• Tercer tram, tamb?? dintre de dues forn??cules troben sant Joan Baptista i sant Narc??s, realitzades per Dom??nech Fita l'any 1960.

Escultura de sant Pere de Josep Maria Bohigas.

Escultura de sant Pau de Josep Maria Bohigas.

Escultura de sant Josep de Antoni Casamor.

Escultura de la Verge Maria i el Nen Jes??s de Jaume Busquets.

Escultura de sant Jaume de Antoni Casamor.

Per a accedir a la porta d'entrada al temple hi ha una gran escalinata constru??da entre 1685 i 1699 de noranta graons distribu??ts en tres trams i balustrada de pedra als seus costats.^[7] Aquesta escalinata ha cridat sempre l'atenci??, com ho han expressat grans viatgers als seus llibres, encara que no es posen d'acord vers el nombre de graons, com per exemple:

• el franc??s Etienne de Silhouette a principis del segle XVIII:

??	No s'hauria de deixar de veure la catedral dedicada a la Santa Verge; es puja a ella per una gran escala.[8]	??
???Etienne de Silhouette, [Traducci?? del castell??]

• M??s tard el valenci?? Antonio Ponz:

??	Per a pujar al temple hi ha una escala magn??fica, igual a la seva ampl??ria i consta de vuitanta-sis graons, amb tres replans espaiosos i baranes, tot de pedra llaurada.[9]	??
???Antonio Ponz Piquer, [Traducci?? del castell??]

• El sevill?? Diego Alejandro de G??lvez, l'any 1755:

??	La Sta. Esgl??sia Catedral [...] est?? constru??da al lloc m??s alt de la ciutat. Per a pujar a ella hi ha vuitanta-vuit graderies repartides en tres pujades i en al mig dos espaiosos altiplans o replans [...] ??s obra molt bella i de gran sumptuositat. [10]	??
???Diego Alejandro de G??lvez, [Traducci?? del castell??]

• El castell?? Francisco de Zamora el 1790:

??	Vam anar a veure la catedral, l'escala de la qual, magn??fica, de noranta-sis graons, amb els seus grans replans, ??s excel??lent. [11]	??
???Francisco Zamora, [Traducci?? del castell??]

• El gran viatger Alexandre Laborde, al Voyage pittoresque et historique en Espagne(Viatge pintoresc i hist??ric a Espanya) (1807-1818, 4 volums), la va qualific?? de:

??	Majestuosa i superba	??
???Alexandre Laborde, [Traducci?? del castell??]

[edita] Porta dels Ap??stols

L???estructura est?? formada per la gradaci?? d???arquivoltes apuntades (constru??des l'any 1975), foren decorades amb les imatges dels dotze ap??stols i al seu timp?? hi havia un relleu de l???Assumpci?? fet per Joan Claper??s.

Situada al costat sud de la catedral, surt documentada per primera vegada el 1370 sota la direcci?? de Berenguer Aixuli i m??s tard del mestre d???obres Pere Sacoma. Les m??nsules van ser treballades per Guillem Morell l???any 1381, ^[12] havien de sostenir las figures dels ap??stols.

Aturades les obres durant un temps fins que sota el mestratge de Berenguer Cervi?? el 1434, es va encarregar la realitzaci?? de les imatges a l'escultor Antoni Claper??s i van ser col??locades a la d??cada dels seixanta del mateix segle.

Durant la guerra civil espanyola del 1936, es van destruir les figures menys dues que corresponen a sant Pere i sant Pau i es troben al cancell dels aules capitulars.

L'any 1975 es va acaba el cos de la part superior de les arquivoltes de la porta.

M??nsula amb fulles a la porta del Ap??stols.

M??nsula amb ??ngels m??sics a la porta del Ap??stols.

M??nsula amb pares de l'esgl??sia a la porta del Ap??stols.

[edita] Porta de Sant Miquel

Situada a la part nord, es va comen??ar la construcci?? de la cara externa l'any 1519 sota la direcci?? del mestre major Gabriel Cabot (1518-1520). Se sap que encara s'estava fent el mur superior l'any 1542.

[edita] Interior

Consta d'una ??nica nau de 22,98 metres d'amplada de quatre trams amb volta de creuria que se sostenen amb contraforts, entre cadascun d'aquests s'allotja a la seva part inferior dues capelles laterals. T?? un trifori amb finestres d'arc ogival que recorren tot el per??metre del temple a manera de fris. Uns grans vitralls il??luminen la nau, col??locats sobre el trifori i empla??ats entre els contraforts.

Hi ha un mur que tanca la construcci?? entre la gran nau i l'absis, en aquest pany de paret, al centre hi ha una gran rosassa i dues m??s petites a banda i banda sobre els arcs d'entrada a les naus laterals. Al traspassar el mur, hi ha un tram recte a cada costat que correspon al primitiu projecte de tres naus, la volta de creuria s'incorpora perfectament al cobriment radial de la resta de capelles del deambulatori.

La cap??alera ??s composta per un absis poligonal definit per deu pilars amb deambulatori de voltes en forma de trapezi que segueixen els radis de la clau de volta del presbiteri. T?? nou capelles radials.

[edita] Altar major

Consta de l'ara rom??nica del segle XI de marbre blanc de grans dimensions, de forma rectangular amb ornamentaci?? lobulada amb motius representant brots de diferents fulles.

[edita] Retaule g??tic

Darrera de l'ara de l'altar hi ha un retaule g??tic, d'argent daurat i aplicacions d'esmalts i gemmes de m??ltiples colors. ??s rectangular format per tres frisos, amb una part central representant el Tetramorf i el Calvari. Cada fris est?? dividit en quatre escenes per banda del central que representen el cicle de la vida de Jes??s des de l'Anunciaci?? fins la Resurrecci??. A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de D??u, sant Feliu i sant Narc??s, sota uns pinacles.

El primer treball al retaule ??s del mestre Bartomeu l'any 1325. El va succeir l'argenter valenci?? Pere Bern??s, qui al bancal de la part baixa va fer la inscripci??: Pere Berne?? em feu.

Gr??cies a la perfecta integraci?? de l'escultura amb l'esmalt, el retaule de la catedral de Girona es troba entre una de les peces de orfebreria g??tica de primera fila europea.

[edita] Baldaqu??

Es completa l'altar major, amb un baldaqu??, realitzat d'argent, pagat per l'ardiaca de Besal??, Arnau Soler, t?? quatre columnes que ho sostenen i el sostre bombat en arcs rebaixats. Representa al centre la coronaci?? de la Verge envoltada d'ap??stols, ??ngels i profetes, a m??s de veure's en un medall?? major, la imatge del donant (mort el 1326) a l'entrada del Parad??s. La comtessa Ermessenda l'any 1038 va fer donaci?? d'un frontal d'altar d'or que va ser fos a la Guerra del Franc??s.

[edita] Cadira episcopal rom??nica

Darrera de l'altar major, es troba la cadira episcopal rom??nica de marbre i dita de Carlemany. D'estructura massissa i forma rectangular, presenta a la part frontal que correspon als bra??os del seient, una ornamentaci?? vegetal i els s??mbols dels quatre evangelistes. Als laterals est?? decorada amb arcuacions de mig punt i unes columnetes. Al darrera del respatller de l'??poca g??tica es troba una figura d'un bisbe acompanyada d'ac??lits sota uns arcs apuntats.

[edita] Cor

Es t?? not??cia d'un cadirat g??tic fet al principi de la segona meitat del segle XIV amb la participaci?? de l'artista Aloi de Montbrai. Fent la comparaci?? i l'estudi estil??stic de la cadira del bisbe i amb la resta del cadirat es descarta que el Mestre Aloi intervingu??s en una mica m??s que a la cadira del bisbe, a m??s hi ha un document de l'any 1352 on es nomena a Ferrer de Groins que "es compromet a acabar el cor de la catedral"

Aquest cor desapareix al ser substitu??t per altre realitzat el segle XVI, segons l'historiador Oliver o segons Pere de Palol al segle XVIII, tal com ho cita Lourdes Fonoyet.^[13]. Segons Francesc Rius diu: ???A l???arxiu capitular de la catedral tamb?? em van mencionar els segles XVII o XVIII com a data probable de la construcci?? del nou cadirat???.

Del cor del segle XIV, solament es conserva a la catedral la cadira episcopal i uns quants respatllers amb figures d'??ngels m??sics tallats.

Quan es va desmuntar el darrer cor, tamb?? fou enderrocat el mur d'obra de tres caras que conten??a el cadirat al mig de la nau de la catedral. Va estar guardat uns anys a la catedral fins que a principis dels anys seixanta del segle XX, es va fer c??rrec de trenta-quatre respatllers l'historiador i notari de La Garriga Josep Maur?? i Serra, el qual va crear una Fundaci??-Museu a la seva casa particular per a exposar-los amb altres peces de la seva extensa col??lecci??. Nom??s es conserva la part alta dels respatllers, peces de 70 x 64 cm., la majoria amb dos ??ngels m??sics.

Dos respatllers junts.

??ngel amb cornamusa.

??ngel amb pandereta.

Altres figures

• Cadira episcopal g??tica.

Hi ha const??ncia d'un contracte amb l'escultor Aloi de Montbrai, amb data 7 de juny de 1351 per a la realitzaci?? de la c??tedra episcopal. T?? un aspecte profusament decorat, als laterals hi ha unes grans espirals, les de la part alta es troben representats ??ngels trompeters i a les baixes,al bra?? esquerra un ac??lit s'agonolla davant la Mare de D??u i al bra?? dret ??s un bisbe el que s'agonolla davant de la figura de sant Carlomany, el culte del qual fou establert a Girona per Arnau de Montrodon. Al respatller hi ha l'escut dels Montrodon entre formes polilobulades. Al plaf?? lateral esquerre est?? representada una escena de l'Epifania.^[14]

[edita] Orgue

L'orgue actual substitu??x a l'orgue anterior a la guerra civil espanyola constru??t per Honorat Grinda i per l'escultor Antoni Viladevall entre els anys 1827 i 1830. La seua col??locaci?? era molt t??pica de les abadies angleses ja que es trobava darrera dels setials presidencials del cor capitular^[15].

Es comen??a a construir l'any 1941 sent el primer orgue reconstru??t de les catedrals catalanes despr??s de la guerra civil. L'any 1943 Salvador Aragon??s d??na per conclosa l'obra a falta d'uns petits detalls a causa del retard d'arribada de material des d'Alemanya efecte de la segona guerra mundial. La caixa ??s obra del fuster Seraf?? Sureda.

??s l'orgue romanticosimf??nic m??s important de Catalunya. T?? la particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats i el recitatiu compta amb una segona caixa expressiva (doble expressi??). A l'estar tots els cossos sonors dins de la caixa expressiva principal l'orgue no t?? tubs a la fa??ana encara que compta amb lloc per a col??locar dotze tubs sords (canonges) en ella.

Es tracta d'un orgue de tres teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta notes. La distribuci?? dels teclats ??s la seg??ent:

• 1er teclat Gran Orgue de 16' (peus) amb tretze registres o jocs.
• 2on teclat Positiu de 16' amb onze registres.
• 3er teclat Recitatiu de 8' amb vuit registres i doble expressi??.
• Pedal de 32' amb set registres la majoria efectius, es a dir utilitzen tubs d'altres registres d'altres teclats de l'orgue.

• Consta de trenta-un jocs reals i trenta-nou efectius (la Gran Corneta de V aprofita i fa sonar a la vegada tubs d'altres registres aix?? com el pedal.)
• Compta amb setze combinacions prefixades de reuni?? de teclats, octaves, etc.

Com les ventalloles (v??lvules) que donen pas a l'aire als tubs s??n prou m??s voluminoses que les dels orgues cl??ssic compta amb dos m??quines Baker en el primer i segon teclat, la for??a de l'organista obre una ventallola que fa que la for??a de l'aire accioni la resta del mecanisme de l'orgue, evitant un esfor?? major de l'organista per a accionar les v??lvules^[16].

[edita] Vitralls

Els vitralls m??s ben documentats de la catedral s??n el de la representaci?? dels Ap??stols de l'any 1437 i realitzat per Antoni Tom??s, i el renaixentista de les Sibil??les, els Evangelistes i els Quatre Doctors de l'Esgl??sia occidental de l'any 1520.

La gran part dels vitralls medievals no es conserven, per estudis realitzats amb els fragments, s'ha pogut establir que els m??s antics eren els del presbiteri, que es creuen estaven obrats pel mateix mestre: mestre del presbiteri entre els que destaca el que representa La Dormici?? de la Mare de D??u, ??s un dels que conserva millor el seu aspecte original, format per tres llancetes i una traceria superior en la qual es concentra l'ornamentaci?? del vitrall. Las llancetes constan de tres plafons cadascuna, en el central es representa la Mare de D??u jacent acompanyada per Crist, als plafons laterals es representen las figures dels ap??stols, als plafons superiors hi ha la figura de Crist coronat la Mare de D??u i dos ??ngels de genolls.

Guillem de Letumgard, de la di??cesi de Constan??a sembla ser l'autor dels vitralls de les primeres capelles del costat meridional de la nau. Se sap que es van encarregar al mallorqu?? Ramon Gilabert l'any 1375 els de les capelles de sant Iu i de santa Magdalena (actualment desaparegut).

Els vitralls de les rosasses del mur del presbiteri representant la lluita de sant Miquel contra el drac va ser realitzat per Francesc Saladriga l'any 1704, com del mateix autor ??s la rosassa de la fa??ana principal representant l'Assumpci?? i realitzada l'any 1732. Ambd??s treballs van ser restaurats l'any 2001.^[17]

[edita] Capelles interiors

A la catedral es troben dinou capelles laterals a les quals s'ha d'afegir les nou del deambulatori, cobertes amb volta d'aresta. Com ??s natural als grans temples, les advocacions han anat variant al llarg del temps, aix?? com l'estil dels seus altars i retaules.

Les descrivim ordenades en sentit horari i entre unes altres, es troben:

[edita] Capella de l'Assumpci?? o Inmaculada

La seva construcci?? es va iniciar l'any 1589 i va ser acabada totalment el 1708. Aquesta capella del costat de l'Evangeli, tot just entrat a la catedral, t?? el retaule de la Immaculada Concepci??, contractat i sufragat pel canonge Crist??fol Rich a Pau Costa l'any 1714. Molt semblant al de l'Anunciaci?? del mateix autor, la Immaculada es troba al centre del retaule amb ??ngels i n??vols als seus peus. A la predel??la, les manifestacions a la cova de sant Francesc Xavier moribund. Les imatges de sant Feliu l'afric?? a la banda dreta i a la banda esquerra hi ha el dubte de si representa a sant Ramon de Penyafort o a sant Rom?? ^[18] En el ??tic es troba la representaci?? de sant Crist??fol patr?? del comitent del retaule.

[edita] Capella de Sant Honorat o Sant Pau

Hi ha una imatge de sant Honorat del segle XX. En aquesta capella es troba el sepulcre del bisbe Bernat de Pau, mort el 1457. D'estil g??tic, consta de tres compartiments, emmarcats per un arc ogival amb la figura del Creador i als laterals la Verge i un bisbe sota pinacles. El cos central representa la Verge amb el Nen que ??s adorada pel bisbe Bernat. En la part inferior estan els escuts del bisbe sostinguts per ??ngels i en el centre un llibre obert amb l'epitafi. El compartiment superior ??s presidit per la imatge jacent de Bernat de Pau amb la mitra i b??cul pastoral.

[edita] Capella dels Sants Doctors

Constru??da entre els anys 1452 i 1528, el retaule va ser obrat per l'escultor Joan Merla l'any 1607, enc??rrec que va rebre de l'ardiaca Miquel d'Agullana. D'estil cl??ssic renaixentista, la seva estructura consta de tres pisos i coronaci?? triangular amb un relleu de Sant Miquel dintre d'una forn??cula. Als restants pisos estan disposats tamb?? en base de forn??cules que contenen els relleus dels sants Doctors de l'Esgl??sia en fusta policromada pel pintor Pere Mart??nez de Barcelona.

[edita] Capella del beat Dalmau Moner, abans de Santa Elisabet

Es va acabar la construcci?? d'aquesta capella cap l'any 1490, als seus murs es veuen les teles amb la representaci?? del beat dominic Dalmau Moner. Per?? el que crida m??s l'atenci?? d'aquesta capella ??s el sepulcre g??tic del bisbe Berenguer d'Anglesola, mort el 23 d'agost de 1408 en Perpiny??. Va ser encarregada la realitzaci?? del sepulcre a l'escultor Pere Oller l'any 1409 i acabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Fou treballat en alabastre, amb l'escultura jacent del bisbe amb vestidures i mitra episcopal, envolten el sepulcre unes figures de plorants separades per fines columnes i amb pinacles a sobre d'elles.

[edita] Capella de Tots els Sants

Fou constru??da l'any 1369. Al seu mur dret hi ha el sepulcre del bisbe Bernat de Vilamar??, realitzat pel mestre d'obres i escultor de la catedral g??tica Jaume Faveran, situat dintre d'una forn??cula amb la figura jacent del bisbe vestit amb t??nica, mitra i b??cul pastoral. A la part central de la capella est?? situat un retaule de l'any 1644 amb una gran pintura de l'Ascensi?? del Senyor.

[edita] Capella dels Sants Iu i Honorat

Constru??da entre els anys 1347 i 1376. Fet per l'escultor Joan Torras l'any 1709 per enc??rrec i pagament del canonge Ignasi Bofill. Consta el retaule d'una gran tela a la part central amb la representaci?? dels sants titulars, una predel??la amb la imatge de la Magdalena penitent i a l'??tic l'Anunciaci??. A cada costat als murs de la capella estan les pintures de sant Ignasi de Loiola i de sant Antoni de P??dua. L'acabament d'aquesta obra esdevingu?? l'any 1731 com est?? inscrit a la taula de l'altar.

[edita] Capella de Sant Narc??s

La capella va ser constru??da l'any 1324 i es va consagrar sota l'advocaci?? de sant Andreu. El retaule de sant Narc??s va ser sufragat pel canonge Narc??s Font i Llobregat i el seu germ?? Josep, tant la talla com el daurat. Es va fer l'enc??rrec a l'escultor Pau Costa l'any 1710, per?? es va comen??ar l'obra el 1718 i es va acabar el 1727. Dins d'una gran forn??cula es troba la imatge de sant Narc??s amb els atributs de bisbe, amb dos ??ngels als costats, un duent un b??cul i l'altre un llibre, que s??n els elements representatius d'aquest sant bisbe de Girona. El retaule consta de parts tallades i altres de pintura dintre de marcs ovalats. En l'??tic es troba sant Andreu com antic titular de la capella, flanquejada per dues medallons amb santa Teresa i santa Maria de Cervell??. Als murs laterals de la capella hi han dos grans quadres, el martiri de sant Narc??s i el miracle de les mosques. Davant de l'altar i al terra es troba el sepulcre de pedra amb l'escut d'armes de la fam??lia Font.

[edita] Sepulcre de Ramon Berenguer II

Entre les capelles de sant Narc??s i els Quatre M??rtirs, damunt de l'entrada a la sagristia es troba el sarc??fag de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, que va ser assassinat l'any 1082 quan viatjaba de Barcelona cap a Girona als boscos d'Hostalric.

Enterrat a la galilea de l'antiga catedral rom??nica, es va traslladar a l'interior del temple per ordre del rei Pere el Cerimoni??s l'any 1385 i va ser encarregada la realitzaci?? de la seva nova sepultura a l'escultor Guillem Morell, ??s representat a vestidures de guerrer i amb relleus del seu escut d'armes a la part frontal del sarc??fag.

Enfront d'aquest sepulcre al costat d'evangeli de la nau, hi ha el de la seva bes??via la comtessa Ermessenda, de vegades confosa amb la seva esposa Mafalda de Pulla-Cal??bria.

[edita] Capella dels Sants M??rtirs

Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Montrodon i consagrada el 1338. T?? un retaule barroc de l'any 1679, amb la representaci?? en pintura dels quatre m??rtirs gironins Just, Paul??, Germ?? i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de l'emperador Diocleci?? (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle XIV, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre m??rtirs. Damunt d'aquest sarc??fag l'any 1659 es van col??locar quatre bustos de talla dels sants descrits.

A l'esquerra del retaule es troba el sepulcre del bisbe promotor Arnau de Montrodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el b??cul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarc??fag ??s desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets g??tics.

Al mur dret es troba el sepulcre del seu nebot i tamb?? bisbe Bertran de Montrodon, mort el 1384, posat dintre d'un arcosoli i la figura jacent amb vestidures episcopals. Sobre l'arcosoli a la paret es mostra en pintura uns arcs ogivals a semblan??a dels de l'anterior sepulcre.

[edita] Capella dels Dolors

Aquesta capella fou constru??da entre 1313 i 1319. La proposta per la realitzaci?? del retaule ??s de 1717, per?? no fou daurat fins al 1736. Al cos central hi ha la imatge de la Pietat coronada amb dotze estrelles, a m??s ??s troba a la seva esquerra la representaci?? de santa Eul??lia de Barcelona i a la dreta sant Vicen?? de Pa??l. A les pintures dels quadres laterals s'hi troba sant Felip Neri celebrant missa i sant Vicen?? de Pa??l predicant atribu??des a Antoni Viladomat i Manalt o del seu taller.

[edita] Capella del Sant Sepulcre

Edificada entre els anys 1313 i 1321 sota l'advocaci?? de santa ??rsula i tamb?? a les Onze Mil Verges. Al Museu d'Art de Girona es conserva l'antic retaule d'aquesta capella, realitzat el 1520 per Joan de Borgonya. Al mur del fons hi ha un tap??s de la Resurrecci?? pertanyent a la col??lecci?? de Joan Ferrer que entre 1560 i 1565, va realitzar-ne un total de vuit per a les capelles del deambulatori. Es pot veure sobre una llosa de pedra la imatge d'un Crist jacent realitzada per l'escultor giron?? Dom??nec Fita l'any 1959, autor tamb?? del vitrall de la mateixa capella amb el tema de la Resurrecci??.

[edita] Capella del Corpus o del Sagrament

El retaule datat de l'any 1561 va ser executat la part escult??rica per Antoni Coll, la policromia i daurat per Nicolau Mates i les pintures es van encarregar a l'artista franc??s, resident a Olot, Pere de la Rocha o Perris. S'observen a la predel??la escenes de la Passi?? de Crist i a la part central del retaule el Sant Sopar.

[edita] Capella de Santa Elena

Constru??da l'any 1329 i dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista. En aquesta capella es conserva el sepulcre original de la comtessa Ermessenda, morta a Girona l'1 de mar?? de 1057, sent enterrada en un arcosoli de l'antiga galilea als peus de la catedral rom??nica. L'any 1385 el rei Pere el Cerimoni??s va ordenar el seu trasllat a l'actual capella, i es va encarregar la imatge jacent a l'escultor Guillem Morell, per a cobrir el vell sarc??fag de pedra, on encara es conserva la policromia a la part frontal amb nou barres verticals vermelles sobre fons d'or, sent el document m??s antic que es conserva del blas?? de la bandera de Catalunya. L'escultura presenta unes faccions molt harm??niques i idealitzades amb les mans creuades sobre el cos i el cap reposant sobre un coix??.

[edita] Capella de Sant Miquel

Constru??da cap a 1358, conserva un retaule de l'escultor Pau Costa, realitzat entre 1715 i 1720, segons un llegat del canonge Miquel Catal??. Emmarcat per dos grans columnes estriades i tallades, es troba a la seva part central una c??pia an??nima d'un quadre del pintor itali?? Guido Reni, representant a sant Miquel Arc??ngel, la pintura va ser portada personalment per el canonge des de Roma.

En els murs de la capella es troben pintures representant l'Ascensi?? de Maria i la Resurrecci?? de Crist.

[edita] Capella del Baptisteri

La data de la seva construcci?? va ser l'any 1470. Es troba en ella una pila baptismal renaixentista, encarregada a l'escultor franc??s Guido de Belljoc, germ?? del mestre d'obres de la catedral Joan de Belljoc, l'any 1528, encara que fou acabada per l'escultor catal?? Joan Roig. Efectuada en pedra nummul??tica de Girona, t?? un metre i mig de di??metre i amb dotze costats on estan representats els ap??stols, dintre d'unes forn??cules entre columnetes cor??nties estriades. La peanya est?? ornada amb motius fitom??rfics.

[edita] Capella de Sant Isidor

A la seva clau de volta central es representa les imatges d'un eclesi??stic i un militar, els dos germans Dalmau de Raset, vicari i fundador de la capella i Bernat de Raset, militar, ambd??s tenen a la capella el seu sepulcre. La tomba de l'ardiaca Dalmau mort el 1452, ??s d'estil g??tic flamenc, l'escultura jacent amb h??bit sost?? un llibre a les seves mans i est?? emmarcat dintre d'un arc conopial amb un dosser amb calats, a banda i banda hi ha dues columnes rematades amb pinacles. A la part inferior a manera de fris es troben unes figures orant i llegint entre els quals hi ha el mateix Dalmau i dos ??ngels que sostenen l'escut del bisbe. Dalt de tot, trobem dos ??ngels que condu??xen la seva ??nima al cel.

[edita] Capella de l'Anunciaci??

Es troba a partir de la porta d'entrada al costat de l'Ep??stola. El retaule d'estil barroc, que va ser encarregat l'any 1710 pel canonge Jaume Codolar, a l'escultor Pau Costa, finalitzant-lo l'any 1725. S'aprecia al cos principal el tema de l'Anunciaci?? amb l'arc??ngel Gabriel i els sants Bonaventura i Francesc de Paula a banda i banda, amb una predel??la amb la representaci?? de l'adoraci?? dels pastors. A la part superior es troba sant Jaume a cavall i la representaci?? de les virtuts teologals, la fe, al centre la caritat i l'esperan??a.

[edita] Museu catedralici

Prop de l'entrada principal, dins de la nau a banda esquerra s'accedeix a les sales del museu de la catedral, situades a les antigues depend??ncies del monestir.

• Tap??s de la Creaci??. ??s una de les poques peces t??xtils brodades conservades de l'??poca rom??nica, realitzat amb fils de llana de colors sobre tela de lli, te unes dimensions de 3,65 X 4,70 metres, encara que no est?? complert i tampoc est?? definit el seu origen ni la data de la seva execuci??, es creu que ??s de finals del segle XI o principi del XII. El seu nom es deu a la tem??tica de la part principal del tap??s. Presidit a la seva part central per la representaci?? del Pantocr??tor, dintre d'una orla que est?? envoltada per una circumfer??ncia repartida en vuit parts desiguals que mostren passatges del G??nesi:

1. l'esperit de D??u sobre les aig??es
2. la creaci?? del firmament
3. la separaci?? de les aig??es
4. la creaci?? dels animals
5. l'??ngel de la llum
6. l'??ngel de les tenebres
7. la creaci?? d'Eva
8. Adam buscant un altre home entre els animals del Parad??s

A la part rectangular que l'emmarca a la seva franja superior, la imatge central representa l'any, als seus costats les estacions, seguint els mesos, el sol, i la lluna, els rius del Parad??s, entre d'altres escenes. Als triangles abans de la circumfer??ncia es representen els quatre vents.

• Retaule de la Pietat de Jaume Cabrera.
• Beatus de Girona. Es tracta d'una c??pia del segle X del comentari de l'Apocalipsi fet pel Beat de Li??bana. Escrit en lletra visig??tica sobre pergam??, amb m??s de cent miniatures moltes de p??gina sencera, va ser escrit, segons consta a l'??ltim foli del c??dex per : presbiterat S??nior i miniaturat per En o Ende i pel presbiterat Emeteri.
• Escultura de Carlemany. La realitzaci?? d'aquesta escultura d'alabastre policromada es deu a l'artista Jaume Cascalls i encara avui ??s motiu de pol??mica. A partir del fet que el bisbe Arnau de Montrodon l'any 1345 va instituir el culte a Sant Carlemany a la capella dels sants M??rtirs dins la catedral de Girona. Es creu que en realitat representa la imatge de Pere III el Cerimoni??s.
• Arqueta de Al-Hakam II. Realitzada en argent daurat ??s ornamentada amb motius vegetals amb semblan??a a l'art califal cordov??s. Del segle X ??s una de les peces m??s antigues que conserva el museu, sense saber com va arribar a la catedral. Per unes inscripcions, se sap que va ser un regal del califa Al-Hakam II al seu fill Hixan II.
• Retaule de Santa Magdalena. Antigament es trobava situat en una capella de la seu, ??s d'estil renaixentista i va ser realitzat pel pintor Pere Mates al segle XVI, s'aprecia a la pintura una gran influ??ncia de Joan de Borgonya.
• Llitera de la Mare de D??u d'Agost. Situada a l'antiga capella de l'Esperan??a, va ser un enc??rrec realitzat a Llu??s Bonifa?? i Mass?? (1730-1786),escultor de Valls, per al costum antic de col??locar una llitera amb una imatge de la Verge jacent al temple durant l'octava de l'Assumpci??. D'una gran teatralitat, ??s d'estil barroc,va ser daurat per Bruno Rigalt de Barcelona, sembla un cadafal amb quatre ??ngels que sostenen una gran corona daurada amb damassos.^[19] Dintra d'aquesta capella es troba la tomba del bisbe Guillem Ramon Bo??l i Mercader mort el 1532, en un arcosoli dintre del mur esquerre, amb columnes en ambd??s costats i rematat per un front?? triangular el qual es troba el Pare Etern. El sarc??fag de marbre presenta la figura del bisbe jacent amb vestidura pontifical i mitra. Sobre el sepulcre hi ha l'escut d'armes del bisbe.
• Retaule de Santa Elena. El retaule de santa Elena va estar col??locat a l'origen rera l'altar major, a causa de la seva import??ncia dintre de la pintura catalana durant el renaixement del cinc-cents, es va traslladar al museu catedralici. Els seus autors van ser Antoni Norri i Pere Fern??ndez.
• Creu de les perles. Pe??a destacable de la orfebreria dels segle XVI, d'argent daurat amb plaques esmaltades als extrems, al centre de la creu a l'anvers la imatge de Crist crucificat i al revers la imatge de devoci??, la Mare de D??u de les Perles. Dissenyada per Pere Joan Palau i realitzada per Antoni Coll a partir l'any 1503.^[20]

Es guarden d'altres peces, com creus processionals, reliquiaris, tapes de plata repussada d'un evangeliari del segle XIV, una cust??dia de Francesc Artau II de l'any 1430-1438 .

[edita] Curiositats

[edita] Bruixa de pedra

La Bruixa de pedra ??s una g??rgola per desallotjar aigua. Est?? situada al costat de la torre de Carlemany i ??s l'??nica g??rgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religi?? tenia el costum de llen??ar pedres contra el temple. Aixi, un dia, per obra divina, es convert?? en pedra i la van col??locar a la catedral perqu?? de la seva boca no sort??ssin m??s malediccions ni renecs, sin?? aigua neta de pluja. Existeix una can??oneta popular que diu "Pedres tires, pedres tirar??s, de pedra et quedar??s..."

[edita] Sant Carlemany

Tot i que se sap amb certesa que Carlemany mai va ser a Girona, es conten nombroses

hist??ries sobre ell. Mai va ser canonitzat per l'esgl??sia, per?? per ordre de l'emperador alemany Frederic Barbarroja, l'antipapa Pasqual III s?? que ho va fer l'any 1165. A la catedral de Girona i impulsat pel bisbe Arnau Montred??, l'any 1345 es va venerar a la capella dels sants M??rtirs una imatge dita de Sant Carlemany, quan a la realitat representava al rei Pere el Cerimoni??s, arribant a aconseguir una gran devoci?? popular.

[edita] L'Espasa de Carlemany

Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar rom??nic (Torre de Carlemany) per a contemplar la ciutat i des d'all?? li va caure l'espasa al centre del claustre que estava nevat, encara que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la for??a de la caiguda s'havia clavat a terra. Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la parteixi en dues, que ser?? quan sigui la fi del m??n.

[edita] Falc?? de pedra

Hi ha una imatge d'un falc?? de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral, que t?? una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort en pres??ncia del seu falc??. Van dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerim??nia religiosa el falc?? no va parar de revoltar per sobre del seu germ?? bess?? Berenguer Ramon II. Per desig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per a acusar-lo de la mort del seu germ??, sense que ning?? m??s tingu??s l'atreviment d'acusar al comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falc?? i es va posar sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era un senyal div?? per a fer just??cia. A partir de llavors va ser apel??lat com el Fratricida, el qual despr??s d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Xavier Barral i Altet, Les Catedrals de Catalunya, 1994, Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-3823-1
• Xavier Barral i Altet, Vitralls Medievals de Catalunya, 2000, Barcelona, Lunwerg Editores, Institut d'estudis Catalans, ISBN 84-7782-626-9
• Volum 5, Art de Catalunya, 1999, Barcelona. Edicions L'Isard ISBN 84-89931-14-3
• Joaquim Nadal i Farreras, La Catedral de Girona, Ajuntament de Girona. 2002, Lunwerg Editores ISBN 84-7782-939-X
• Ramos, M. Llu??sa, Catedrals monestirs i grans edificis religiosos, 2005 Barcelona, SGIT Geoestel SA ISBN 84-96295-16-X

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Catedral de Girona

• P??gina web oficial de la catedral de Girona
• P??gina web oficial del Bisbat de Girona
• Monestirs de Catalunya. Catedral
• Mapa de situaci?? de la Catedral de Girona

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Art
Art	Rococ??
Arquitectura	Antoni Gaud?? i Cornet ??? Casa de la Ciutat de Barcelona  ??? Castell de Bellver ??? Catedral de Barcelona ??? Catedral de Girona  ??? Catedral de Ja??n  ??? Catedral de Palma ??? La Seu Vella de Lleida ??? Manuel Joaquim Raspall i Mayol  ??? Palau de la Generalitat de Catalunya
M??sica	Llu??s Llach i Grande ??? Maurice Ravel ??? Manuel de Falla ??? ??pera
Pintura	Artemisia Gentileschi