Mir Geribert
De Viquip??dia
Mir Geribert ( ? - Tortosa, Baix Ebre 1060 ) fou un noble catal??, autonomenat Pr??ncep d'Ol??rdola, que es convert?? en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda de Barcelona, era n??t del comte Borrell II per l??nia materna.
Casat en primeres n??pcies amb Disp??sia de Sant Mart?? (? - 1030), amb la qual tingu?? dos fills: Bernat, clergue i Geribert.
Posteriorment es cas??, al voltant del 1023, amb Guisla de Besora, filla de Gombau de Besora, amb qui tingu?? tres fills: Gombau, Arnau i Ramon.
[edita] Propietats
Per vincles familiars Mir Geribert possee??a a l'??rea de frontera els castells de Subirats i el de la Vit, heretats dels seus pares cap a 1030, el castell de Ribes, que va concedir-li el seu cos?? el bisbe Guislabert I de Barcelona, i la castellania de Sant Mart?? Sarroca adquirida per enlla?? matrimonial. Tamb?? posse??a castells com el del castell del Port i la fortalesa de l'antiga ciutat d'Ol??rdola.
El seu sogre Gombau de Besora, mor?? vers el 1050 i traspass?? el Castell de Montbui a la seva filla Guisla, segona esposa de Mir. La posici?? de rebel??lia de Mir Geribert provoc?? que Ramon Berenguer I s'opos??s a aquest trasp??s de domini, fins que l'any 1059 Mir Geribert i el comte pactaren la pau i aquest li conced?? en alou les terres que, m??s tard, formarien la Baronia de Montbui. El castell de Montbui continu?? en poder dels Santmart??, descendents de Mir Geribert, fins als volts del 1170.
[edita] Enfrontaments amb el comte de Barcelona
[edita] Antecedents
Arran del descr??dit del poder comtal durant el cogovern de Berenguer Ramon I (1017-1035) i Ermessenda de Carcassona (1017-1057), especialment al Pened??s, ??rea de frontera amb l'Islam, els nobles, prescindint totalment de la potestas del comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses de les quals disposaven per alienar-les o infeudar-les com si fossin de la seva propietat, aix?? ??s, sense la supervisi?? de la c??ria comtal.
[edita] Enfrontaments amb Ramon Berenguer I
A Berenguer Ramon I el succe?? el seu fill Ramon Berenguer I, si b?? en ser menor d'edat, fou tutelat per la seva ??via Ermessenda. La feblesa fruit dels conflictes entre ??via i n??t foren aprofitats pels arist??crates, antics veguers esdevinguts senyors.
Al Pened??s destac?? Mir Geribert, amb influ??ncies a Barcelona com a cos?? del vescomte Udalard II (1041-1077) i del bisbe Guislabert I de Barcelona (1034-1066), en un moment en qu??, pel seu domini del Castell Vell, a prop de l'antic aq??educte, i del Castell Bisbal, la fam??lia vescomtal controlava dues de les quatre torres del recinte emmurallat, a m??s del Castell del Port, a Montju??c, des d'on es domin?? tota la ciutat i la badia.
En aquells moments els nobles del Pened??s -els Cervell??, els Mediona, els Santmart?? entre d'altres-, aplegats al voltant del seu l??der Mir Geribert, s??n contraris al poder comtal perqu?? aquest mant?? la pau amb l'Islam, la qual cosa, si pot resultar beneficiosa per als comerciants barcelonins i per al comte, per les p??ries o tributs dels reis taifes musulmans, ??s completament ru??nosa per als arist??crates, que nom??s poden accedir a l'or ??rab mitjan??ant la guerra i el bot??.
Els barons penedesencs tampoc no acceptaren que el comte de Barcelona atorgu??s privilegis de franquesa, o sigui, de garantia, de llibertat i de seguretat de b??ns a les comunitats pageses, perqu?? aix?? limitava la possibilitat d'imposar el ban senyorial als camperols. Per aquesta ra??, abolint pel seu compte les franqueses, i concedint, en acte de sobirania, als seus castlans el dret d'imposar tributs als homes lliures de la castellania, Mir Geribert afirmava la seva condici?? de cabdill dels nobles feudals.
Essent el m??s poder??s dels barons del Pened??s, cap el 1035, quan la mort i el testament de Berenguer Ramon I acab?? d'esfondrar el poder comtal, per marcar la seva autoritat, Mir Geribert es don?? el t??tol de pr??ncep d'Ol??rdola i, el 1041, entr?? en conflicte amb Ramon Berenguer I.
[edita] Relaci?? amb el poder eclesi??stic
Mir Geribert tingu?? una relaci?? estranya amb alguns monestirs que intervingueren en les seves activitats. Sant Cugat, Santa Cec??lia de Montserrat i Sant Benet de Bages varen ser v??ctimes d'usurpaci?? de les seves propietats que, m??s tard li foren restitu??des; Sant Sebasti?? dels Gorgs fou fundada per Mir; va donar b??ns del castell de Ber?? al monestir de Cluny per fundar un monestir guerrer, per?? l'abadia borgonyona no accept?? aquesta proposta.
[edita] Relaci?? amb els sarra??ns
Va mantenir unes bones relacions amb els sarra??ns de Tortosa, i va aconseguir obrir el pas pel Camp de Tarragona, establint un cert comer?? amb la Hisp??nia musulmana. Sembla que tamb?? els ati?? a no pagar les p??ries al comte. Aquestes relacions es redueixen amb la intervenci?? de l'abat Oliba de Vic amb una sent??ncia arbitral el 1044, i les morts de Gombau de Besora (1050) i d'Ermessenda (1058).
[edita] Mort
Fetes les paus amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, particip?? en una expedici?? al seu servei contra el castell de M??ra, on ??s capturat i mort el 29 d'octubre de 1060, junt amb el seu fill Bernat a mans dels seus antics aliats de Tortosa. El seu testament repart?? els seus b??ns entre els fills del seu segon matrimoni amb Guisla.
