Udalard II
De Viquipèdia
Udalard II (? – 1077/80). Vescomte de Barcelona (a 1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda.
Al morir el seu pare prematurament, Udalard, menor d'edat, resta sota la tutela del seu oncle, Guislabert I, bisbe de Barcelona des del 1034.
En dos períodes situats entre 1041-1044 i 1049-1058, el clan vescomtal es va oposar violentament al comte Ramon Berenguer I.
En el primer període, Guislabert I dóna suport al seu nebot Udalard II i encapçalen a Barcelona l'atac amb pedres al palau comtal des del palau bisbal. Tambè varen trobar com a aliat al comte Ramon I de Cerdanya, enemic del comte de Barcelona. Aquest primer període acabà amb una sentència que l'any 1044 que dictà l'abat Oliba. Segons aquesta sentència Guislabert i Udalard havíen de lliurar els culpables de l'apedregament i pagar una finança de 10 000 sous.
Entre 1049-58 serà Mir Geribert, cosí de Guislabert I, al front dels Santmartí qui s'unirà als vescomtes en contra del comte Ramon Berenguer I.
El succeí el seu fill Guislabert II de Barcelona.
| Precedit per: Bernat I |
Vescomte de Barcelona 1020–1077 regència de Guislabert I de Barcelona (1020-1041) |
Succeït per: Guislabert II de Barcelona |
