Tortosa
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Ebre | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
||
| Gentilici | Tortosí, tortosina | ||
| Superfície | 218,45 km² | ||
| Altitud | 12 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
34.832 hab. 159,45 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 48′ 46″ N 0° 31′ 24″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
6 Ferran Bel i Accensi (CiU) |
||
| Web | |||
Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre. És seu episcopal i constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial. El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús (constituïda en entitat municipal descentralitzada des del 1994), Bítem, els Reguers, Campredó i Vinallop. Tortosa és cap de partit judicial (fins el 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, escollint 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seva seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se el seu territori com una vegueria. La ciutat de Tortosa es troba situada a la vall baixa del riu Ebre i cal destacar-ne la seva gran riquesa en monuments històrics que són testimoni de la seva importància per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Aragó.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Bítem | 1.139 |
| Camp-redó | 1.168 |
| Jesús | 3.786 |
| Reguers, els | 679 |
| Tortosa | 27.131 |
| Vinallop | 363 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Tortosa és en l'actualitat un dels set municipis més extensos de Catalunya malgrat les diferents segregacions que ha patit el seu terme que havia superat els 500 quilòmetres quadrats al segle XIX (el 1850 es desagrega la veïna localitat de Roquetes; el 1977 Deltebre, el 1978 Sant Jaume d'Enveja i Camarles i el 1983 la localitat de l'Aldea).
[edita] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Ferran Bel i Accensi | 5.901 | 10 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Joan Sabaté Borràs | 4.259 | 7 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Ricard Forés i Gargallo | 1.084 | 2 | |
| Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal | Jaume Lluís Forcadell Torres | 961 | 1 | |
| Partit Popular | Antonio Faura Sanmartín | 860 | 1 | |
| Altres | 778 | - | ||
| Vot en blanc | 398 | - | ||
| Total | 14.373 | 21 | ||
[edita] Símbols de la ciutat
 Escut de Tortosa, amb les palmes |
 Bandera (no oficial) de Tortosa |
[edita] Llocs d'interès
[edita] Potencial turístic
Tortosa és una plataforma ideal per a conèixer els atractius del territori basats en diferents pilars: el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit (creat el 2001) i la Reserva Nacional de Caça, la via verda de la Val de Zafan que connectarà la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre amb el Parc natural del Delta de l'Ebre, els espais naturals de la vall de Cardó, les coves de Benifallet, els conjunts històrics d'Horta de Sant Joan, Miravet o Arnes, els espais de la Batalla de l'Ebre, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), la diversitat de les platges de la Costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d'Alcanar, etc), les pintures rupestres de l'art llevantí (Patrimoni de la Humanitat) del Perelló o Ulldecona, el poblat ibèric de Tivissa, la proximitat amb Morella, etc.
La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt històric de notables dimensiones que més enllà del seu recinte fortificat i dels seus 3 monuments nacionals se troba esquitxada per tot tipus de construccions o restes arquitectòniques d'especial interès (no tot és visitable; per exemple ni els banys àrabs nous ni els vells). Malgrat tot el nucli antic està sotmès a un profund i llarg procés de recuperació integral amb projectes tan espectaculars com obrir la catedral al riu Ebre mitjançant una gran plaça. Malgrat tot en l'actualitat existeixen grans zones molt degradades però que no són obstacle per al turista cultural més preparat que té molt a veure a la ciutat bimil·lenària.
[edita] Castell de Sant Joan o de la Suda
És una impressionant fortalesa, elevada 59 metres sobre el nivell del mar que domina la ciutat i el riu Ebre constituint un excepcional mirador. Els romans aixecaren les primeres estructures emmurallades però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'ell s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (1147), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
Des del 1294, quan Tortosa passa a dominis de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial, afegint-s'hi noves sales i elements defensius. De llavors l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català.
Durant l'Edat Mitjana, el castell fou seu del Tribunal de Justícia de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII, al fortificar les dos elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa. El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des de aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana.
A l'accés al castell se pot contemplar un cementeri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el 1972, un epitafi (s. X) amb referències a un governador, conservat al propi Parador. També se va recuperà dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, en la que se citen versos de l'Alcorà, avui conservada en la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa.
Altres fortificacions:
- Fortí de Tenaces, s. XVII. Situat al nord de la ciutat i sense connexió amb els seu traçat fortificat. És de de propietat privada.
- Fortificacions del Sitjar, s. XVII. Protegeixen l'elevació on s'ubicaven els quarters de Sant Francesc, espai que ocupa l'Hospital Verge de la Cinta en l'actualitat. Aquí s'hi troben tres fortins amb una gran fossada. El baluard del Carmé connecta amb el fortí extern de Bonete que exhibeix en el parament exterior un gran escut heràldic d'una gran personalitat no identificada.
- Fortins d'Orleans, s. XVII. Enfront les fortificacions del Sitjar reben el nom del duc d'Orleans que després d'un setge d'un mes prengué la ciutat el juliol de 1708 per a Felip V (vegeu també el Setge de Tortosa de 1708).
- Trams de muralla. Destaca la muralla de Remolins, accessible des de les avançades del castell de Sant Joan, culmina actualment en la torre del Celio. L'altra gran muralla és la del del barri del Rastre (s.XIV) accessible des del Sitjar.
- Torres. N'existeixen diverses en el terme municipal. Dues d'elles, la dels Corder i la del Prior, reben al visitant que accedeix a la ciutat des del nord per l'Eix de l'Ebre (C-12). Una tercera és la torre de Campredó o de Font de Quinto, al sud, que complementa l'espectacular torre de la Carrova (Amposta). A l'est de camí als parcs eòlics i a l'ermita del Coll de l'Alba se localitzen Torre Gassia i més enllà la torre de Fullola.
[edita] Catedral de Santa Maria
La catedral de Santa Maria s'inicià l'any 1347, quan el bisbe Arnau de Llordat col·loca solemnement la primera pedra al bell mig de l'absis el 21 de maig d'aquell any. El 1597, el bisbe morellà Gaspar Punter consagrà el temple. L'absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus de cinc trams amb les seves claus de volta destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant i refinat.
A l'altar major se pot observar el retaule de Santa Maria de l'Estrella (s. XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge. És una obra escepcional realitzada per a la catedral romànica. De totes les seves capelles destaca la dedicada a la Verge de la Cinta, el millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on se troba el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona (s. XV), el més espectacular de la catedral. Dels antics retaules medievals de la catedral destaca el que Pere Serra pintà per a la Seu tortosina; conegut com a retaule de la Mare de Déu de la cadernera la seva taula central i la predela formen part de la col·lecció de pintura gòtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. La catedral conserva el retaule de la Transfiguració (s. XV), obra de Jaume Huguet, exposada a la col·lecció museística oberta el desembre de 2007.
El claustre de la catedral (restaurat entre 1999 i el 2000), presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. A ell s'accedeix, des de l'exterior, pel portal d'estil barroc dit de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'articula l'antiga canònica. Se conserva el refectori (menjador), l'Aula Major, el dormitori canonical i l'Aula Minor (on s'ubica l'Arxiu Capitular) així com altres dependències menors. Sota el claustre se conserva un gran refugi antiaeri construït el 1937.
D'entre les seves obres d'art sobresurt la col·lecció d'orfebreria barroca i renaixentista així com la gòtica. Cal anotar que després del trasllat de béns artístics realitzat per las autoritats republicanes algunes desenes de peces d'alt valor artístic, embarcades a França a bord del Vita a finals de febrer de 1939, encara avui estan desaparegudes. Destaquen també 5 pintures de Vicente López (1 de elles perduda), 1 quadre de Sant Josep amb el Nen atribuït a Antoni Viladomat, 1 quadre atribuït a José de Ribera (l'enterrament de Crist), 1 arqueta àrab (i una altra d'elles també desapareguda), el cor renaixentista obra de Cristóbal de Salamanca, reinstal·lat al dormitori canonical després de la guerra civil, i tapissos com el que representa l'últim sopar entre altres obres d'art. La catedral també conserva, des del 1944, els originals de la làpida trilingüe (la més famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola), la làpida àrab de la construcció de les drassanes (944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc), inscripcions romanes i antics capitells visitables al soterrani del refectori.
L'Església Catedral ostenta el títol de Basílica. El 1931 fou declarada Monument Històric Artístic d'interés nacional juntament amb el palau episcopal.
[edita] Convent de Santa Clara
És un dels convents més antics de la ciutat, ja que fou fundat l'any 1283. Se troba situat al barri del mateix nom limitant a la vegada amb la muralla medieval del barri del Rastre (primer eixample de la ciutat-plaça forta). El convent de clausura va patir danys molt greus durant la guerra civil espanyola.
Té un claustre d'estil gòtic espanyol, del qual sols se conserven dos ales, la nord i l'oest, amb arcs lobulats i trilobulats. Els fusts estaven molt malmesos i la majoria foren substituïts en la restauració feta entre 1997-1998. De l'església, que havia estat dels templers, sols se conserven les cinc arcades d'arc apuntat ben visibles des del mirador que constitueix el castell de Sant Joan.
[edita] Llotja Medieval (gòtica)
De l'antic recinte únicament se conserva la porxada del blat (s. XIV) que el 1933 fou traslladada des de la seva ubicació original al parc municipal Teodoro González, on se troba encara avui en dia. Malgrat no tenir l'espectacularitat monumental de les llotges de Mallorca o València és la més antiga de les conservades en l'antic territori de la Corona d'Aragó.
[edita] Museus i arxius històrics
En l'actualitat (2008) la ciutat no disposa de cap institució museística constituïda malgrat el seu pes patrimonial. Com a dada, el catàleg de fons de l'Ajuntament de Tortosa supera els 4000 registres (arqueologia, belles arts, etc). Des de desembre de 2007 la catedral compta amb una col·lecció museogràfica oberta on s'exposen bona part dels seus importants fons artístics. La notable tradició arxivística de la ciutat s'ha traduït en l'existència de diferents arxius històrics dels que cal diferenciar-ne tres:
- Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre (AHCTE). Situat al Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties (un dels edificis renaixentistes del conjunt dels Reials Col·legis) al carrer de sant Domènec. El nucli dels seus fons està format per l'arxiu històric de la ciutat de Tortosa (arxiu fotogràfic, hemeroteca, fons històric i biblioteca).
- Arxiu Capitular (ACT). Situat en las dependències annexes de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Reuneix una important col·lecció de còdexs medievals, pergamins i alguns incunables.
- Arxiu Històric Diocesà (AHDTo) Situat al palau episcopal, enfront de la catedral.
Cal destacar a més a més el parc d'escultures "Jardins del Príncep" inaugurats el 1991. És una mostra d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago situada en el bell marc dels antics jardins del balneari de Manel Porcar al barri de Remolins (call jueu) i als peus de les muralles del castell de Sant Joan (o de la Suda).
[edita] Palau Episcopal
Se troba enfront de la catedral. L'edifici fou construït entre els segles XIII i XIV tot i que a sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliació realitzada el segle XVIII (amb un edifici adjacent) i el segle XIX. El seu promotor principal fou el bisbe Berenguer Prats (1316-1340). Antigament el palau limitava amb el mateix riu Ebre però des de la construcció dels murs de contenció de l'Ebre i de la carretera durant el franquisme ja no és així. Malgrat els canvis i malgrat la necessitat de més actuacions de restauració continua sent el palau episcopal més bell de Catalunya. El 1931 fou declarat Monument Històric Artístic d'interès nacional.
El pati constitueix el nucli principal de la construcció des del qual, una àmplia escala voladissa permet l'accés al primer pis on se conserven dos galeries, formades por arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust cuadrilobulat i capitells amb decoració vegetal. En aquest mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element més destacable del conjunt, a la que s'accedeix a través d'una espaiosa sala gòtica. La façana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultòric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella el complementa una magnífica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes laterals.
Al palau s'hi troba l'Arxiu Històric Diocesà.
Més informació a la web de l'Ajuntament de Tortosa
[edita] Palaus
La guerra civil espanyola de 1936-1939 i las actuacions desafortunades han fet desaparèixer palaus i cases nobles de la ciutat. En l'actualitat en el Conjunt Històric Artístic (CHA-1976) se conserven els següents:
- Palau Montagut. Situat al carrer de Santa Anna número 3-5 des del 1982 és la seu de la Comunitat de Regants del Canal de l'Esquerra. El seu aspecte actual és fruit de la reforma realitzada per Na Carme Nogués, vídua del segon comte de la Torre de l'Espanyol, a finals del s. XIX (l'arquitecte August Font Carreras firmà el projecte).
- Palau episcopal romànic (no visitable). Situat enfront al palau episcopal gòtic sols conserva elements estructurals (contraforts, arcs i columnes interiors).
- Palau Despuig (després de la família dels Corder), s. XV .Ubicat al costat del palau Oriol fou restaurat parcialment entre 1952-1956. Destaca la gran escala del pati interior, la galeria gòtica i les bigues polícromes del seus sostres restaurades el 1993.
- Palau Oriol. Situat al carrer de la Rosa és l'antic palau dels Marco, després del marqués de Bellet i de Mianes i finalment de Damián de Oriol, marqués de Santa Coloma. El 1969 fou adquirit per la Diputació de Tarragona que el va recuperà entre 1971-1974. Presenta embigats polícroms i un pati de cert interès.
- Palau Campmany. Situat al carrer de la Rosa fou el palau de la comtessa de Vallcabra. Des del 1967 és propietat del Sr. José Celma Prieto. Destaca la façana encoixinada (s. XVIII), la barbacana (o ràfec) amb cassetons del seu sostre i el pati interior.
- Casa palau Abària-Aldana. Després de la polèmica sorgida el 1998 respecte a la seva conservació o el seu enderrocament l'edifici fou cedit a la Generalitat de Catalunya que el va reobrar entre els anys 2003-2005. Situat al carrer Montcada, enfront del convent de la Puríssima (s. XVIII; exclaustrat el 2007), és la seu territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu costat, formant part d'una plaça, se troben les restes de l'antiga església dels Dolors destruïda durant la guerra civil espanyola. Al mateix carrer se troben encara avui altres cases nobles com el número 9 i el número 18 que fou palau del marqués d'Alós (anteriorment palau dels Miravall).
- Palau Francesc Oliver de Boteller (o Casa Villòria), s. XV. Declarat Bé d'Interès Cultural, és la seu territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre el juny del 2008 i el 2010 hi ha previstes profundes obres de remodelació. La seva façana fou traslladada pedra a pedra des del seu emplaçament original enfront al riu Ebre. En un dels angles es va instal·lar (encara que parcialment) una antiga font gòtica monumental del segle XV que fins el 1879 estigué situada en l'actual plaça d'Agustí Querol.
[edita] Reials Col·legis (renaixentistes)
És el nom que reben el conjunt de 3 edificacions de l'ordre dels dominics situades al carrer de Sant Domènec declarat Monument Nacional el 1974.
- Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties. Cedit per l'Església a la Generalitat de Catalunya per a albergar l'arxiu històric de la ciutat des del 1997. És l'edifici renaixentista més reeixit del Principat de Catalunya i compta amb un pati interior amb un espectacular fris.
- Col·legi de Sant Jordi i de Sant Domènec (1578). Arrasat pels bombardejos franquistes (1937-1939) tan sols se conserva la portalada renaixentista de dos cossos. Sota l'escut imperial de Felip II es pot llegir la inscripció DOMUS SAPIENTIAE, és a dir, casa de la saviesa doncs fou l'antiga universitat. Propietat de la Generalitat des del 2001 el maig de 2003 es va convertí en la seu dels serveis territorials del Departament d'Educació i de l'Escola Oficial d'Idiomes (2004).
- Església de Sant Domènec. Amb portalada renaixentista i interior de cànons gòtics. Data de l'any 1585 i la seva portalada està presidida per l'escut del bisbe Izquierdo. El temple fou un dels béns desamortitzats el s. XIX convertint-se en instal·lació militar. El 1906 fou cedit a l'Ajuntament i entre el 1910 i el 1997 acollí l'antic Museu-Arxiu Municipal. Des del 2007 està destinat a saló noble de la ciutat.
Durant les excavacions arqueològiques (2007) del carrer de Sant Domènec van aparèixer les restes d'una muralla ibèrica (s. III a.C.) així com ceràmica i àmfores fenícies del s. VII a.C. que constitueixen el nivell arqueològic més antic localitzat a la ciutat.
[edita] Edificis modernistes, historicistes, eclèctics ...
La varietat de las edificacions ofereix un ampli i interessant panorama especialment apte per als amants de la història de l'arquitectura. Entre altres se poden trobar:
- Escorxador Públic. Obra de Pau Monguió Segura projectada el 1905 i construïda entre 1906 i 1908. Se troba al barri de Sant Jaume.
- Palau Montagut. Al carrer de Santa Anna. L'arquitecte August Font firmà el projecte de reforma a finals del segle XIX.
- Pasatje Franquet, 1877. Al carrer de la ciutat.
- Mercat Municipal. Obra dels arquitectes Joan Torras i Guardiola i Joan Abril (1886-1887) és un dels mercats més imponents de Catalunya, a l'alçada dels grans mercats de Barcelona.
- Casa Pilar Fontanet (popularment casa Grego), 1908. Al costat del portal dels Romeus (portal interior de la ciutat) i davant d'un dels accessos al claustre de la catedral. La seva transformació en hotel i la restauració de la façana i del vestíbul d'entrada és imminent.
- Temple de la Reparació. Obra de Joan Abril i Guanyabens inaugurada el 1903. Situada al carrer de la Mercè ressalta la seva cúpula de colors ben visibles des de diversos llocs de la ciutat. El seu interior bé mereix una visita.
- Casa Ricard Climent. Se troba enfront del palau Abària al carrer Montcada. Ressalta la seva façana esgrafiada i el seu mirador de diversos pisos.
- Casa Ramon Sechí. Situada a la plaça Agustí Querol número 4. Al seu costat se pot veure una antiga farmàcia.
- Magatzems J. Benet Piñana. Situats a l'avinguda Generalitat número 3, molt a prop del pont de l'Estat.
- Hotel Siboni. Al carrer de l'Àngel número 6 aquest antic hotel està ocupat per oficines. Destaca com en la majoria de casos la seva façana.
- Casa José Bau Vergés. Situada al carrer Berenguer IV número 26.
- Casa Facundo Segarra (o casa Matheu).
- Casa Salvador Brunet Sala. Situada al carrer Cervantes és la seu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.
- Villa Mercedes (popularment casa de les torretes). Construïda al carrer Cervantes. Les reformes patides al llarg del temps han fet perdre les cúpules còniques dels seus dos torreons i el seu jardí convertit en establiment comercial.
- Casa Bernardo Grego. Situada al carrer República Argentina.
- Clínica Sabaté. Situada a la plaça Alfons XII és un exemple historicista poc freqüent reflexat en la temàtica egípcia.
- Casa Piñana, 1923. Situada a l'avinguda Generalitat número 105 enfront del parc Teodoro González. És una construcció de la segona etapa de l'arquitecte Pau Monguió a la ciutat.
- Casa xalet Pallarés (Villa Alicia), 1906. Eclipsada per construccions modernes destaca pels colors de la seva façana i del seu torreó. Recentment restaurada (2005) és la seu d'una empresa de construcció. El seu arquitecte fou Pau Monguió.
- Casa Manuel Camós. Situada a la rambla de Catalunya, al barri de Ferreries, és obra de Pau Monguió Segura (1904).
- Casa doctor Antoni Llorca. Situada al passeig de l'Ebre xamfrà amb la rambla de Catalunya, a Ferreries, enfront al riu Ebre.
[edita] Parc Teodoro González
És la zona verda més emblemàtica de la ciutat i ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà fins a la construcció del parc riberenc dels barris de Sant Jaume-Remolins (parc de la Fira). Tot i en això encara avui és la zona verda de referencia de Tortosa.
Conegut inicialment amb el nom de passeig del Temple el parc municipal és el parc de l'eixample i de l'expansió urbana de la ciutat al s. XIX. S'hi pot trobar un passeig central de plataners d'índies de grans dimensions, palmeres datileres, palmeres xilenes, magnòlies grandiflora, pins, plataners, algun cedre, algunes carrasques, etc. Des del 1933 s'hi localitza el porxo del blat (s. XIV) traslladat des del seu emplaçament original.
Més informació disponible a la web de l' Ajuntament de Tortosa
[edita] Fires i festes
[edita] ExpoEbre
És la fira multisectorial més rellevant del sud de Catalunya. Des de l'any 2007 (63 edició) ha passat a celebrar-se en el recinte existent al barri de Remolins on disposa d'un pavelló multifuncional dissenyat per l'arquitecte argentí Mario Corea amb 5000 metres quadrats coberts. En la 64 edició Fira de Tortosa ha ofert a expositors i visitants un total de 15.000 metres quadrats útils i novament un servei de bus gratuït d'accés al recinte.
[edita] Festa del Renaixement
Se celebra des del 1996 i ostenta el reconeixement d'haver estat declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa d'Interés Turístic de Catalunya.
Desenes d'actors i espectacles, centenars de ciutadans i comerciants vestits d'època i les tavernes de la Ruta de la Saboga omplen els carrers del nucli antic de festa, música, alegria i color durant 4 dies de la segona quinzena de juliol.
Amb el subtítol L'esplendor d'una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de tipus lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants de l'existència de la ciutat.
Es representa en tota la seva esplendor la desfilada i parada d'Armes en honor a les banderes de la Vegueria de Tortosa i de la ciutat, en la que participen: el govern de la ciutat, les milícies de defensa, els representants dels barris i dels oficis, els comerciants i mercaders, la ciutadania, i els comediants arribats de totes bandes per a la celebració.
Més informació disponible a la web de la Festa del Renaixement/ Fiesta del Renacimiento
[edita] Festes Majors
Tenen lloc la primera setmana de setembre, en honor a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat des de 1863.
[edita] Personatges il·lustres
- Cristòfor Despuig (1508-1574): escriptor i humanista. Va fer servir el català mentre la majoria de contemporanis escrivien en llengua castellana o llatina.
- Pere d’Alberní i Teixidor (1747-1802): soldat i conqueridor del Viregnat de Nueva España i dels territoris nord occidentals nord-americans i Governador Interí de Las Californias.
- Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa 1806-Wentworth 1877): General carlista conegut com el "tigre del Maestrat".
- Manel Domingo i Sol (1836-1909), Sacerdot, fundador dels Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, declarat Sant Apòstol de las Vocacions per Pau VI.
- Felip Pedrell Sabaté (Tortosa 1841-Barcelona 1922): Compositor i musicòleg.
- Antoni Casanova Estorach (Tortosa 1847-París 1896): Pintor
- Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre 1851-Barcelona 1929): Metge
- Francesc Gimeno Arasa (Tortosa 1858-Barcelona 1927): Pintor
- Agustín Querol Subirats (Tortosa 1860-Madrid 1909): Escultor
- Josep Maria Marqués García (Tortosa 1861-Barcelona 1938): Pintor.
- Víctor Beltrí i Roqueta (Tortosa 1862-Cartagena 1935): Arquitecte.
- Marcel·lí Domingo i Sanjuan (Tarragona 1884-Tolosa de Llenguadoc 1939): Polític, periodista i mestre.
- Rafael Vidiella i Rubio (Tortosa 1890-Barcelona 1982): Polític.
- Josep Subirats Piñana (Tortosa 1920): Polític.
- Josep Benet Espuny (Tortosa 1920): Pintor.
[edita] Ciutats agermanades
Des del 1968 Tortosa s'ha agermanat amb cinc ciutats europees i estrangeres. A continuació s'ofereix la llista d'aquestes localitats:
|
[edita] Vegeu també
- Bisbat de Tortosa
- Llista dels emirs de Tortosa
- Catedral de Tortosa
- Centre d'Esports Tortosa
- Escut de Tortosa
- Bandera de Tortosa
- Eixaric
- Remolins
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació sobre la Festa del Renaixement de Tortosa
- Monestirs de Catalunya. Tortosa
| editar | Municipis del Baix Ebre | |
|---|---|---|
|
l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta |
||
