Morella

De Viquip??dia

Morella ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca dels Ports, de la qual ??s la capital, i hi t?? altres localitats dins del seu gran terme municipal.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Denes i antics termes agregats 1.2 Nuclis de poblaci?? 1.3 Localitats lim??trofes 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Pol??tica i administraci?? 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 8 Cultura 8.1 Museus 8.2 M??sica 8.3 Fira de ramat 9 Festes 10 Gastronomia 11 Personatges il??lustres 12 Vegeu tamb?? 13 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Morella, ciutat situada estrat??gicament als l??mits d'Arag??, Catalunya i el Pa??s Valenci??, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centen??ries i coronada pel seu robust castell, a m??s de mil metres d'altitud. En el seu terme s'hi troben els ports de muntanya de Torremir?? (1259 m.) i Querol (1080 m.).

El relleu abrupte i muntany??s de la comarca dels Ports sembra el cam?? per a arribar a Morella travessant barrancs, boscos de pins, carrasques, roures, rambles i moles.

La N-232 ??s l'eix de comunicaci?? de Morella amb Saragossa i Logronyo. Aix?? mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins tur??stics valencians del litoral, amb l'Autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castell??, tamb?? es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enlla??a posteriorment amb la N-232 en direcci?? a Morella.

Morella ??s una ciutat amb unes temperatures mitjanes significativament m??s baixes que la resta del pa??s.

[edita] Denes i antics termes agregats

El terme municipal de Morella est?? dividit en dotze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70 i s??n les seg??ents:

La Vespa, els Castellons, Primera del riu, Segona del Riu, la Font d'en Torres, Herbeset, els Llivis, Morella la Vella, el Coll i el Moll, Hortells, la Pobleta, la Roca, i Xiva.

[edita] Nuclis de poblaci??

• Morella
• La Bespa
• Els Castellons
• Xiva de Morella
• Primera del riu
• Font d'En Torres
• Herbeset
• Segunda del riu
• Muixacre
• Els Llivis
• Coll i Moll
• Morella la Vella
• Ortells
• La Pobla d'Alcolea
• La Roca
• Vallivana

[edita] Localitats lim??trofes

Sorita, Palanques, Forcall, Villores, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Cat??, Xert, Vallibona, Castell de Cabres i Herbers.

[edita] Hist??ria

Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya, la ciutat murallada de Morella, l'antiga Castra Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge del Maestrat.

Morella pot exhibir una hist??ria tan antiga com il??lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueol??giques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la pres??ncia de l'home prehist??ric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat de Bronze i hipogeus en Hostal Nou, rel??quies prehist??riques que van ser lamentablement destru??des. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seua fundaci?? data del per??ode eneol??tic, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual empla??ament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca d??na fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Gr??cia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Ann??bal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, r??gul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres p??niques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independ??ncia.

Despr??s de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel??lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el t??tol de municipi rom?? i es va integrar en la prov??ncia Tarraconense.

El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes hist??riques. No obstant, es considera que les esgl??sies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort s??n d'origen visig??tic pel que fa a la seua fundaci??. Els v??ndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ata??lf van conquistar el Tarraconense l'any 414, per?? Morella, mitjan??ant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la prov??ncia l'any 476.

Va ser ocupada pels berbers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei ??rab de Tortosa. Per aquesta ??poca apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominaci?? musulmana, de la que va ser principal protagonista Rodrigo D??az de Vivar, contra el que van unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristi?? San?? III d'Arag??. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1088, en l'anomenat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos nobles cristians i xeics ??rabs.

L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Arag?? va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, despr??s de la conquista de Alcany??s, per?? no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any 1232, expulsara definitivament els ??rabs. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Balasc d'Alag?? -conegut pel sobrenom d'El Major-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Sep??lveda i Extremadura. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anul??lar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honr??s privilegi de la fidelitat.

L'any 1672 va patir els estralls d'una epid??mia que els documents de l'??poca denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoraci?? de la decisi?? presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acci?? de gr??cies per la salvadora intercessi?? de la Mare de D??u de Vallivana quan Morella va patir aquesta epid??mia de pesta.

Durant la Guerra de Successi??, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris del Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar en Morella, per?? van ser derrotats en la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, al fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governaci?? Militar i Pol??tica.

En 1808 es va sumar al patri??tic al??ament contra Napole??; per?? van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general El??o, van aconseguir reconquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions pol??tiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constituci?? de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnici?? de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies m??s tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant, un any despr??s els absolutistes van tornar a ocupar la poblaci??.

En morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre els partidaris del germ?? del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Va ser conquerida pels carlistes el 26 de gener de 1838. Defensada dels atacs de les cinc divisions del general Or??a l'estiu del mateix any i reconquerida finalment per Espartero el 1840.Quan la tercera guerra civil carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa.

Com a conseq????ncia de tot el seu passat hist??ric s'ha convertit en una poblaci?? de gran atractiu tur??stic i monumental.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.996	2.850	2.859	2.797	2.719	2.711	2.752	2.782	2.802	2.863

[edita] Economia

Morella ha estat i ??s centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i av??cola) complementen la seva activitat econ??mica.

[edita] Pol??tica i administraci??

Resultats electorals de Morella, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del Pa??s Valenci??	Joaquim Puig i Ferrer	1.080	7
	Partit Popular	Francisco Medina	714	4
	En blanc		46	-
Total		1.882		11

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Rafael Sabater Francisco Blasco	UCD
1983-1987	Francisco Blasco Ram??n Tena	UCD
1987-1991	Jos?? Vives Borr??s	PP
1991-1995	Javier Fabregat Antol??	PSPV
1995-1999	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
1999-2003	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
2003-2007	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
2007-2011	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV

[edita] Monuments

Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'inter??s. Tanmateix, cal destacar el castell, l'esgl??sia arxiprestal de Santa Maria (art g??tic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.

Des del punt de vista de l'arquitectura contempor??nia, Morella t?? un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pin??s Desplat. Es tracta de la Resid??ncia Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb ella en repetides plataformes. Correspon encara a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrant la caracter??stica empremta formal-espacial de Miralles-Pin??s, es caracteritza mes b?? per una contenci?? que temps despr??s ser?? desenvolupada sota una major fecunditat formal. L'edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola a l'any.

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia Arxiprestal de Santa Maria la Major. Del segle XIII.

??s una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcci?? g??tica reuneix en una mateixa fa??ana la Porta dels Ap??stols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el P??rtic de la Gl??ria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'??rgan de Torull s??n algunes de les seves joies.

• Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV.

El m??s significatiu del conjunt ??s la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'esgl??sia del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neocl??ssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil g??tic original.

• Esgl??sia de Sant Nicolau. D'estil rom??nic tard??, ??s ara sala d'exposicions.

Esgl??sia Arxiprestal de Santa Maria la Major

Esgl??sia Arxiprestal de Santa Maria la Major

Detall de la porta de l'Esgl??sia Arxiprestal

[edita] Monuments civils

• Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX.

Constru??t aprofitant la roca. Consta de la pla??a d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, pres?? de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilitzaci?? i cultures.

• Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.

Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del P??blic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Al??s, del Asper??, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc.

• Aq??educte de Santa Ll??cia. Del segle XIV.

Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil g??tica, pel qual arribava les aig??es de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.

• Ajuntament. ??s un edifici g??tic dels segles XIV i XV.

• Cases i palaus.

S??n moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc de Alag??n), del segle XVI, ??s actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos (en el carrer de la Cofradia). La Casa dels Estudis i del Consell (al costat de la pla??a dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Verge) i la Casa del Marqu??s de Cru??lles s??n nom??s uns exemples m??s.

Castell de Morella

Torre de la Pardala al Castell

Castell de Morella

Vista exterior de les muralles

Torre i porta de la muralla

Torres i muralla

Casa t??pica

Carrer

Carrer

[edita] Llocs d'inter??s

• Barranc del Marfullar. Microrreserva de Flora.
• Font del Teixet. Microrreserva de Flora.
• Barranc del Toll de la Sarga. Microrreserva de Flora.

[edita] Cultura

[edita] Museus

• Temps de Dinosaures. Cont?? restes f??ssils de les esp??cies de dinosauris de Morella.
• Temps d'Hist??ria. Amb tres sales dedicades a la prehist??ria, al g??tic i al carlisme.
• Temps d'imatge. Cont?? fotografies dels segles XIX i XX.
• Museu Arcipestral. Alberga quadres del segle XVII, orfebreria, documents...

[edita] M??sica

L'ajuntament organitza diversos cursos de m??sica a nivell internacional al mes de setembre. Tamb?? organitza un festival de m??sica cl??ssica i barroca.

[edita] Fira de ramat

La Fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d'una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comer?? i la ramaderia. la tradici?? comercial de la ciutat es conjuga amb l'exposici?? de bestiar selecte, instal??lacions, ferramentes i maquin??ria agr??cola.

[edita] Festes

La majoria tenen origen en el culte religi??s.

• Sant Juli??, patr?? de la ciutat (7 gener).
• Sant Antoni (cap de setmana posterior al 17 de gener).
• Carnestoltes
• Cicle de rotllos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
• Preg??ria al Santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
• Corpus Christi.
• Sant Joan (dissabte m??s pr??xim al 24 de juny).
• Bous de Sant Roc (agost).
• Fira agr??cola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
• L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebraci?? d'aquest.
• El Sexenni: ??s la festa per excel??l??ncia de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor a la Mare de D??u de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La pr??xima ser?? a l'agost de l'any 2012.

[edita] Gastronomia

La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats t??pics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.

[edita] Personatges il??lustres

• Joan Francesc Cruella (Morella-1804 ???-1886). Pintor neocl??ssic.
• Joaquim Oliet (Morella-1775 ???-1849). Pintor neocl??ssic.
• Francesc de Vinatea (Morella-? ???-1333).

[edita] Vegeu tamb??

• La Pobla d'Alcolea
• Xiva de Morella
• Castell de Morella
• Dena
• Setge de Morella (1707)

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Morella

• Web oficial de l'ajuntament de Morella
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis dels Ports
Castellfort | Cinctorres | Forcall | Herbers | la Mata | Morella | Olocau del Rei | Palanques | Portell de Morella | Sorita | la Todolella | Vallibona | Villores