Morella

De Viquipèdia

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres localitats dins del seu gran terme municipal.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Denes i antics termes agregats 1.2 Nuclis de població 1.3 Localitats limítrofes 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Cultura 8.1 Museus 8.2 Música 8.3 Fira de ramat 9 Festes 10 Gastronomia 11 Personatges il·lustres 12 Vegeu també 13 Enllaços externs

[edita] Geografia

Morella, ciutat situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metres d'altitud. En el seu terme s'hi troben els ports de muntanya de Torremiró (1259 m.) i Querol (1080 m.).

El relleu abrupte i muntanyós de la comarca dels Ports sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscos de pins, carrasques, roures, rambles i moles.

La N-232 és l'eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l'Autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.

Morella és una ciutat amb unes temperatures mitjanes significativament més baixes que la resta del país.

[edita] Denes i antics termes agregats

El terme municipal de Morella està dividit en dotze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70 i són les següents:

La Vespa, els Castellons, Primera del riu, Segona del Riu, la Font d'en Torres, Herbeset, els Llivis, Morella la Vella, el Coll i el Moll, Hortells, la Pobleta, la Roca, i Xiva.

[edita] Nuclis de població

• Morella
• La Bespa
• Els Castellons
• Xiva de Morella
• Primera del riu
• Font d'En Torres
• Herbeset
• Segunda del riu
• Muixacre
• Els Llivis
• Coll i Moll
• Morella la Vella
• Ortells
• La Pobla d'Alcolea
• La Roca
• Vallivana

[edita] Localitats limítrofes

Sorita, Palanques, Forcall, Villores, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Catí, Xert, Vallibona, Castell de Cabres i Herbers.

[edita] Història

Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya, la ciutat murallada de Morella, l'antiga Castra Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge del Maestrat.

Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat de Bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dóna fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Anníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.

Després de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.

El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ataülf van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.

Va ser ocupada pels berbers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra el que van unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristià Sanç III d'Aragó. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1088, en l'anomenat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.

L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Aragó va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquista de Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any 1232, expulsara definitivament els àrabs. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Balasc d'Alagó -conegut pel sobrenom d'El Major-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Sepúlveda i Extremadura. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Déu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.

Durant la Guerra de Successió, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris del Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar en Morella, però van ser derrotats en la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, al fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

En 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir reconquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

En morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre els partidaris del germà del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Va ser conquerida pels carlistes el 26 de gener de 1838. Defensada dels atacs de les cinc divisions del general Oráa l'estiu del mateix any i reconquerida finalment per Espartero el 1840.Quan la tercera guerra civil carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa.

Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.996	2.850	2.859	2.797	2.719	2.711	2.752	2.782	2.802	2.863

[edita] Economia

Morella ha estat i és centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola) complementen la seva activitat econòmica.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Morella, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del País Valencià	Joaquim Puig i Ferrer	1.080	7
	Partit Popular	Francisco Medina	714	4
	En blanc		46	-
Total		1.882		11

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Rafael Sabater Francisco Blasco	UCD
1983-1987	Francisco Blasco Ramón Tena	UCD
1987-1991	José Vives Borrás	PP
1991-1995	Javier Fabregat Antolí	PSPV
1995-1999	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
1999-2003	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
2003-2007	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV
2007-2011	Joaquim Puig i Ferrer	PSPV

[edita] Monuments

Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'interès. Tanmateix, cal destacar el castell, l'església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.

Des del punt de vista de l'arquitectura contemporània, Morella té un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pinòs Desplat. Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb ella en repetides plataformes. Correspon encara a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrant la característica empremta formal-espacial de Miralles-Pinòs, es caracteritza mes bé per una contenció que temps després serà desenvolupada sota una major fecunditat formal. L'edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola a l'any.

[edita] Monuments religiosos

• Església Arxiprestal de Santa Maria la Major. Del segle XIII.

És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull són algunes de les seves joies.

• Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV.

El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.

• Església de Sant Nicolau. D'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

Església Arxiprestal de Santa Maria la Major

Església Arxiprestal de Santa Maria la Major

Detall de la porta de l'Església Arxiprestal

[edita] Monuments civils

• Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX.

Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.

• Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.

Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Alós, del Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc.

• Aqüeducte de Santa Llúcia. Del segle XIV.

Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.

• Ajuntament. És un edifici gòtic dels segles XIV i XV.

• Cases i palaus.

Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc de Alagón), del segle XVI, és actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos (en el carrer de la Cofradia). La Casa dels Estudis i del Consell (al costat de la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Verge) i la Casa del Marquès de Cruïlles són només uns exemples més.

Castell de Morella

Torre de la Pardala al Castell

Castell de Morella

Vista exterior de les muralles

Torre i porta de la muralla

Torres i muralla

Casa típica

Carrer

Carrer

[edita] Llocs d'interés

• Barranc del Marfullar. Microrreserva de Flora.
• Font del Teixet. Microrreserva de Flora.
• Barranc del Toll de la Sarga. Microrreserva de Flora.

[edita] Cultura

[edita] Museus

• Temps de Dinosaures. Conté restes fòssils de les espècies de dinosauris de Morella.
• Temps d'Història. Amb tres sales dedicades a la prehistòria, al gòtic i al carlisme.
• Temps d'imatge. Conté fotografies dels segles XIX i XX.
• Museu Arcipestral. Alberga quadres del segle XVII, orfebreria, documents...

[edita] Música

L'ajuntament organitza diversos cursos de música a nivell internacional al mes de setembre. També organitza un festival de música clàssica i barroca.

[edita] Fira de ramat

La Fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d'una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comerç i la ramaderia. la tradició comercial de la ciutat es conjuga amb l'exposició de bestiar selecte, instal·lacions, ferramentes i maquinària agrícola.

[edita] Festes

La majoria tenen origen en el culte religiós.

• Sant Julià, patró de la ciutat (7 gener).
• Sant Antoni (cap de setmana posterior al 17 de gener).
• Carnestoltes
• Cicle de rotllos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
• Pregària al Santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
• Corpus Christi.
• Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
• Bous de Sant Roc (agost).
• Fira agrícola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
• L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebració d'aquest.
• El Sexenni: és la festa per excel·lència de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La pròxima serà a l'agost de l'any 2012.

[edita] Gastronomia

La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats típics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.

[edita] Personatges il·lustres

• Joan Francesc Cruella (Morella-1804 †-1886). Pintor neoclàssic.
• Joaquim Oliet (Morella-1775 †-1849). Pintor neoclàssic.
• Francesc de Vinatea (Morella-? †-1333).

[edita] Vegeu també

• La Pobla d'Alcolea
• Xiva de Morella
• Castell de Morella
• Dena
• Setge de Morella (1707)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morella

• Web oficial de l'ajuntament de Morella
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis dels Ports
Castellfort | Cinctorres | Forcall | Herbers | la Mata | Morella | Olocau del Rei | Palanques | Portell de Morella | Sorita | la Todolella | Vallibona | Villores