Castelló de la Plana

De Viquipèdia

Castelló de la Plana és la capital de la comarca de la Plana Alta, i que també dóna nom a la Província de Castelló, de la qual també n'és capital. Té denominació oficial bilingüe, Castelló de la Plana/Castellón de la Plana.

Limita amb Borriol, Benicàssim, Almassora, l'Alcora i Onda.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Clima 2 Història 3 Demografia 4 Economia 4.1 Agricultura 4.2 Indústria 4.3 Comerç 5 Administració 6 Recorregut urbà 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 6.3 Llocs d'interés turístic 7 Cultura 8 Paratges naturals 9 Festes 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km. dotat de fines i càlides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al Sud la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingeixen les Illes Columbretes, 14 illots d'origen volcànic, declarades Parc Natural Protegit. El sector nord del terme conforma el seu altre paisatge, envaït per les estribacions del nucli muntanyenc de la serra del Desert de les Palmes.

[edita] Clima

Castelló compta amb un clima mediterrani en el qual les precipitacions màximes es concentren al principi de la tardor, com a conseqüència de la gota freda. Els hiverns són suaus i els estius càlids, i durant tot l'any l'oscil·lació tèrmica diària és escassa.

xiquets:

1. element 1alberto gauchia
2. element 2alberto rodrigez
3. element 3alberto vazquèz

adults:

1. element 1alberto mirallas
2. element 2alberto puerta
3. element 3alberto sanchèz

[edita] Història

La ciutat es fundà sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en les estribacions de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1233, repartint-se a Ximén Pérez d'Arenós. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.

A l'Edat Mitjana, la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a meitat del segle XV). Fou el 1366 quan la imatge de la Mare de Déu del Lledó, posteriorment patrona de la Vila, fou suposadament trobada pel llaurador Perot de Granyana.

En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dóna suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola, sent sotmesa, com la resta del Regne de València, per les tropes de Felip V.

Al segle següent, es fan afonar les muralles i la ciutat comença una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlistes. En 1833, s'estableixen els límits provincials definitius i Castelló de la Plana passa a ser capital de la Província de Castelló, tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la Província de Terol.

En la segona mitat del XIX, la ciutat comença un desenvolupament més important. Es construeixen edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplia el port i s'obrin les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb València i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mijtançant el popular tramvia La Panderola, són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.

En l'actualitat, Castelló de la Plana és una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida més alts de tot el País Valencià.

[edita] Demografia

Castelló de la Plana compta amb 172.624 habitants (INE 2007); es tracta de la quarta ciutat més poblada del País Valencià i la primera de la província de Castelló. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'àrea metropolitana de Castelló, que inclou també als municipis de Vila-real, Borriana, Almassora, Benicàssim, i Borriol, compta amb 298.678 habitants (INE 2007).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creixement demogràfic en l'última dècada, degut fonamentalment a la immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el col·lectiu forà predominant el romanès, amb 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

[edita] Economia

És una ciutat costanera, amb un port i una indústria importants. Consta d'una universitat de recent creació, la Universitat Jaume I. L'economia castellonenca està molt diversificada. La fertil horta de La Plana poblada de tarongers, en l'actualitat és una ciutat en alça amb una indústria i artesania d'alta qualitat.

[edita] Agricultura

El terme municipal de Castelló té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectàrees, de les quals 8500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. Quant al regadiu 3500 hectàrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pantà de Mª Cristina, del que obtenen l'aigua de l'esmentat pantà que es nodrix de de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Llucena i que desborda del pantà de l´Alcora. A part, la dita comunitat rep també aigua del riu Millars a través del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectàrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castelló, també conegut com Sindicat de Regs de Castelló. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb més de 800 anys d'història i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a través de l'Assut de Santa Quitèria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castelló per la séquia Major.

Els cultius més importants són, en les zones de secà, les garroferes i els ametlers , estant estos cultius pràcticament abandonats en els últims anys a causa de l'escàs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella és, sens dubte, els cítrics, encara que també hi ha algunes parcel·les dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a més de melons, escaroles, porros, apis, encisams, però en menor quantia.

La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportació a països europeus i nord-americans.

[edita] Indústria

Castelló depèn moltíssim de dos sectors: la ceràmica i els seus voltants i la construcció. L'importància de la indústria taulellera o de la ceràmica no es exclusiva del municipi sinò que, s'expandeix pel altres poblacions de La Plana com Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geografic especialitzat amb amquest sector. La concentració d'aquestes industries comença a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el boom de la construcció dels anys setanta reactivaren el sector. La creació de grans empreses augmentaren el tamany de les inversions en noves tecnologies.

La construcció del gasoducte procedent de Barcelona en 1980 obriren les portes al gas natural, font d'energia mes neta que va dirigir el creixement dels anys següents. La matèria prima (l'argila) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encra que també s'importa caolí de la província de Terol i de la comarca valenciana dels Serrans.

Al voltant d'aquest motor economic també han crescut altres empreses auxiliars com les industries químiques.

Altra especialització tradicional de la indústria castellonenca és la del sector tèxtil, i concretament el subsector de la confecció de pantalons vaquers i altres peces de vestir, amb forta especialització en les calces.

El port del Grau de Castelló ha servit com a porta d'eixida i entrada de mercaderies.

[edita] Comerç

El comerç de Castelló és clau a l'economia local, al tractar-se d'una capital provincial. Destacar la recent aperura d'un important centre comercial com "El Corte Inglés".

[edita] Administració

Resultats electorals de Castelló de la Plana, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Alberto Fabra Part	36.156	14
	Partit Socialista Obrer Espanyol	Juan María Calles Moreno	29.155	12
	Bloc Nacionalista Valencià	Enric Nomdedeu i Biosca	3.911	1
	Esquerra Unida del País Valencià		2.713	-
	Altres		2.067	-
	En blanc		1.461	-
Total		75.958		27

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Antonio Tirado	PSPV-PSOE
1983-1987	Antonio Tirado	PSPV-PSOE
1987-1991	Antonio Tirado	PSPV-PSOE
1991-1995	Daniel Gozalbo	PSPV-PSOE
1995-1999	José Luis Gimeno	PP
1999-2003	José Luis Gimeno	PP
2003-2007	<div class="hiddenStructureJosé Luis Gimeno Alberto Fabra">José Luis Gimeno Alberto Fabra	PP
2007-2011	Alberto Fabra Part	PP

[edita] Recorregut urbà

El nucli principal es situa en la Plaça Major i els seus voltants on es troba la Catedral de Sta. Maria, el Fadrí, la Casa Consistorial i el Mercat Central. També són d'interès l'Església de Sant Agustí (segle XVII i XVIII), vàries casones (Casa dels Orfens, Casa del Miguels, Casa del Baró de la Pobla), els edifícis del Casino Antic, Correus, Institut Francesc Ribalta, Diputació Provincial. Destaca en el Carrer Cavallers el Museu de Belles Arts de la Diputació. Cal visitar el Parc Ribalta i Basílica de la Mare de Déu del Lledó i el Convent de les Monges Caputxines.

[edita] Monuments religiosos

• Catedral de Santa Maria.

La Concatedral de Santa Maria, també coneguda com Església de Santa Maria la Majorés un temple d'estil gòtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Aquesta situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadrí.

S'inicia la construcció del temple a la fi del segle XIII. Destruït per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle XIV, sent ampliades a principis del segle XV pel mestre d'obres Miquel García de Sogorb, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, així com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creueria sobre els trams i amb volta estavellada sobre l'absis.

El temple contava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i altra en la façana principal, sent aquestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la seva reconstrucció.

En 1662, amb traces de Joan Ibañez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta amb cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

Després de la demolició soferta en 1936 s'inicia la reconstrucció a partir de 1940 amb un projecte de Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, sent la de la capçalera de mitja estrella i el creuer, amb cimborri, cobreix també amb volta estavellada.

• Basílica de la Mare de Déu del Lledó.

La tradició local remunta l'origen de la devoció i cult per la Patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El Santuari, ara amb dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre altres dos més antics d'origen medieval. En el seu Museu es guarden imatges dels segles XVI i XVIII.

• Palau Episcopal.

Està situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construït a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

És un edifici de planta rectangular que es desenvolupa a partir del nucli principal, configurat pel vestíbul, el vestíbul i l'escala, al voltant del que s'estructuren els dos cossos de l'edifici. En el vestíbul d'entrada, cobert amb volta de canó rebaixada, s'obren les diferents dependències del semisòtan i dues escales laterals que donen accés a l'entresòl. Els esglaons d'aquesta escala es decoren amb rajoles de L'Alcora amb temes vegetals. Una cancel·la de fusta dóna pas al vestíbul, cobert amb volta de canó rebaixat, on es troba l'escala de pedra amb un primer tram de cinc esglaons a partir del que es desenvolupa el primer tram de l'escala imperial. Aquesta escalinata cobreix amb volta abans de dividir-se en dos trams laterals que conduïxen al pis principal.

A l'exterior, la façana és de composició rectangular estructurada en quatre cossos. El nivell inferior és un alt sòcol de pedra en el qual s'obren els òculs del soterrani. L'entresòl i el primer pis s'ordenen per balconades d'arc segmentat, separats per cornisa de pedra. L'edifici remata amb un ampit amb frontó en el cos central, separat del primer pis per una gran franja a manera de fris. En el centre de la façana se situa la portada, realitzada en pedra amb un arc rebaixat i pilastres encaixades que rematen amb tríglifs a manera de capitell. Sobre la portada hi ha una làpida amb inscripció en la qual es fa referència a la construcció de l'edifici. Sobre la balconada principal es troba l'escut del bisbe fundador. Les façanes laterals segueixen la mateixa ordenació que la principal, canviant els *óculos del soterrani per finestres.

La fàbrica de l'edifici és de carreus de pedra i maçoneria.

[edita] Monuments civils

• El Fadrí.

És una torre campanar propietat municipal i es caracteritza perquè està separada de la catedral, a diferència d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat en la Plaça major, en el centre de la ciutat, al costat de l'església de Santa María i a l'ajuntament.

És un edifici de planta octogonal, de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. La seva altura és d'uns 58 metres.

Les seves obres van començar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Després d'una llarga paralització i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portuguès Damián Méndez en 1591.

• Casa Consistorial.

Substituïx al vell "Palau de la Vila", construït en lloc proper en època medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota l'adreça de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interès destaca el porxo amb cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'ús de pilastres corínties i balconades amb àmplies obertures coronats per frontispícis circulars i triangulars.

• Correus.

Projectat per Demetri Ribes i Marco en 1917 va ser conclòs en 1932, havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la seva construcció com novetat pedra, ferro, maó a cara vista, cristall i ceràmica.

• Teatre principal.

És obra de Godofredo Ros de Ursinos, qui en 1890 va iniciar la construcció d'aquest edifici per iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat, i la va acabar en 1894.

L'edifici és exempt i de planta trapezoïdal, amb una superfície de 1700 m² i quatre façanes en les quals s'acusa la distribució interior. La façana principal, de 16 m d'altura, correspon a la base menor del solar i recau a la Plaça de la Pau. S'obre al públic per tres grans portes centrals i en ella es disposen elements de l'arquitectura grecorromana (frontispici, columnes, frontó).

La façana posterior, de 20 m d'ample i 26 d'altura, presenta gran desenvolupament vertical, que correspon a l'escenari i al taller de pintures. Quant a les façanes laterals, que corresponen a les àrees de servei i circulació, són senzilles i sense decoració. En elles s'obren vuit portes secundàries.

A través d'un petit pòrtic s'accedeix al vestíbul de 49 m² de superfície. Sobre el vestíbul i a l'altura del pis principal, es disposa una gran sala amb comunicació directa als corredors, escales i escaletes.

Els materials empleats són els més utilitzats en aquest moment en la ciutat: sorra, calç, guix, pedra de maçoneria, teules, maó, cadirat recte, etc... destacant en la façana l'ocupació de pedra calcària de Novella.

• Restes de les muralles carlistes.

Darrere de la Subdelegació del Govern es troba una plaça de nova construcció presidida per un llenç de les antigues muralles carlistes. És l'únic que es conserva de l'estructura defensiva de la ciutat. En concret, formava part de la Bateria del Gas, bastió d'artilleria. Al costat del basament de l'anomenada Torre dels Alçaments, que es conserva sota el sòl de la Plaça de les Aules i pertany a la muralla medieval, és l'únic vestigi de les successives fortificacions de la ciutat.

• Llotja del Cànem.

És un edifici construït en el segle XVIII en estil barroc que va ser ampliat en el segle XIX

En el centre de la ciutat, proper a la plaça Major, es troba aquest edifici. La Llotja es va aixecar en el primer terç del segle XVII, per a això el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau que va ser derrocada en 1605 per a construir el nou edifici. Va ser realitzat per Francesc Galiança.

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs que recolzen en columnes i semicolumnes d'ordre toscà. L'únic element escultòric, l'escut de la vila, es troba entre les eixutes dels arcs del carrer Colón. La fàbrica de l'edifici és de cadirat.

[edita] Llocs d'interés turístic

• Passeig Ribalta.

El Parc va ser dissenyat i creat en 1869 sobre el solar que va ocupar l'antic Cementiri municipal del Calvari, dintre d'un perímetre gairebé triangular, prevalent-los traçats geomètrics, amb un aire romàntic. S'adorna el seu centre amb l'estàtua del pintor Francesc Ribalta.

• Plaça de la Independència.

La Farola, com es coneguda aquesta plaça, és de l'any 1929, va ser construïda per l'arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

• Plaça Major.

És el lloc més important de la ciutat de Castelló de la Plana, ja que en ella es troben els principals monuments de la capital (Catedral, Ajuntament, Mercat Central). Destacar la font, icona de Castelló, la qual té fins i tot cançó i celebracions en el seu honor.

• Plaça de la Pau. És una cèntrica plaça per on antigament circulava La Panderola. Destaquen el quiosc, d'estil modernista, el monument al Llaurador Castellonenc o el Teatre Principal.

[edita] Cultura

• Planetari. Situat al Grau de Castelló.
• Museu de Belles Arts.
• Espai d'Art Contemporani.
• Centre municipal de Cultura.
• Teatre Principal.
• Auditori i Palau de Congressos.

[edita] Paratges naturals

• Illes Columbretes. Parc Natural i Reserva marina
• Desert de les Palmes. Parc Natural
• Ermitori de la Magdalena. Paratge Natural Municipal

[edita] Festes

• Març - Fira i Festes de la Magdalena en les que es commemora el trasllat de la ciutat des del primer assentament fins al definitiu.

• Maig - Festes en honor a la Mare de Déu del Lledó.

• Juny - Festes de Sant Pere. Es celebren en el Grau de Castelló (districte marítim de la ciutat) en honor al patró dels mariners.

[edita] Vegeu també

• Illes Columbretes
• La Plana
• Grau de Castelló
• Festes de la Magdalena
• La Panderola
• Universitat Jaume I

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Plana

• Ajuntament de Castelló.
• Universitat Jaume I de Castelló.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

editar	Municipis de la Plana Alta
Almassora | Benicàssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castelló de la Plana | les Coves de Vinromà | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Moró | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Doménec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafamés | Vilanova d'Alcolea