Les Coves de Vinromà

De Viquipèdia

les Coves de Vinromà

Localització
Municipi de la Plana Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Mancomunitat Plana Alta Castelló de la Plana
Gentilici	Covarxí, covarxina
Predom. ling.	Valencià
pressupost	1.482.098,59
Superfície	136,4 km²
Altitud	n/d (màx.:202 )
Població (2006)   • Densitat	1,876 hab. 0,01 hab/km²
Coordenades	40° 18′ 35″ N 0° 07′ 21″ ECoordenades: 40° 18′ 35″ N 0° 07′ 21″ E
Distàncies	116 km de València 46 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	9 5 JNP i 4 PP Jacobo Salvador Serret (JNP)
Codi postal	12185
Festes majors	Del 14 al 23 d'agost
Patró/Patrons	Mare de Déu d'Agost i Sant Roc
Dies de mercat	Dimecres
Agermanament	Pinet (França)
Web	http://www.lescovesdevinroma.es

Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià que es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al límit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Està situat vora la Rambla de les Coves, al peu de les carreteres CV-10 i CV-133. Limita al nord amb Albocàsser i Tírig, a l'est amb la Salzadella, a l'est i al sud amb Alcalà de Xivert, al sud-oest amb Vilanova d'Alcolea i a l'oest amb la Torre d'en Doménec, la Serra d'en Galceran i la Serratella.

[edita] Geografia

El poble es troba situat a la meitat nord de la província de Castelló. S'hi accedeix des de Castelló de la Plana agafant la CV-10.

[edita] Barris i pedanies

Al terme municipal de les Coves hi ha també els nuclis de població següents:

• El Molinet.
• Els Terrers Blancs.
• La Coloma.
• Mas d'Abad.
• Mas de Carruano.
• Mas d'En Ramona.
• Mas d'En Rieres.
• Mas dels Calduch.

[edita] Localitats limítrofs

El terme municipal de les Coves de Vinromà limita amb les localitats següents: Albocàsser, la Salzadella, Alcalà de Xivert, la Serratella, la Serra d'en Galceran, Tírig, la Torre dels Domenges i Vilanova d'Alcolea, totes elles de la província de Castelló.

[edita] Història

El poblament d'aquestes terres es remunta a temps prehistòrics, com ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta, i la cova del Mas d’Abat, amb materials de l'edat del bronze i inhumacions de tipus eneolític.

Sobre el nom de la vila existeix el dubte de si el seu origen és romà (Vincens Romanus) o àrab (Sidi Abin Romà), tot i que sembla més probable un origen híbrid. Els primers documents en què es parla del castell de les Coves és a la Crònica de Jaume I el 1233, abans de començar la conquesta de València: «D’aquí (Borriana) feien cavalcades i guanyaren Castelló de Borriana i Borriol i les Coves d’Avinromà».

Balasc d'Alagó fou el seu primer senyor, el qual va rebre l'11 de maig de 1235 la vila, el castell i diverses possessions. A la mort de Balasc, Jaume I va concedir el castell de les Coves de Vinromà a l'orde de Calatrava i per una permuta de terres va pasar a Artal d'Alagó, el qual va donar a poblar aquesta vila a Mateu Huguet i d'altres, segons consta en la Carta de Poblament, i nomenà com a batlle Joan Peris de Casanova.

El 1294, Jaume II l'atorga als templers, però, un cop abolit aquest orde religiós pel papa Climent V, els seus béns foren adjudicats a l'orde de l'Hospital. El rei, per evitar que aquest altre orde religiós adquirís un poder excessiu, va aconseguir del papa Joan XXII, el 1317, la creació d'un nou orde militar, el de Montesa, que fou l'últim senyor d'aquestes terres.

Quan, el 1347, els nobles i les viles valencians varen formar la Unió per a fer front al poder reial de Pere IV, la vila de les Coves de Vinromà no en fou una excepció, motiu pel qual fou castigada al pagament de «37.000 sous pels crims de la detestable Confederació i Unió malvada», quantitat que fou feta efectiva a Sant Mateu pel síndic i procurador de les Coves Bernat d’Olesa.

Les Coves de Vinromà fou capdavantera de l'anomenada Comanda Major, pertanyent a la jerarquia principal després de la jurisdicció directa del mestre de l'orde de Montesa o Maestrat, en substitució de la comanda de Culla. El 1421 se celebraren a les Coves de Vinromà les Corts del Regne de València, les quals es traslladaren posteriorment a Traiguera.

El castell de les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila. Era d'origen musulmà. Avui es troba totalment en ruïnes.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels conreus d'oliveres, ametllers i garrofers, tot i que el sector més important és el de l'avicultura, amb nombroses granges d'aviram. A més a més, hi ha indústries ceràmiques i també n'hi ha de tèxtils dedicades a la confecció.

[edita] Edificis religiosos

• L'ermita de Sant Vicent. Segons figura a la dovella de l'arc, la seva construcció data del 1614. S'hi venera també sant Miquel.
• L'església antiga. D'estil gòtic, amb barreges posteriors d'altres estils, data del segle XIII. Està desafectada i ara és de propietat municipal.
• L'església parroquial. Dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. D'estil de transició renaixentista-neoclàssic, el seu interior custodia la Creu Processional Major, de marcada estructura gòtica, de final del segle XV.

[edita] Altres llocs d'interés

• La Moreria. Indret situat al costat del riu de Sant Miquel i prop del nucli urbà.
• El barranc de la Valltorta. Dins el terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta de la Saltadora (es poden visitar), la Cova Alta del Lledoner, el Cingle de l'Ermita i altres, que formen un dels conjunts més rics en aquest tipus de manifestacions de tot el país. En terme de Tírig es pot visitar el Museu de la Valltorta i tres coves més, i una altra al municipi d'Ares del Maestrat.

[edita] Festes

• Les festes patronals, que tenen lloc del 15 al 24 d'agost, són en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc. Hi destaca el Ball del Pla i els bous al carrer.

[edita] Persones destacades nascudes en aquesta localitat

• Jaume Bort i Melià, arquitecte i escultor barroc del segle XVIII.
• Lluís Lúcia i Lúcia, advocat, periodista i polític, director del Diario de Valencia i màxim dirigent de la Dreta Regional Valenciana.

[edita] Enllaços externs

• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística, d'on prové part de la informació.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.