Alcalà de Xivert

De Viquipèdia

Alcalà de Xivert és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

El terme municipal d'Alcalà de Xivert limita amb les localitats de La Salzadella, Santa Magdalena de Polpís, Peníscola, Les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc i Torreblanca.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Barris i pedanies 2 Història 3 Demografía 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interès 8 Festes locals 9 Gastronomia 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat entre la Costa de la tarongina i el Maestrat interior, sorprèn amb un original paisatge, ric, divers i ple de contrastos, on els plans i les muntanyes alternen amb les platges i zones rocoses del litoral.

La seva orografia està composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porció N.O. amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d'Irta, paral·lela al mar des de la mateixa arrel, des d'Alcossebre a Peníscola, formant altres estribacions menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogràfic territorial.

Quant a la xarxa hidrogràfica, es distingeix per una sèrie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Coves, també conegut en el seu últim tram com Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldanxer, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Coves, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedregós i un estany conegut com L’Estany.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló de la Plana prenent la N-340 o l'AP-7.

[edita] Barris i pedanies

En el terme municipal d'Alcalà de Xivert (i depenents del mateix ajuntament) es troben també els següents nuclis de població:

• Alcossebre.

• Cap i Corb.

• Les Fonts.

[edita] Història

Nombroses troballes arqueològiques permeten afirmar la presència humana en el terme d'Alcalà de Xivert des de molt antic. Indústria lítica epipaleolítica, entorn de l'any 9000 a. de C., s'ha trobat a la Cova dels Diablets, juntament amb ceràmica del neolític mitjà i indústria lítica del neolític final. De l'eneolític s'han trobat restes ceràmiques en la Cova de la Torrera. Es constata la presència de materials portats pels pobles comerciants, com un escarabeig egipci en la necròpoli de la Solivella, així com ceràmica púnica i grega en diversos jaciments.

De l'època ibèrica es troben abundants restes arqueològics: Poblats com El Palau i El Tossalet, necròpolis com La Solivella, el jaciments més important d'aquest període, i El baixador d'Alcossebre, làpides escrites, restes ceràmiques i metalls en El Corral de Royo, Pulpis, Irta i Xivert, monedes en Regalfarí, Alcalá i Xivert, i soterraments dispersos en Cap i corb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en aquesta època.

La romanització es constata en la presència de làpides funeràriess en el Corral de Royo, Corral Blanc i Almedixer, i en la via que creuava de nord a sud el terme pel pla d'Alcalà.

Els vestigis medievals més antics són els de la fortalesa àrab de Xivert, les muralles de la qual de circumval·lació del nucli urbà (s.X-XII) acullen l'obra dels Templaris (segle XIII). Amb la conquesta, l'Orde del Temple, organitza el territori de la batllia de Xivert amb la concessió de la carta de poblament a la seva població musulmana en 1234, als nous assentaments cristians d'Alcalà (1251); Alcossebre (1261); Almedíxer i Castellnovo (1261). D'entre elles aviat destacarà Alcalà, que es convertirà en cap de la comanda. Extingit el Temple, és subtituida per la nova Orde de Montesa. En època moderna una sèrie d'atacs van caure sobre la població: la moreria d'Alcalà de Xivert va ser saquejada per Estellés en 1521; en 1547 un atac de pirates berberiscos és rebutjat per la població d'Alcalà, així com un altre a la torre vigia de Cap i Corb en 1586. Una vegada unida la batllia a la Corona en 1592, i després de la expulsió dels moriscs, es va intentar repoblar Xivert, cosa que va fracassar, i es va haver d'afegir aquest, juntament amb Santa Magdalena de Polpís, a Alcalá en 1632. Alcossebre, que havia obtingut la seva segona carta de població en 1330, va ser incorporat en 1663. En el segle XIX es va produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns (uns 3.200 habitants) en temps de Cavanilles, als més de 6.000 habitants de 1900. El segle XIX va donar capitosts a la causa carlista, (d'entre els quals destaca en la tercera guerra, Pasqual Cucala), raó per la qual va ser durament reprimida la vila, després de la victòria liberal. En el segle XX, després dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en una regressió econòmica, propiciada a més per la seva agricultura de secà, situació que es va anar modificant sensiblement des dels anys 70 per l'extensió del regadiu i l'auge del turisme en la costa d'Alcossebre i Cap i Corb.

[edita] Demografía

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
6.293	6.198	5.855	5.499	4.811	4.740	4.394	4.314	4.580	4.779	5.030	5.750	7.074	7.358

[edita] Economia

La agricultura, històricament el fonament de l'economia xivertina, ha retrocedit en els darrers anys. La superfície cultivada s'ha reduit a la meitat en els darrers 50 anys, i sols interessen les zones amb reg. Els cítrics han augmentat però actualment estan en crisi. De la zona d'horta destaca la tomata de penjar. La ramaderia és troba majoritàriament a les granjes de porcs i d'aviram.

La indústria està representada per construcció de mobles i els seus derivats, teixits, peces de vestir, dipòsits de materials de construcció, molins d'oli, tallers d'armadures metàl·liques, fusteries, reparació d'automòbils i afins, així com diversos magatzems de fruites on es manipulen, envasen i comercialitzen molts dels fruits del terme municipal. També la parcel·la de la construcció ha progressat molt, figurant entre les primeres indústries locals, impulsat per la forta demanda turística.

El turisme és el principal sector econòmic d'Alcalà. A tota la costa s'ha incrementat el desenvolupament turístic, amb nous apartaments. Aquesta evolució ha suposat un fort augment dels serveis relacionats: hosteleria, restauració, gestió inmobiliària,...

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Juan Castillo Ibáñez	PSOE
1983-1987	Joaquín Puig Almela Daniel Durá Cherta Juan García Barceló	CDS PSOE AP
1987-1991	Juan García Barceló	AP
1991-1995	Rafael Segarra Calduch	PSPV
1995-1999	Francisco Ramón Juan Mars	PP
1999-2003	Francisco Ramón Juan Mars	PP
2003-2007	Isabel Soriano Barceló	PSPV
2007-2011	Francisco Ramón Juan Mars	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església Sant Joan Baptista El temple parroquial és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. Els plànols són de l'arquitecte José Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carbó i F. Garrafulla, i després Juan Barceló, qui la va concloure. Té planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i col·laterals, capelles laterals entre els contraforts, es cobreix amb volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i petxines en el creuer, així com cúpules en les naus laterals. En la part dels peus s'obre la capella de Comunió, de planta de creu grega. La façana la centra una portada tipus retaule barroc i la monumental imatge de l'Arcàngel Sant Miquel. En correspondència amb les naus s'obren tres portades, les laterals s'articulen mitjançant columnes toscanes adossades i la central mostra una superposició de columnes exemptes sobre pedestals.

• Torre-Campanar. En la part dreta de la monumental façana de l'església s'alça la torre-campanar, "la més alta del Regne Valencià". Es va iniciar aquesta obra el 15 agost de 1784 i es va acabar el 14 de juny de 1803. Respon a les traces de l'arquitecte Juan Barceló, després de la mort del qual, va ser conclosa per Blas Teruel. L'obra, tota ella realitzada en pedreria, és de planta octogonal en tota la seva alçada, articula el seu fust amb contraforts en els costats i cordons horitzontals; en la base, tres graderies i una portada d'accés elevada, amb la imatge de Sta. Bàrbara. L'accés al cos de campanes es realitza per una escala de caragol, i per una altra, a les dependències superiors. El campaner s'obre a cada cara per allargades arquejades de mig punt. Alçat per allargats pilars, es disposa l'últim cos. La rematada ho constituïx una volta octogonal llisa i una gran bola en la cúspide que serveix de base a la imatge de Sant Joan Baptista.

• Capella Verge dels Desemparats. Es va construir en 1705, en maçoneria i amb porta adintellada sobre la qual hi ha una obertura i després d'una senzilla cornisa, una campana. La planta és d'una sola nau, amb quatre trams i en el primer d'ells una cúpula.

• Ermita de Sant Antoni. Situada en Cap i Corb al costat del litoral, entre la torre vigia del mateix nom i el caseriu de la zona. Va ser construïda en 1773.

• Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet. Està elevada en la Serra d'Irta. La major part de la seva actual estructura tot sembla indicar que data del segle XVII, si bé es tenen notícies d'uns antecedents com torre vigia que podrien datar-se cap al segle XVI de la qual en la part posterior de l'ermitorio queden algunes restes que actualment formen part del conjunt.

• Ermita del Calvari. Aquesta obra del Barroc Valencià, va començar la seva construcció pocs anys abans de l'Església Parroquial, en data 3 de maig de 1727. Assentada en planta rectangular, mostra dues sortints en la seva capçalera que responen a l'habitatge de l'ermità i a la sagristia. La volta és de canó i la seva cúpula octogonal exterior és apuntada. La façana data de 1751, amb porta adintellada, mostra una senzilla sobrietat trencada per un onejat frontó i una mixtilínia cornisa coronada per una petita campana. En els últims anys s'han habilitat els patis d'aquesta ermita amb paellers i zones d'esplai.

• Ermita Sant Miquel. De planta rectangular amb una sola nau, el seu origen cal situar-lo en el segle XVIII.

• Església Sant Cristòfol. En el seu emplaçament actual, va haver en temps una torre de vigilància que dominava les actuals platges del Carregador, Romana i Fuentes. Aquesta torre es va construir en el centre del poblat d'Alcossebre i tenim notícies que continuava aixecada en 1610. A la fi del segle XVIII en el seu solar es va edificar una ermita dedicada a San Cristòfol que seria derrocada en temps contemporanis per a construir l'actual església.

Interior de l'Església de Sant Joan Baptista

Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet

Ermita del Calvari

[edita] Monuments civils

• Castell de Xivert. Està emplaçat a la part alta de la serra dominant el pla i el mar. Conserva dues parts bé diferenciades: l'àrab i la cristiana. La primera comprèn el recinte emmurallat extern, obra de segles X – XI en la qual destaquen alguns grans llenços en tapial, amb rematades de merlones i que s'obria per la porta de l'Albacar. En el seu interior, es descobrixen encara bones mostres d'arquitectura domèstica musulmana. Molt interessant és la inscripció àrab del mur "per al retrobament amb Déu". En el més alt s'eleva la fortalesa templària, que va arribar a comptar amb capella, espaioses dependències, cavallerisses,... així com diverses torrasses. Són notables la part sud amb les seves torres circulars i mur, obra de pedreria, així com la cisterna de provisió del castell, amb la seva volta rebaixada.

• Casa de la Cultura. És un edifici de caràcter renaixentista, si bé pel seu cadirat podríem igualment situar-lo a la fi del segle XV. Va poder ser residència del Justícia; però si tenim notícies que durant segles va ser Casa Capitular. També en els anys va ser una estada de l'edifici destinada a presó, l'obertura de la qual de la façana àdhuc conserva una reixa per a aquest menester.

• El Prigó del Rei. Aquest obelisc, es va aixecar en honor a Carlos IV quan en el seu viatge cap a Barcelona amb tota la família real i Manuel Godoy, que els acompanyava, va pernoctar en Alcalá el 23 de Novembre de 1802.

• La Torre Ebrí. Situada en la Serra d'Irta, els seus orígens semblen remuntar-se al segle XVI quan les incursions berberisques van obligar a construir torres vigia. Construïda sobre una base circular de 5.5 m. de diàmetre, s'eleva fins a 8.5 m. d'altura. En el seu interior s'observen les restes de les estades a les quals s'accedia a través d'escales de mà.

• Torre de Cap i Corb. Es troba en el caseriu del mateix nom. El castell de Xivert tenia un nodrit grup de torres que formaven el que s'ha donat cridar la xarxa d'alerta i vigia del castell. Entre aquestes la més coneguda era la de Cap i Corb. Existeixen notícies que el comendador de l'Ordre de Montesa, fra Lluís Despuig, la va manar construir el 28 d'abril de 1427 en la desembocadura del riu Sant Miquel i al costat del litoral. La seva planta és quadrangular i la seva alçat és de 13 metres.

[edita] Llocs d'interès

• Les Dunes. La duna està compresa entre les platges del Carregador i la Romana les sorres de la qual contribuïxen a la seva formació. El conjunt està constituït per les roques de base, les quals formen la cridada Punta del Carregador, també cridat Roquer Martí. L'altura de la duna té actualment uns quatre metres i la superfície ocupada per la duna uns 6.000 m². És exemplar únic tant en vegetació com en ubicació.
• L'Estany. És un petit delta semisumergit que està format en la desembocadura del riu Sant Miquel. Es tracta d'una reduïda extensió d'aigua, acumulada en una depressió del terreny. La flora típica són els canyissos i els baladres.
• Serra d'Irta. La costa nord d'Alcossebre mostra amplis paratges naturals salvaguardats de l'acció urbanitzadora de l'home, com el Parc natural de la Serra d'Irta. Posseïx una vegetació autòctona rica i variada, es desenvolupa tot un seguit de flora típica mediterrània formant veritables conjunts vegetals de notable importància ecològica i forestal. La componen principalment els matorrals semiàrids podent-se trobar, entre uns altres, el fonoll, el llentiscle, el margalló, el romaní, els brucs, les aliagues, la farigola, cua de gat, els baladres, arboços, fenàs, cammamil·la, etc. Dividint a la mateixa i creuant-la de Sud a Nord, fins al seu centre, el Barranc d'Estopet, amb uns paratges i plans arbrats, poc comuns en el nostre litoral valencià.
• Platja de Les Fonts. Té la peculiaritat que en ella emergeixen fonts d'aigua dolça.
• Platja del Carregador. Situada en el centre d'Alcossebre; posseïx el distintiu de bandera blava per la neteja de les seves aigües.
• Platja Romana. També oneja el distintiu de bandera blava.
• Tres Platges. Formada per tres petites cales de sorra fina, abrigades per estructures rocoses que les aïlla visualment del seu entorn.
• Platja del Moro. Posseïx també el distintiu de bandera blava. Deu el seu nom a una roca de gran grandària, que emergeix enfront d'ella a escassa distància, amb el mateix nom.
• Platja Tropicana. Situada en la zona de Cap i Corb, i separada per roques de la platja del Moro. També compta amb el distintiu de bandera blava.

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abat. La vespra de la festivitat del sant (17 de gener), s'encén una monumental foguera coronada d'un ninot que representa el dimoni. Entre els actes destaca la processó en la qual participen totes les cavalleries i altres animals que han estat beneïts. Cavalls adornats, carros adornats, gossos, gats, conills... nens amb vestits típics, la música de la dolçaina i el tabalet, componen la desfilada.

• Carnestoltes. Els balls de disfresses, les desfilades infantils i d'adults, i el soterrament de la sardina són els actes més representatius. Cap destacar la desfilada del dissabte a la nit, en el qual les colles del poble elaboren els seus espectaculars vestits i colorides carrosses.

• Sant Pere de Verona. Entorn del 29 d'abril se celebren les festes dels solters (fadrins) de la localitat. Festes alegres i vivaces que tenen en la solta de vaques pels carrers el seu major atractiu.

• Verge dels Desemparats. Patrona de la vila (maig). Desfilada processional, el segon diumenge de mes i el següent.

• Fogueres de Sant Joan. Coincidint amb el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any (24 de Juny), se celebra la festivitat de Sant Joan. El ritu del foc fa que els veïns encenguin fogueres de llenya i deixalles domèstiques.

• Festes Patronals. En honor a Sant Joan Baptista i el Sagrat Cor de Jesús, es desenvolupen durant els últims dies d'agost, a Alcalà, i els primers de setembre, a Alcossebre. Els actes giren entorn de l'ancestral costum dels toros i un complet programa d'activitats culturals, lúdiques i artístiques. Destaca la tradició dels carafals: cada colla té el seu, i amb ells es munta la plaça d'ors. Totes les tardes les colles es reunixen per a berenar.

• Festes de les Fadrines. Se celebren a l'octubre, coincidint amb Santa Teresa, patrona de les solteres (fadrines). Interessants festes de nova creació, organitzades per una colla de joves del poble. La intenció principal és celebrar unes festes sense bous, que interessin a un públic més divers. Concerts, menjars populars, orquestres, exposicions...

• Santa Llúcia. 13 Desembre. Es tracta d'un romiatge típic i festivitat religiosa on participa tant la gent procedent d'Alcalà i Alcossebre com d'altres llocs de la comarca. La festa comença la vespra, quan majorals i grups de joves es reuneixen a la nit, al voltant de nombroses fogueres, per a passar la vetllada.

• Sant Antoni en Cap i Corb. Festa popular i participativa (agost), que l'Associació de Veïns de Cap i Corb organitza activitats lúdiques, orquestres, menjars populars...

[edita] Gastronomia

Els plats típics d'aquesta zona són: l'Olla amb pilota, el Rostit de conill i el Suquet de peix. De la rebosteria destaca l'anomenada Coca celestial, rotllets de cullerà, així com la coca en sal, un singular pa pla amb una escorça de sal. També singular és el "borrego", semblança a l'anterior però amb llonganissa i cansalada, o sardines.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert