[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Xert - Viquipèdia

Xert

De Viquipèdia

Xert
Xert/Chert
Escut de Xert Bandera de Xert
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Xert respecte del País Valencià Localització de Xert respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Vista de Xert
Vista de Xert
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Baix Maestrat
Mancomunitat Castelló Nord
Gentilici Xertolí, xertolina
Predom. ling. Valencià
pressupost 1.102.549,00
Superfície 82,5 km²
Altitud n/d
(màx.:470 )
Població (2006)
  • Densitat
912 hab.
11,05 hab/km²
Coordenades 40° 31′ 16″ N 0° 9′ 21″ ECoordenades: 40° 31′ 16″ N 0° 9′ 21″ E
Distàncies 142 km de València
70 km de Castelló de la Plana
30 km de Vinaròs
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Xert i Anroig)
4 PP i 3 PSPV
Fernando Beltrán Jovani (PP)
Codi postal 12360
Festes majors Del 14 al 23 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu d'Agost i Sant Roc
Dies de mercat Dimecres

Xert és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, La Jana, Sant Mateu i Catí.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca. És bàsicament muntanyenc coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal, explotant-se en aquesta última pedreres de marbre jaspiat o roig.

[edita] Història

Poble vell
Poble vell

A la Mola Murada , autèntica fortificació natural, hi ha les restes d'un gran poblat del Bronze. D'origen musulmà, formava part de la batlia de Cervera per la qual cosa pertanyé a l'orde de l'Hospital des del 1233, any de l'ocupació cristiana. En 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'ordre. En 1319 passa a l'Orde de Montesa fins el segle XIX fi dels senyorius. Durant l'època medieval hi havia el poblat de la Barcella abandonat en 1609, any de l'expulsió morisca, i Xert tenia un lligallo propi per a l'organització de la ramaderia. El 1836 tingué lloc als seus voltants un fort combat entre liberals i carlins.

[edita] Economia

L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà i la ramaderia. A la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.090 1.030 997 938 920 894 895 896 914 912

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Vicente Beltrán Valdés
1983-1987
Vicente Beltrán Valdés
1987-1991
Germinal Calvet Pla
PDP-CV
1991-1995
Vicente Beltrán Valdés
1995-1999
Vicente Beltrán Valdés
1999-2003
Vicente Beltrán Valdés
2003-2007
Fernando Beltrán Jovaní
2007-2011
Fernando Beltrán Jovaní


[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Església Vella
Església Vella
  • Església Vella.

Construïda a la fi del s.XIII i reformada en el s.XVII per l'arquitecte Esteve Ganaut. Presenta bella portada lateral del s.XV, abocinada i amb arquivoltes. Estructura de nau amb capelles laterals i voltes de creueria.

Des de 1984 es vénen portant a terme treballs de restauració de l'edifici més emblemàtic de Xert. El Patronat Pro Restauració Església Vella de Xert va néixer amb aquest motiu i fins al moment ve gestionant el procés de restauració ajudat per la pràctica totalitat d'habitants de Xert.

  • Església de l'Assumpció. De finals del XIV.
  • Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella. Del s. XVI, restaurada en 1991.
  • Ermita de l'Esperança.
  • Capella d'Anroig.
  • Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat , del s XVII; de Sant Marc, i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del s XVIII.

[edita] Monuments civils

  • Palau dels comtes de Pestagua.

Els seus constructors i posseïdors van ser els Felié, de Castelló de la Plana, una de les branques de la qual es va assentar en aquest poble en el segle XVII. Així ho prova mossén Miguel Segarra en el seu "Història Eclesiàstica de Xert" que conta que eren uns "rics hisendats" que posseïen el patronatge d'una capella en "l'Església Vella", amb dret a sepultura.

Aquest edifici que es compon de dues parts diferenciades. Una és la coneguda com casa del "metge García" i l'altra, la més monumental i grandiosa. Aquesta va sofrir fa uns anys unes desgraciades intervencions en la seva façana de pedra de cadirat, que estan sent rectificades en part, en l'actualitat.

  • Forn medieval. Molt degradat però també en procés de restauració.
  • Castell.

Va estar edificat en el lloc que ocupa l'església antiga, així com la fortificació de la població, eren d'origen àrab. Va passar a poder dels cristians en 1233, prenent possessió el maestre de l'ordre de l'Hospital, per anterior donació de Ramon Berenguer IV, respectat per Jaume I.

  • Muralles. Molt poc és el que queda de les muralles i es troba formant part de les vivendes actuals. Es pot observar el portal dels Porxes, de 1609.
  • Torres.

En el terme municipal de Xert es localitzen diverses de les torres de les quals disposava la població per al seu defensa: Torre d'En Molinar, Torre Sant Marc, Torre d'En Roig, Torre de Pepo.

[edita] Llocs d'interés

[edita] Festes i celebracions

  • Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc.
  • Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
  • Xofers. Xaranga nocturna perquè ningú es vagi a dormir després de l'orquestra de la nit anterior. Samarretes commemoratives. Xocolata i "prims". Solta de vaques pels carrers de la població. Berenar de germanor. Festa de l'aigua. Filades cap a la plaça de bous. "Vaquetes confiteres". Orquestra i revetlla.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Xert


editar Municipis del Baix Maestrat

Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert