Benicarl??
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |||
|
|||
Municipi del Baix Maestrat | |||
Esgl??sia de Sant Bertomeu | |||
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Mancomunitat ??? Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia de Castell?? Baix Maestrat Taula del S??nia Vinar??s |
||
Gentilici | Benicarlando, benicarlanda | ||
Predom. ling. | Valenci?? | ||
Superf??cie | 47,9 km?? | ||
Altitud | n/d (m??x.:21 ) |
||
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
24.427 hab. 509,96 hab/km?? |
||
Coordenades | 40?? 25??? 07??? N 0?? 25??? 24??? E | ||
Dist??ncies | 145 km de Val??ncia 71 km de Castell?? de la Plana 8 km de Vinar??s |
||
Sistema pol??tic Nuclis Ajuntament ??? Alcalde: |
1 12 PP, 7 PSPV i 2 BNV Marcel??l?? Domingo i Pru??onosa (PP) |
||
Codi postal | 12580 |
||
Festes majors | Segona quinzena d'agost | ||
Dies de mercat | Dimecres | ||
Fira tradicional | Fira agr??cola de Sant Antoni 17 de gener |
||
Web |
Benicarl?? ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Vinar??s, C??lig i Pen??scola.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situada a la vora de la mar Mediterr??nia, el terme se situa en una planura amb accidents orogr??fics d'esc??s relleu, com el Puig (166 m), al l??mit nord del terme, i la Tossa (168 m). Els rius del terme tenen una traject??ria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcal?? (Barranquet) al sud.
[edita] Platges
- Platja del Morrongo
- Platja del Gurug??
- Platja de la Mar Xica
- Platja de la Caracola
[edita] Hist??ria
Tant El Puig de la Nau com La Tossa s??n importants jaciments prehist??rics que abasten des del Bronze fins la primera ??poca cristiana i que tenen la seua esplendor en els segles V i VI a.C. i evidencien els or??gens ibers de Benicarl?? (popularment Binicarl??). Hi ha autors que la identifiquen amb l'Hystria (pa??s de vinyes) grega. El Beni-Gazl?? o Bani-Gazlun musulm?? ??s una alqueria de Pen??scola, conquistada abans de 1236, 30 pobladors obtenen carta pobla el 14 de juny d'eixe any a fur de Saragossa i el lloc passa a denominar-se Benigazlum o Benicastl?? en terme i jurisdicci?? del castell de Pen??scola. El 16 d'agost de 1246 se li concedeix l'explotaci?? d'una ferreria i d'un forn de coure pa. El 1294 pass?? a pert??nyer a l'orde del Temple i posteriorment, el 1319 a l'orde de Montesa, en el qual moment s'inicia una etapa de creixement econ??mic i social sense precedents fins aleshores. L'any 1326 mitjan??ant l'expedici?? de la Carta del Bovalar s'amplia el terme. En 1359 s'independitza de Pen??scola. El 1370 Pere el Cerimoni??s (1319-1387) va concedir-li el dret d'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribuci?? ni pagaments. El 12 de juliol de 1490 Ferran el Cat??lic (1452-1516) eximeix Benicarl?? de contribuir a Pen??scola. Durant les Germanies, la poblaci?? va ser lleial al rei i a l'orde de Montesa, per la qual cosa fou assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acci?? els va servir per assolir el t??tol de vila (20 d'octubre de 1523) i altres privilegis sobre importaci?? de blat i celebraci?? de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. A mitjan segle XVII Benicarl??, com altres pobles valencians, va sofrir els efectes de l'epid??mia de pesta bub??nica que va ocasionar m??s de 500 morts. La crisi s'accentu?? amb una que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle seg??ent v??nen marcats per la guerra de Successi??, en la que la vila es va retre al general d'Asfeld (1706). En la guerra del Franc??s va resistir els atacs de Suchet (1770-1826) el 14 d'agost de 1810 i va participar activament en la formaci?? de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener de l'any 1838. En el XIX la producci?? del vi Carlon que s'exportava, sobre tot a l'Argentina, don?? una empenta important a l'economia local; per atendre l'enorme moviment l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van comen??ar el 1886. A principis del XX la fil??loxera acaba amb el conreu de la vinya. El 22 d'octubre de 1926 Alfons XIII atorga el t??tol de ciutat: "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarl??, Prov??ncia de Castell??, pel desenvolupament de la seua ind??stria, agricultura i comer?? i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el T??tol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Il??lustr??ssim." A partir de 1930 s'inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construeix l'actual port que completa el comen??at en el segle anterior. En la d??cada dels anys 60 Benicarl?? es convertir?? en centre receptor d'immigrants (per al per??ode 1962-1967 la xifra ultrapassa els 350 per any). Les causes que atrauen aquesta poblaci?? s??n: la ind??stria i el turisme. Des de finals del XVIII la l??nia demogr??fica ha estat ascendent amb un lleu aturada per la crisi agr??cola de principis del segle XX.
[edita] Demografia
La poblaci?? que en 1794 era de 1.300 ve??ns, havia passat a ??sser de 2.182 en 1877. Aquesta l??nia ascendent es veur?? detinguda entre els 1900-1930 per la crisi en el cultiu, la producci?? i l'exportaci?? del vinyer. Per?? a partir de 1930, s'estabilitza el creixement demogr??fic.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
18.200 | 18.550 | 19.005 | 19.229 | 19.350 | 19.908 | 21.488 | 22.653 | 25.244 | 25.503 | 25.940 |
[edita] Economia
[edita] Agricultura
En l'actualitat Benicarl?? ??s una immensa horta, on el regadiu s'imposa al sec?? i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'import??ncia s??n els enciams, els tom??quets, les carxofes, els c??trics, les bajoques...
Cal fer especial esment a la carxofa (Cynara Scolymus) que es conrea al municipi amb Denominaci?? d'origen pr??pia el que reflexa la bona qualitat dels productes de l'horta benicarlanda.
A aix?? cal afegir, com a productes b??sics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de m??s de 50 embarcacions, ha obtingut en els ??ltims anys, una mitjana de 1.500.000 kg. anuals de tota classe d'esp??cies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagost??.
[edita] Ind??stria
La ind??stria del moble i les destil??leries d'ess??ncies qu??miques han experimentat un gran apogeu en els ??ltims anys.
Cal destacar la import??ncia del sector del moble a Benicarl??, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricaci?? de mobiliari i complements. La influ??ncia del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicaci?? a Benicarl?? d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnol??gic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnol??gics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).
Per tal de promoure les condicions id??nies per la instal??laci?? d'activitats industrials a la ciutat, el 30 d'octubre de 1998 es va inaugurar la primera fase del Pol??gon Industrial Collet, iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Benicarl?? i la Conselleria d'Ind??stria i Comer?? a trav??s de l'empresa p??blica SEPIVA (Seguretat i Promoci?? Industrial Valenciana)
Aquest espai especialment pensat per oferir a empreses i ind??stries un entorn adre??at a l'activitat productiva, disposa d'uns 200.000 metres quadrats de s??l industrial dividit en parcel??les d'entre 810 i 6000 m2.
L'any 2000 s'ha inaugurat la segona fase del pol??gon, amb una positiva acollida per part del sector empresarial.
[edita] Comer??
Benicarl?? ofereix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus. La zona centre de la ciutat, que acull l'Ajuntament, l'esgl??sia de Sant Bertomeu, i gran quantitat d'activitats comercials i de serveis, ha estat adequada per a l'??s preferent per vianants en els ??ltims anys.
El Mercat Municipal de Benicarl??, amb al voltant de 40 parades, ofereix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint tamb?? per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.
A m??s, l'aparcament soterrani de la pla??a de la Constituci?? facilitar?? l'acc??s a la zona comercial del centre, i a la Galeria Comercial Benicarl?? Centro, que acull uns 25 establiments d'equipament personal i per a la llar.
Altres zones de la ciutat, com l'entorn de l'avinguda M??ndez N????ez i Pla??a Emperador Carles I, s??n zones d'expansi?? del comer?? urb??.
[edita] Administraci?? i pol??tica
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
---|---|---|---|---|
Partit Popular | Marcelino Domingo Pru??onosa | 6.063 | 12 | |
Partit Socialista del Pa??s Valenci?? | Jos?? Enrique Escuder Ar??n | 3.372 | 7 | |
Bloc Nacionalista Valenci?? | Jos?? Luis Guzm??n | 1.109 | 2 | |
Esquerra Republicana del Pa??s Valenci?? | Geroni Salvador i Baca | 390 | - | |
Esquerra Unida del Pa??s Valenci?? | 326 | - | ||
En blanc | 239 | - | ||
Total | 11.591 | 21 |
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit pol??tic |
---|---|---|
1979-1983 |
Jos?? Mar??a Febrer Call??s
|
Grup Independent
|
1983-1987 |
Jos?? Mar??a Febrer Call??s
|
Grup Independent
|
1987-1991 |
Juan Vicente Rambla
|
|
1991-1995 |
Jaime Mundo Alberto
|
|
1995-1999 |
Jaime Mundo Alberto
|
|
1999-2003 |
Jaime Mundo Alberto
|
|
2003-2007 | ||
2007-2011 |
Marcelino Domingo Pru??onosa
|
[edita] Monuments
[edita] Monuments religiosos
- Esgl??sia de Sant Bertomeu. Del segle XVIII.
Amb portada barroca i campanar octogonal. La gran fa??ana barroca ??s de pedra i emmarca la portada. T?? dos cossos: el superior format per una gran forn??cula amb la imatge del sant que est?? rematada per dues columnes salom??nicas. L'interior del temple ??s una sola nau amb creuer i capelles entre els contraforts; sobre el creuer s'al??a una gran c??pula. El retaule de la Verge del Remei ??s una pintura amb la Verge i el Nen assegut en el tron, envoltats per diferents sants. Aquesta obra d'art se li atribu??x a l'artista Vicent Macip.
- Torre - campanar. Del segle XVIII.
La torre campanar de l'Esgl??sia de Sant Bertomeu ??s esvelta, octogonal i exempta, constru??da amb grans blocs de pedra llaurada procedent del pa??s; t?? quatre cossos, molt massissos els tres primers, i la cambra amb un estilitzat ventanal de mig punt en cada cara, on estan instal??lades les campanes.
- Capella del Sant Crist de la Mar. (Esgl??sia de Sant Pere) de 1924
Es troba situada en les proximitats del Port; aquest Crist sempre ha estat objecte de profunda devoci?? a Benicarl??. La llegenda conta que en 1650 va arribar a les platges de Benicarl?? una varca del que va desembarcar C??sar Cataldo portant una imatge del Crist en la Creu; la seva arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va obrar la Santa Imatge encara m??s.
- Convent de Sant Francesc. Del segle XVI.
L'Esgl??sia, encara que reformada en el segle XVIII, conserva l'estructura origin??ria del XVI; ??s d'una sola nau, sense capelles laterals, t?? un claustre de construcci?? austera i senzilla, i la fa??ana est?? rematada per una cornisa de l??nia trencada, amb espadanya de pedra com rematada.
- Ermita de Sant Gregori. Del segle XVI.
La imatge del sant ??s una talla policromada del s.XVI. L'ermita t?? un ample p??rtic format per cinc arcs de pedra llaurada. El dia 9 de maig, festivitat del sant, se celebra un tradicional i popular romiatge amb process?? fins a aquesta ermita.
[edita] Monuments civils
- Antiga pres??.
L'edifici constava de planta baixa i dos pisos, la segona planta i la planta baixa funcionaven com pres?? ja que la primera planta era la casa del carceller.
- Casa Bosch. Del segle XX.
En la planta baixa es trobava l'entrada vest??bul que duia fins a un frond??s jard?? posterior que en l'actualitat est?? desaparegut; aix?? com la planta noble i l'andana original. El m??s destacat de l'edifici ??s la seva fa??ana, un dels pocs exemples modernistes del Maestrat. T?? tres plantes cadascuna d'elles diferent. L'edifici presenta una gran simetria. Alberga una entitat banc??ria.
[edita] Llocs d'inter??s
- Poblat ??ber de la Tossa.
Els materials d'aquest poblat trobats per la superf??cie dels bancals que ocupa s??n els caracter??stics dels jaciments d'aquest tipus i cronologia (s.VI-II a. de C.), amb cer??mica ib??rica pintada a for??a d'una tem??tica lineal-geom??trica i uns pocs motius vegetals. Al peu de la Tossa, en les proximitats de la Basseta, va ser trobada l'any 1941 la Necr??poli del Bovalar, les urnes de la qual, utensilis i aixovars de bronze s??n similars als materials de la necr??poli del Puig de la Nau.
- Poblat ??ber del Puig.
Un dels jaciments ib??rics m??s importants del Pa??s Valenci??. Va arribar la seva m??xima esplendor en els s. V i IV a. C. S'han descobert interessants cer??miques ??tiques, entre les quals destaca el kylyx atribu??t al pintor Penthesilea (460-450 a. C.).
[edita] Cultura
- Museu Hist??ric i Arqueol??gic Municipal.
El seu actual empla??ament ??s l'edifici de l'antiga pres??. Els materials que s'exposen en les seves vitrines procedeixen b??sicament del poblat ib??ric de la muntanya de l'El Puig de la Nau i de la seva necr??poli situada en les proximitats del mateix, encara que tamb?? contenen materials i objectes que corresponen a altres jaciments prehist??rics de l'entorn comarcal, principalment del Baix Maestrat.
- Sala d'exposicions de la Caixa Rural.
- Mostra de Teatre Jove. Se celebra els mesos d'octubre, novembre i desembre on participen actors amateurs.
- Cert??men de Poesia "Ciutat de Benicarl??". (Octubre)
[edita] Esports
Hist??ricament, l??esport m??s popular a Benicarl?? ha estat el futbol, on l??equip senyera, el CD Benicarl??, va arribar a jugar a Tercera Divisi?? diverses temporades, sobretot en el camp de l??actual carrer Mendez Nu??ez, i que va veure n??ixer a l??internacional Pichi Alonso. En l??actualitat, el CD Benicarl?? juga a la Regional Preferent, mentre que dos categories per sota trobem al UD Benicarl??, creat enguany de la fusi?? del Atl??tic i el Racing.
Per??, Benicarl?? viu ara l??euf??ria del futbol-sala amb el Benicarl?? FS, que porta tres anys a la Divisi?? d??Honor, arribant a jugar enguany els playoffs pel t??tol. Vora 2.000 persones es donen cita els dissabtes al Municipal, a la vegada que ha fomentat la creaci?? de penyes.
Tamb?? cal destacar a les esportistes de gimn??stica r??tmica, o de rock acrob??tic, les quals, en el seu respectiu club, han arribat a disputar tornejos estatals i internacionals.
D??altres esports que actualment compten amb afici?? i pr??ctica a Benicarl?? hi trobem l??handbol, la nataci??, el ciclisme, l??atletisme...
Quant a infraestructures, Benicarl?? compta amb piscina municipal, inaugurada al 1999, pistes d??atletisme, poliesportiu amb tres pistes, la central de les quals est?? habilitada per jugar a la Divisi?? d??Honor de futbol-sala, aix?? com diversos camps de futbol i futbet i pistes de ciclisme.
[edita] Festes i celebracions
- Festa de la Carxofa. Se celebra la tercera setmana de gener on la carxofa, producte amb Denominaci?? d'Origen, ??s la protagonista d'aquesta festa. Es preparen degustacions populars de tot tipus de plats elaborats amb Carxofa de Benicarl??. Els restaurants de la ciutat preparen complets men??s en les Jornades Gastron??miques de la Carxofa.
- Sant Antoni. El 17 de gener. Abunden les fogueres en els carrers, on es fa la popular "Torrada", alegre reuni?? de ve??ns al voltant de les fogueres, per a rostir els productes t??pics de la terra i el mar: carxofes, "petxines", costelles, llonganisses, botifarres, etc. Al capvespre, en la pla??a de l'Esgl??sia, es crema el "Dimoni", figura amb la imatge del dimoni, per a arruixar els esperits mal??fics. Completen la festa la desfilada i benedicci?? dels animals i el repartiment de milers de "Coques", riqu??ssim dol?? benicarlando fet amb farina, sucre, oli i una "barreja" de moscatell i aiguardent. Durant aquests dies se celebra una important fira de maquin??ria agr??cola.
- Festes patronals. En honor a Sant Bartomeu, Sants Senent i Abd?? i Sta M?? del Mar. Se celebren durant la segona quinzena d'agost amb bous al carrer i "a la mar" i actes organitzats per una gran part de les moltes associacions locals.
- Sant Gregori. Romeria a l'ermita del sant el 9 de maig.
- Sant Isidre. Festa per excel??l??ncia dels pagesos: desfilades, exhibicions agr??coles, process??, i tot un col??lectiu de gran import??ncia en la zona, que aquest dia decideix deixar les eines de cultiu per a gaudir de la primavera i celebrar aquella pr??xima collita tan esperada durant tot l'any.
- Falles. Al voltant del 19 de mar?? es planten a diferents indrets de la ciutat 12 monuments que s??n cremats durant la nit i matinada del dia de Sant Josep. Durant la setmana fallera es fan diferents actes: xocolatades, "mascletaes", "cordaes", correfocs, trobada motera i sopars a la nit de torrada de carn variada. La setmana abans de les falles, les comissions falleres es disfressen de la tem??tica del monument faller i volten pels carrers del poble, en el que es coneix com "Cavalcada del Ninot".
- Sant Joan. El 24 de juny, festa de les associacions esportives locals.
- Setmana Santa. Amb processons i actes religiosos.
[edita] Personatges il??lustres
- ??ngel Alonso. (Benicarl??, 1 de febrer de 1953) ex Futbolista.
[edita] Enlla??os externs
- Web de l'ajuntament
- Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
- Institut Valenci?? d'Estad??stica.
- Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
editar | Municipis del Baix Maestrat | |
---|---|---|
Alcal?? de Xivert | Benicarl?? | C??lig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Pen??scola | la Pobla de Benifass?? | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polp??s | Traiguera | Vinar??s | Xert |