Benicarló

De Viquipèdia

Benicarló és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Vinaròs, Càlig i Peníscola.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Platges 2 Història 3 Demografia 4 Economia 4.1 Agricultura 4.2 Indústria 4.3 Comerç 5 Administració i política 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Cultura 9 Esports 10 Festes i celebracions 11 Personatges il·lustres 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada a la vora de la mar Mediterrània, el terme se situa en una planura amb accidents orogràfics d'escàs relleu, com el Puig (166 m), al límit nord del terme, i la Tossa (168 m). Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcalà (Barranquet) al sud.

[edita] Platges

• Platja del Morrongo
• Platja del Gurugú
• Platja de la Mar Xica
• Platja de la Caracola

[edita] Història

Tant El Puig de la Nau com La Tossa són importants jaciments prehistòrics que abasten des del Bronze fins la primera època cristiana i que tenen la seua esplendor en els segles V i VI a.C. i evidencien els orígens ibers de Benicarló (popularment Binicarló). Hi ha autors que la identifiquen amb l'Hystria (país de vinyes) grega. El Beni-Gazló o Bani-Gazlun musulmà és una alqueria de Peníscola, conquistada abans de 1236, 30 pobladors obtenen carta pobla el 14 de juny d'eixe any a fur de Saragossa i el lloc passa a denominar-se Benigazlum o Benicastló en terme i jurisdicció del castell de Peníscola. El 16 d'agost de 1246 se li concedeix l'explotació d'una ferreria i d'un forn de coure pa. El 1294 passà a pertànyer a l'orde del Temple i posteriorment, el 1319 a l'orde de Montesa, en el qual moment s'inicia una etapa de creixement econòmic i social sense precedents fins aleshores. L'any 1326 mitjançant l'expedició de la Carta del Bovalar s'amplia el terme. En 1359 s'independitza de Peníscola. El 1370 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va concedir-li el dret d'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribució ni pagaments. El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catòlic (1452-1516) eximeix Benicarló de contribuir a Peníscola. Durant les Germanies, la població va ser lleial al rei i a l'orde de Montesa, per la qual cosa fou assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acció els va servir per assolir el títol de vila (20 d'octubre de 1523) i altres privilegis sobre importació de blat i celebració de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. A mitjan segle XVII Benicarló, com altres pobles valencians, va sofrir els efectes de l'epidèmia de pesta bubònica que va ocasionar més de 500 morts. La crisi s'accentuà amb una que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle següent vénen marcats per la guerra de Successió, en la que la vila es va retre al general d'Asfeld (1706). En la guerra del Francès va resistir els atacs de Suchet (1770-1826) el 14 d'agost de 1810 i va participar activament en la formació de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener de l'any 1838. En el XIX la producció del vi Carlon que s'exportava, sobre tot a l'Argentina, donà una empenta important a l'economia local; per atendre l'enorme moviment l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van començar el 1886. A principis del XX la fil·loxera acaba amb el conreu de la vinya. El 22 d'octubre de 1926 Alfons XIII atorga el títol de ciutat: "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Il·lustríssim." A partir de 1930 s'inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construeix l'actual port que completa el començat en el segle anterior. En la dècada dels anys 60 Benicarló es convertirà en centre receptor d'immigrants (per al període 1962-1967 la xifra ultrapassa els 350 per any). Les causes que atrauen aquesta població són: la indústria i el turisme. Des de finals del XVIII la línia demogràfica ha estat ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrícola de principis del segle XX.

[edita] Demografia

La població que en 1794 era de 1.300 veïns, havia passat a ésser de 2.182 en 1877. Aquesta línia ascendent es veurà detinguda entre els 1900-1930 per la crisi en el cultiu, la producció i l'exportació del vinyer. Però a partir de 1930, s'estabilitza el creixement demogràfic.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
18.200	18.550	19.005	19.229	19.350	19.908	21.488	22.653	25.244	25.503	25.940

[edita] Economia

[edita] Agricultura

En l'actualitat Benicarló és una immensa horta, on el regadiu s'imposa al secà i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'importància són els enciams, els tomàquets, les carxofes, els cítrics, les bajoques...

Cal fer especial esment a la carxofa (Cynara Scolymus) que es conrea al municipi amb Denominació d'origen pròpia el que reflexa la bona qualitat dels productes de l'horta benicarlanda.

A això cal afegir, com a productes bàsics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de més de 50 embarcacions, ha obtingut en els últims anys, una mitjana de 1.500.000 kg. anuals de tota classe d'espècies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí.

[edita] Indústria

La indústria del moble i les destil·leries d'essències químiques han experimentat un gran apogeu en els últims anys.

Cal destacar la importància del sector del moble a Benicarló, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricació de mobiliari i complements. La influència del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicació a Benicarló d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnològic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnològics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).

Per tal de promoure les condicions idònies per la instal·lació d'activitats industrials a la ciutat, el 30 d'octubre de 1998 es va inaugurar la primera fase del Polígon Industrial Collet, iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Benicarló i la Conselleria d'Indústria i Comerç a través de l'empresa pública SEPIVA (Seguretat i Promoció Industrial Valenciana)

Aquest espai especialment pensat per oferir a empreses i indústries un entorn adreçat a l'activitat productiva, disposa d'uns 200.000 metres quadrats de sòl industrial dividit en parcel·les d'entre 810 i 6000 m2.

L'any 2000 s'ha inaugurat la segona fase del polígon, amb una positiva acollida per part del sector empresarial.

[edita] Comerç

Benicarló ofereix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus. La zona centre de la ciutat, que acull l'Ajuntament, l'església de Sant Bertomeu, i gran quantitat d'activitats comercials i de serveis, ha estat adequada per a l'ús preferent per vianants en els últims anys.

El Mercat Municipal de Benicarló, amb al voltant de 40 parades, ofereix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint també per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.

A més, l'aparcament soterrani de la plaça de la Constitució facilitarà l'accés a la zona comercial del centre, i a la Galeria Comercial Benicarló Centro, que acull uns 25 establiments d'equipament personal i per a la llar.

Altres zones de la ciutat, com l'entorn de l'avinguda Méndez Núñez i Plaça Emperador Carles I, són zones d'expansió del comerç urbà.

[edita] Administració i política

Resultats electorals de Benicarló, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Marcelino Domingo Pruñonosa	6.063	12
	Partit Socialista del País Valencià	José Enrique Escuder Arín	3.372	7
	Bloc Nacionalista Valencià	José Luis Guzmán	1.109	2
	Esquerra Republicana del País Valencià	Geroni Salvador i Baca	390	-
	Esquerra Unida del País Valencià		326	-
	En blanc		239	-
Total		11.591		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José María Febrer Callís	Grup Independent
1983-1987	José María Febrer Callís	Grup Independent
1987-1991	Juan Vicente Rambla	PSPV
1991-1995	Jaime Mundo Alberto	PP
1995-1999	Jaime Mundo Alberto	PP
1999-2003	Jaime Mundo Alberto	PP
2003-2007	Jaime Mundo Alberto (2003-2005) José Enrique Escuder Arín (2005-2007)	PP PSPV
2007-2011	Marcelino Domingo Pruñonosa	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Sant Bertomeu. Del segle XVIII.

Amb portada barroca i campanar octogonal. La gran façana barroca és de pedra i emmarca la portada. Té dos cossos: el superior format per una gran fornícula amb la imatge del sant que està rematada per dues columnes salomònicas. L'interior del temple és una sola nau amb creuer i capelles entre els contraforts; sobre el creuer s'alça una gran cúpula. El retaule de la Verge del Remei és una pintura amb la Verge i el Nen assegut en el tron, envoltats per diferents sants. Aquesta obra d'art se li atribuïx a l'artista Vicent Macip.

• Torre - campanar. Del segle XVIII.

La torre campanar de l'Església de Sant Bertomeu és esvelta, octogonal i exempta, construïda amb grans blocs de pedra llaurada procedent del país; té quatre cossos, molt massissos els tres primers, i la cambra amb un estilitzat ventanal de mig punt en cada cara, on estan instal·lades les campanes.

• Capella del Sant Crist de la Mar. (Església de Sant Pere) de 1924

Es troba situada en les proximitats del Port; aquest Crist sempre ha estat objecte de profunda devoció a Benicarló. La llegenda conta que en 1650 va arribar a les platges de Benicarló una varca del que va desembarcar César Cataldo portant una imatge del Crist en la Creu; la seva arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va obrar la Santa Imatge encara més.

• Convent de Sant Francesc. Del segle XVI.

L'Església, encara que reformada en el segle XVIII, conserva l'estructura originària del XVI; és d'una sola nau, sense capelles laterals, té un claustre de construcció austera i senzilla, i la façana està rematada per una cornisa de línia trencada, amb espadanya de pedra com rematada.

• Ermita de Sant Gregori. Del segle XVI.

La imatge del sant és una talla policromada del s.XVI. L'ermita té un ample pòrtic format per cinc arcs de pedra llaurada. El dia 9 de maig, festivitat del sant, se celebra un tradicional i popular romiatge amb processó fins a aquesta ermita.

Capella del Sant Crist de la Mar

Convent de Sant Francesc

Ermita de Sant Gregori

[edita] Monuments civils

• Antiga presó.

L'edifici constava de planta baixa i dos pisos, la segona planta i la planta baixa funcionaven com presó ja que la primera planta era la casa del carceller.

• Casa Bosch. Del segle XX.

En la planta baixa es trobava l'entrada vestíbul que duia fins a un frondós jardí posterior que en l'actualitat està desaparegut; així com la planta noble i l'andana original. El més destacat de l'edifici és la seva façana, un dels pocs exemples modernistes del Maestrat. Té tres plantes cadascuna d'elles diferent. L'edifici presenta una gran simetria. Alberga una entitat bancària.

[edita] Llocs d'interés

• Poblat íber de la Tossa.

Els materials d'aquest poblat trobats per la superfície dels bancals que ocupa són els característics dels jaciments d'aquest tipus i cronologia (s.VI-II a. de C.), amb ceràmica ibèrica pintada a força d'una temàtica lineal-geomètrica i uns pocs motius vegetals. Al peu de la Tossa, en les proximitats de la Basseta, va ser trobada l'any 1941 la Necròpoli del Bovalar, les urnes de la qual, utensilis i aixovars de bronze són similars als materials de la necròpoli del Puig de la Nau.

• Poblat íber del Puig.

Un dels jaciments ibèrics més importants del País Valencià. Va arribar la seva màxima esplendor en els s. V i IV a. C. S'han descobert interessants ceràmiques àtiques, entre les quals destaca el kylyx atribuït al pintor Penthesilea (460-450 a. C.).

[edita] Cultura

• Museu Històric i Arqueològic Municipal.

El seu actual emplaçament és l'edifici de l'antiga presó. Els materials que s'exposen en les seves vitrines procedeixen bàsicament del poblat ibèric de la muntanya de l'El Puig de la Nau i de la seva necròpoli situada en les proximitats del mateix, encara que també contenen materials i objectes que corresponen a altres jaciments prehistòrics de l'entorn comarcal, principalment del Baix Maestrat.

• Sala d'exposicions de la Caixa Rural.

• Mostra de Teatre Jove. Se celebra els mesos d'octubre, novembre i desembre on participen actors amateurs.

• Bienal de Pintura "Ciutat de Benicarló". (Juliol i agost)

• Certàmen de Poesia "Ciutat de Benicarló". (Octubre)

[edita] Esports

Històricament, l´esport més popular a Benicarló ha estat el futbol, on l´equip senyera, el CD Benicarló, va arribar a jugar a Tercera Divisió diverses temporades, sobretot en el camp de l´actual carrer Mendez Nuñez, i que va veure nèixer a l´internacional Pichi Alonso. En l´actualitat, el CD Benicarló juga a la Regional Preferent, mentre que dos categories per sota trobem al UD Benicarló, creat enguany de la fusió del Atlètic i el Racing.

Però, Benicarló viu ara l´eufòria del futbol-sala amb el Benicarló FS, que porta tres anys a la Divisió d´Honor, arribant a jugar enguany els playoffs pel títol. Vora 2.000 persones es donen cita els dissabtes al Municipal, a la vegada que ha fomentat la creació de penyes.

També cal destacar a les esportistes de gimnàstica rítmica, o de rock acrobàtic, les quals, en el seu respectiu club, han arribat a disputar tornejos estatals i internacionals.

D´altres esports que actualment compten amb afició i pràctica a Benicarló hi trobem l´handbol, la natació, el ciclisme, l´atletisme...

Quant a infraestructures, Benicarló compta amb piscina municipal, inaugurada al 1999, pistes d´atletisme, poliesportiu amb tres pistes, la central de les quals està habilitada per jugar a la Divisió d´Honor de futbol-sala, així com diversos camps de futbol i futbet i pistes de ciclisme.

[edita] Festes i celebracions

• Festa de la Carxofa. Se celebra la tercera setmana de gener on la carxofa, producte amb Denominació d'Origen, és la protagonista d'aquesta festa. Es preparen degustacions populars de tot tipus de plats elaborats amb Carxofa de Benicarló. Els restaurants de la ciutat preparen complets menús en les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa.

• Sant Antoni. El 17 de gener. Abunden les fogueres en els carrers, on es fa la popular "Torrada", alegre reunió de veïns al voltant de les fogueres, per a rostir els productes típics de la terra i el mar: carxofes, "petxines", costelles, llonganisses, botifarres, etc. Al capvespre, en la plaça de l'Església, es crema el "Dimoni", figura amb la imatge del dimoni, per a arruixar els esperits malèfics. Completen la festa la desfilada i benedicció dels animals i el repartiment de milers de "Coques", riquíssim dolç benicarlando fet amb farina, sucre, oli i una "barreja" de moscatell i aiguardent. Durant aquests dies se celebra una important fira de maquinària agrícola.

• Festes patronals. En honor a Sant Bartomeu, Sants Senent i Abdó i Sta Mª del Mar. Se celebren durant la segona quinzena d'agost amb bous al carrer i "a la mar" i actes organitzats per una gran part de les moltes associacions locals.

• Sant Gregori. Romeria a l'ermita del sant el 9 de maig.

• Sant Isidre. Festa per excel·lència dels pagesos: desfilades, exhibicions agrícoles, processó, i tot un col·lectiu de gran importància en la zona, que aquest dia decideix deixar les eines de cultiu per a gaudir de la primavera i celebrar aquella pròxima collita tan esperada durant tot l'any.

• Falles. Al voltant del 19 de març es planten a diferents indrets de la ciutat 12 monuments que són cremats durant la nit i matinada del dia de Sant Josep. Durant la setmana fallera es fan diferents actes: xocolatades, "mascletaes", "cordaes", correfocs, trobada motera i sopars a la nit de torrada de carn variada. La setmana abans de les falles, les comissions falleres es disfressen de la temàtica del monument faller i volten pels carrers del poble, en el que es coneix com "Cavalcada del Ninot".

• Sant Joan. El 24 de juny, festa de les associacions esportives locals.

• Setmana Santa. Amb processons i actes religiosos.

[edita] Personatges il·lustres

• Àngel Alonso. (Benicarló, 1 de febrer de 1953) ex Futbolista.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benicarló

• Web de l'ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert