Orde de Montesa
De Viquipèdia
L'Orde de Montesa fou un orde militar fundat el segle XIV.
[edita] Fundació
Fundat pel rei Jaume el Just, qui els va cedir el castell de Montesa, enclavat en territori valencià, frontera amb els sarraïns d'aquella part i aprovat pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317.
Però les dificultats no van ser poques, segons la butlla de fundació, era al mestre de Calatrava a qui corresponia la creació del nou orde i l'armar cavallers i fer vestir l'hàbit als cavallers de Montesa. El rei Jaume II, amb temps, havia escrit al mestre de Calatrava per tal que apressés la seva acció, però aquest, que feia molt poc cas del seu rei natural, que era el de Castella, i moltíssim menys a un altre monarca estrany, com era el d'Aragó, ni es va dignar contestar aquelles cartes. El rei es va dirigir al Papa perquè constrenyés el desobedient mestre de Calatrava. El pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de València i a aquest prelat li va succeir exactament el mateix quan va tractar de comunicar-se amb el mestre de Calatrava.
Fart, l'arquebisbe de València, va enviar a Castella, a la recerca del mestre de Calatrava, l'abat del monestir de Nostra Senyora de Benifassà, de l'orde del Cister. Davant les pretensions del nouvingut, es va negar a acudir a València, al·legant les seves obligacions per a la custòdia de la frontera que el seu rei li tenia encomanada, però el que bategava en el fons de tot aquell assumpte era que a l'Orde de Calatrava no li sentava gaire bé cedir les possessions d'Aragó a un altre orde, i fins contemplava amb horror la citada fundació de Montesa. Per fi, va cedir, enviant a València un procurador seu.
[edita] Història
Es va acabar nomenant primer mestre del nou orde Guillem d'Erill, home ja ancià, però molt experimentat en les arts militars, descendent de Berenguer Roger d'Erill, un dels anomenats "Nou Barons de la Fama", a Catalunya. Poc li va durar el càrrec, a Erill, perquè als setanta dies d'haver estat triat moria.
Trobant-se el regne de València esvalotat per la revolta denominada, de "la Unió", per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desitjaven emancipar-se de la tutela del regne d'Aragó, constituint-se en regne independent, el rei d'Aragó va encomanar al mestre de Montesa que passés per l'adreçador els sediciosos, essent els de Montesa un puntal cabdal per a la definitiva victòria de Pere el Cerimoniós sobre els revoltats de València. D'aquesta manera l'orde es va convertir en la principal força militar defensora del tron.
[edita] Declivi
Ben aviat, però, els reis van començar a prendre part activa en l'elecció dels mestres. El rei Ferran el Catòlic, va imposar, com a mestre, Felip d'Aragó i de Navarra, nebot seu, així que, revocant l'anterior nomenament, va donar el càrrec al seu parent.
L'últim mestre va ser Pere Lluís Galceran de Bòria, escollit als disset anys. Va ser un valent i lleial servidor del rei Felip II, va renunciar al mestrat en favor del rei, demanant al pontífex que incorporés l'orde de Montesa a la Corona. Així es va fer per una butlla de Sixt V expedida a Roma el 15 de març de 1587, que donava per conclosa la dignitat del mestre.
