Castella
De Viquipèdia
Castella és un país de la Península Ibèrica, i antigament regne. Castella és el lloc d'origen de la llengua castellana o espanyola.
[edita] Geografia
Hi ha infinitat de versions sobre quins són els límits exactes de Castella. Les úniques províncies que apareixen a totes les versions son Àvila, Burgos, Segòvia, Sòria, Conca i Guadalajara.
El territori de Castella es correspon tradicionalment a les regions històriques de Castella la Nova i Castella la Vella, i estaria format aproximadament per les actuals províncies espanyoles:
- Àvila, Burgos, Palència, Segòvia, Sòria i Valladolid a Castella i Lleó
- Albacete (amb observacions), Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo a Castella-La Manxa
- Cantàbria (antiga província de Santander)
- La Rioja (antiga província de Logronyo)
No formen part de Castella les tres províncies del regne de Lleó: Lleó, Salamanca i Zamora. Les terres de les províncies de Palència i Valladolid van ser zona fronterera entre els Regnes de Lleó i Castella, raó pel la qual unes vegades van pertànyer a Castella la Vella i unes altres al Regne de Lleó. Actualment aquestes províncies formen part de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
La província d'Albacete històricament havia format part de Castella la Nova (Mapa històric),però també del Regne de Múrcia, on va pertànyer en els darrers anys fins l'organització autonòmica actual, en que es va incorporar a Castella-La Manxa.
[edita] Història
Comtat de Castella. Castella va sorgir com a comtat vassall del Regne de Lleó. El nom es deu a la gran quantitat de castells en aquella zona. Al segle X, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lleó, més tard seria conquerit pel Regne de Navarra, però posteriorment, Sanç III el Major la deixaria en herència al seu fill Ferran com a Regne.
Regne de Castella. El Regne de Castella es va anar expandint cap al Sud i conquerí el Regne de Toledo que passà a ser una província del Regne de Castella, (a diferència del Regne de València, estat confederat a Catalunya i Aragó) i que posteriorment s'anomenaria Castella la Nova, a diferència del Regne de Castella que s'anomenaria Castella la Vella.
Corona de Castella. La primera Corona de Castella (resultant de la conquesta del Regne de Toledo per part de Castella) s'uniria definitivament a la Corona de Lleó (Regnes de Lleó, Astúries i Galícia) l'any 1230 després de dos intents fallits, el que donaria com a resultat la definitiva Corona de Castella (conjunt de regnes-nacions sobre els quals s'havia imposat el Regne de Castella), sobre la qual regnaria Isabel I la Catòlica.
Castella dins Espanya. En l'època moderna, malgrat que Espanya era una monarquia confederal, la Corona de Castella va esdevenir la nació hegemònica culturalment i económicament. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V de Castella va annexionar-se a la Corona de Castella els estats de la Corona confederal d'Aragó com a càstig per haver donat suport a l'Arxiduc Carles (Carles III d'Aragó) i mitjançant els Decrets de Nova Planta va imposar-los les lleis, institucions i llengua de Castella, el que donà a llum a Espanya com a estat-nació, el primer Rei de la qual fou Felip V. D'aquest primer procés centralista de caire absolutista, es salvarien només la Vall d'Aran, el Regne de Navarra i el País Basc, que igualment acabarien sucumbint durant el centralisme liberal del Regnat d'Isabel II.
Quan es van crear les comunitats autònomes Castella la Vella va perdre les dues províncies de fora de la Meseta: La Rioja i Cantàbria, i es va unir amb Lleó, formant Castella i Lleó. Castella la Nova es va dividir en la Comunitat de Madrid que abastava únicament la província de Madrid, i Castella-La Manxa que guanyava la província d'Albacete fins aquell moment murciana, tot i que històricament també havia format part de Castella la Nova.(Mapa històric)
En l'actualitat, hi ha alguns partits castellanistes minoritaris, com Tierra Comunera (TC) o Izquierda Castellana (Iz-Ca) que defensen la unió de totes les comunitats autònomes segons ells castellanes. Cap d'aquests partits té actualment representació en cap parlament autonòmic encara que Tierra Comunera va arribar a treure un diputat per Burgos.
