Regne de Lle??

De Viquip??dia

El Regne de Lle?? va ser un dels regnes medievals de la Pen??nsula Ib??rica, successor de l'antic Regne d'Ast??ries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formaci?? dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Fundaci?? del Regne 1.2 Expansi??: l'Imperi lleon??s 1.3 Uni?? definitiva amb Castella 1.4 De regne a regi?? 2 Emperadors astur-lleonessos 3 Extensi?? territorial 4 Vegeu tamb?? 5 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] Fundaci?? del Regne

Despr??s de la mort d'Alfons III el Magne, el Regne d'Ast??ries es va dividir i va quedar repartit entre els seus fills. Garcia I va rebre Lle??, ??laba i Castella, fundant de fet el Regne de Lle??. Ordoni I va rebre Gal??cia i Fruela II, el Ast??ries. Al morir Garcia I el 914 sense descendents, Ordoni II es va traslladar a Lle?? on fou aclamat rei, amb el que seria rei de Lle?? i Gal??cia, i el qual traslladaria definitivament la capital del regne d'Ast??ries des d'Oviedo a Lle??. Amb aix?? es crear?? un nou regne, el Regne de Lle??, que aglutinar?? a l'asturi??, ja que Fruela II va romandre a Ast??ries, per?? reconeixent la primacia del regne lleon??s.

Amb la formaci?? del nou regne continuar?? la reconquesta contra els musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de Navarra.

[edita] Expansi??: l'Imperi lleon??s

El Regne de Lle?? s'expandeix cap al riu Duero i el Sistema Central fins a l'actual Extremadura, per?? la falta de repobladors fa que sigui una terra de ning??. El Regne de Lle?? assoleix fites com la dotaci?? de furs d'Alfons V, la creaci?? d'un art lleon??s i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.

Al segle XI, San?? III El Major de Navarra es converteix tamb?? en comte de Castella, vassall com a tal del rei de Lle??. Com her??ncia deixa aquest comtat al seu fill Ferran, casat amb San??a, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a Beremund III, rei de Lle??, provoca una guerra en la qual mor el sobir?? lleon??s en batalla contra una coalici?? castellano-navarresa. Al no tenir descend??ncia Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la corona lleonesa esgrimint els drets de la seva dona, prenent el t??tol de rei de Lle?? amb gran oposici?? entre els lleonesos, que no volen veure convertit en monarca al castell?? que ha mort al seu rei.

A la mort de Ferran I, el seu testament segueix la tradici?? navarresa de dividir els regnes entre els hereus. Al primog??nit, San??, se li llega el comtat de Castella i, per dret de primogenitura, aquest comtat es converteix en el Regne de Castella. Al segon fill, Alfons, se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lle??; i al tercer, Garcia, se li lliura el Regne de Gal??cia; a la seva filla, Urraca, li deixa la senyoria de Zamora.

San?? II de Castella, no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germ?? es queda amb el regne m??s important, comen??a una guerra. Conquisten entre ambd??s Gal??cia, per?? San?? es regira contra el seu germ?? i ocupa Lle??. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix m??s important de l'ex??rcit lleon??s, posant-li San?? setge; ser?? el fam??s "Setge de Zamora", on el rei castell?? ??s mort pel noble lleon??s Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera Alfons VI recupera tot el territori, governant com a Rei de Lle?? i Gal??cia.

En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del monarca lleon??s sobre Castella, sent reconegut Emperador dels Regnes Hispans pel Papa Gregori VII, aquests regnes reconeixeran la superioritat del rei lleon??s, sorgint aix?? l'Imperi Lleon??s.

En ??poca d'Alfons VII l'Emperador, reis de tota la pen??nsula Ib??rica i el Sud de Fran??a es declaren els seus vassalls. A poc a poc la idea imperialista lleonesa entra en un r??pid declivi i en no gaire temps s'extingir??; aix?? despr??s d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent tamb?? el t??tol d'emperador de Lle??. Amb aquesta desaparici?? els estats cristians peninsulars consoliden les seves respectives independ??ncies. El seu fill Ferran II heretar?? el Regne de Lle??; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i Portugal es va independitzar del comtat.

El seu successor, Alfons IX, es converteix en un dels m??s actius monarques del Regne de Lle??. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de 1188, primeres corts europees en les quals participa el tercer estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i col??lectius. A aquestes Corts li seguiran les de Benavente el 1202 en les quals es fixaran els principis i drets econ??mics del Regne de Lle?? i els seus habitants.

Alfons IX crea el 1218 la Universitat de Salamanca "perqu?? els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", assolint aix?? evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a Pal??ncia. I es que fins l'any 1230 Lle?? no queda definitivament unit a Castella.

Amb Alfons IX el regne s'est??n per Extremadura, assolint una gran expansi?? territorial. L'animadversi?? del Regne de Lle?? cap a Castella crea forts lla??os d'uni?? amb els regnes ??rabs, amb els quals en ocasions s'uneix en coalici?? per a lluitar contra els castellans. Lle?? no participar?? en la Batalla de Las Navas de Tolosa, arribant per aix?? a ser excomunicat el sobir?? lleon??s pel Papa. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independ??ncia de Lle??, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa a les ordres de cavalleria.

[edita] Uni?? definitiva amb Castella

Ferran III incompleix el testament del seu pare, i compra el Regne de Lle?? a les seves germanes, trigant m??s de dos anys en fer-se amb el control del territori a causa de l'oposici?? del poble de Lle?? i dels seus nobles, que tanca les portes de les muralles de la seva capital al nou monarca. Amb aix??, no existeix una uni?? de regnes, ja que Castella-Lle?? mantenen institucions separades, lleis diferenciades, i sistemes econ??mics independents, compartint ??nicament el monarca.

Amb posterioritat, Alfons X el Savi atorga de nou la independ??ncia al Regne de Lle?? en 1285, per?? el rei de Castella, San?? IV de Castella, trenca el testament del seu pare i es fa amb la corona lleonesa. Al morir aquest, Dom Joan, fill i hereu d'Alfons X, es corona com a Rei de Lle?? el 1296, governant de facto el territori, que gaudeix d'independ??ncia fins a 1301.

[edita] De regne a regi??

Existeixen durant tot el segle XIV diversos intents d'independitzar el Regne de Le??n, assolint-lo de facto, encara que per un esc??s temps, Enric de Lancaster a mitjans de segle XIV. Enric ??s derrotat pel futur Enric II de Castella, produint-se la uni?? del Regne de Lle?? al Regne de Castella, creant la Corona de Castella. De totes maneres, el Regne de Lle?? seguir?? existint com entitat te??rica fins al segle XIX, i conservar?? institucions pr??pies com El Adelantamiento del Reino de Le??n, el Defensor del Regne de Lle??, entre altres.

Amb el temps, el seu territori va quedar redu??t a l'actual prov??ncia de Lle?? i la meitat nord de Zamora, encara que al segle XVII ja se'l considera compost per les actuals prov??ncies de Salamanca i Zamora, i, en ocasions, part de Pal??ncia i Valladolid. El Regne de Lle?? va ser reconegut com a regi?? hist??rica per la divisi?? provincial de Javier de Burgos de 1833.

[edita] Emperadors astur-lleonessos

Aquest t??tol va ser adoptat des del segle X pels monarques lleonesos, com expressi?? d'una idea hisp??nica unit??ria, el que implicava la supremacia pol??tica de Lle?? enfront dels altres regnes peninsulars que s'estaven formant. Els reis lleonesos van aspirar a restaurar l'estat hispano-got, creient-se hereus directes de l'??ltim monarca visigot, Roderic. Ja a l'Ast??ries del segle IX va tenir acceptaci?? la idea imperial, especialment sota el regnat d'Alfons III, anomenat magnus imperator o imperator noster. Ordoni II, Ramir III, Alfons V, Beremind III i San?? III el Major, (aquest ??ltim despr??s d'heretar Castella-Lle??), van adoptar el t??tol d'emperador. Ferran I, primer monarca a unir les corones de Castella i de Lle?? en una sola, va ser cridat rex imperator, i Alfonso VI de Lle?? i Castella, va arribar a titular-se imperator totius Hispaniae. El 1135, Alfons VII va ser coronat solemnement emperador en Lle??. Entre els seus vassalls es contaven els reis d'Arag??, de Navarro i de Portugal, el comte de Barcelona i diversos monarques musulmans, qui a la mort de l'Emperador, van rebutjar la te??rica supremacia pol??tica del t??tol. No obstant aix??, la idea va continuar viva en els monarques castellans.

[edita] Extensi?? territorial

Abans de la seva uni?? definitiva al regne de Castella, el regne de Lle?? abastava les actuals comunitats aut??nomes de Gal??cia, Principat d'Ast??ries, les prov??ncies de Le??n, Zamora i Salamanca, aix?? com la part occidental de les actuals prov??ncies de Valladolid i Pal??ncia, ra?? per la qual, en certes geografies de la primera meitat del segle XX, s'inclo??en aquestes prov??ncies en la "Regi?? antiga" de Lle??, i la part nord-oest de l'actual prov??ncia de C??ceres fins a el riu Tajo.

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de reis de Lle??
• Llista de reis de Castella
• Regne de Castella

[edita] Enlla??os externs

• (castell??) Regne de Lle??