Gregori VII
De Viquipèdia
Gregori VII |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | ? |
| Nascut | vers 1020 |
| Soana, Toscana (Itàlia) | |
| Mort | 25 de maig de 1085 |
| Salern (Itàlia) | |
| Papat | 22 d'abril de 1073–25 de maig de 1085 |
| Predecessor | Alexandre II |
| Successor | Víctor III |
Gregori VII és el nom que agafa com a papa Hildebrand (Soana, Toscana,vers 1020-Salern1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.
Hildebrand es troba des d'abans de 1050 en el cercle dels papes reformadors, que l'envien moltes vegades com a legat per vigilar l'aplicació de les seves decisions. És un dels més propers col·laboradors d'Alexandre II al qui succeeix el juny de 1073.
El seu pontificat és dominat per dos propòsits, la realització dels quals constitueix la anomenada reforma gregoriana encara que no en sigui l'únic artesà:
- Lluitar contra el tràfic de beneficis i sobretot els dels bisbats. En el Dictatus Papae (1075) afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal.
- Posar fi a l'escàndol degut a la situació dels sacerdots i bisbes casats i amb descendència no reconeguda.
La seva actitud exigent i intransigent foren diversament acceptades en els regnes de la cristiandat. Així, a França, Anglaterra i als regnes hispànics, és acceptat amb reserves. A Aragó i alguns comtes particulars, com Bernat II de Besalú, no s'hi oposen. Els regnes germànics hi estan clarament oposats.
Recolzant-se sobre prínceps tanmateix simoníacs com Felip I o Guillem el Conqueridor, aconsegueix reduir les prerrogatives del feudalisme i col·loca l'episcopat més a prop del poble. Segurament pel fet d'haver estat monjo de Cluny, troba en aquesta ordre, estès sobre el conjunt de la cristiandat llatina més enllà de fronteres polítiques, l'aliat necessari per aquesta empresa.
La lluita del Sacerdoci contra l'Imperi, i sobretot el conflicte de Gregori amb l'emperador Enric IV (Querella de les investidures), desvia tanmateix una bona part dels dinamismes de la Santa Seu, i redueix la seva capacitat d'intervenció a França.
Enric IV és excomuniat dues vegades fins que l'emperador ocupa Roma i nomena l'antipapa Climent III. Gregori es refugià al castell de Sant'Angelo; el 1084 fuig de Roma i es retira a Salern.
El relleu serà pres eficaçment deu anys més tard per Urbà II.
| Precedit per: Alexandre II |
Papa 1073 - 1085 |
Succeït per: Víctor III |
