Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Concili del Vatic?? II - Viquip??dia

Concili del Vatic?? II

De Viquip??dia

El Concili Vatic?? II fou un concili ecum??nic de l'Esgl??sia Cat??lica i un dels esdeveniments hist??rics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar des de gener de 1959.

El Concili va constar de quatre sessions, sent la primera d'elles presidida pel mateix Papa en la tardor de 1962. Ell no va poder concloure aquest Concili ja que va morir un any despr??s, (el 3 de juny de 1963). Les altres tres etapes van ser convocades i presidides pel seu successor, el Papa Pau VI, fins a la seva clausura en 1965. La llengua oficial del Concili va ser el llat??.

Ha estat el Concili m??s representatiu de tots, amb una mitjana d'assist??ncia d'uns dos mil pares conciliessis procedents de totes les parts del m??n i d'una gran diversitat de lleng??es i races. Van assistir a m??s membres d'altres confessions religioses cristianes.

Taula de continguts

[edita] Objectiu

El Concili es va convocar amb les fins principals de:

  • Promoure el desenvolupament de la fe cat??lica.
  • Assolir una renovaci?? moral de la vida cristiana dels fidels.
  • Adaptar la disciplina eclesi??stica a les necessitats i m??todes del nostre temps.

Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Esgl??sia, renovant els elements que m??s necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves activitats. Va pretendre proporcionar una obertura dialogant amb el m??n modern, actualitzant la vida de l'Esgl??sia sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Esgl??sia, la revelaci??, la lit??rgia, la llibertat religiosa, etc. sent les seves caracter??stiques m??s importants la renovaci?? i la tradici??.

[edita] Antecedents

En Vatic?? I no havia concl??s, a causa de la suspensi?? imposada per l'esclat de la guerra francoprussiana. Amb l'elecci?? de Joan XXIII, el juny de 1958, tothom esperava un pontificat breu, per?? amb sorpresa el gener de 1959 convoca el concili. Hi ha diverses ironies en aquest concili ja que encara que ??s un concili d'obertura, col??legialitat i altres elements, Joan XXIII el va convocar sense consulta, conforme la infabilitat del Papa (cf. Pius XII, 1950, Dogma de l'Assumpci??). El convoc?? despr??s de 3 dies d'oraci?? (cf. la seva biografia [1]) per?? el motiu prec??s ha rom??s un poc vague: ??aire fresc a l'Esgl??sia??, un cert ??aggiornamento??.

[edita] Preparaci??

  • De febrer 1959 a octubre 1962 ??s l'etapa de preparaci?? del Concili, responsabilitat de la C??ria Romana que va preparar un q??estionari als bisbes per a saber qu?? volien que es tract??s en aquest (doncs no havia motiu concret). ??s un concili bastant documentat. Es poden veure ??Le fonti ufficiali?? que s??n conservades en un arxiu dividit en:
    • Mat??ria preparat??ria:
      • S??rie I, avantpreparat??ria que correspon a abans de l'inici del concili, s??n les respostes dels bisbes als q??estionaris. No s??n sistem??tiques.
      • S??rie II, Mat??ria preparat??ria (4 volums en 6 toms) Correspon a l'??ltim any despr??s de la convocat??ria del concili. S??n els documents preparats per la C??ria para el concili. La C??ria divideix els temes en 10 temes (que corresponen als 10 dicasteris del Vatic?? que presidien les 10 comissions preparat??ries)

[edita] Participants del concili

  • Els 2450 bisbes de l'Esgl??sia , l'??nic grup que va ser excl??s s??n els bisbes del bloc comunista xin??s, ra?? per la que van faltar uns 200 bisbes. Havia un conveni amb els sovi??tics de poder deixar sortir i entrar els bisbes als seus pa??sos sense problemes. ??s el concili m??s gran quant a quantitat (Calcedonia 200; Trento 950) i quant a catolicitat, doncs ??s la primera vegada que participen bisbes en manera substancial no europeus (sobretodo africans i asi??tics). En els primers dos anys van predominar els bisbes europeus per?? les seg??ents sessions van ser mes participades. (Fins i tot van participar alguns cardenals te??legs o no bisbes (per?? per insist??ncia de Joan XXIII van ser ordenats bisbes) A m??s van participar alguns abats de grans congregacions (franciscans, conventuals, dominicans).
  • Te??legs convidats del Papa com a consultors i no com membres plens (Yves Congar, Karl Rahner, Henri de Lubac Philips; podien escoltar per?? no parlar en l'aula), no podien entrar a l'aula per?? tenien influ??ncia en les comissions (aquelles 10 ja esmentades). A l'inici del Concili es d??na el nomenament de les comissions conciliars (dos ter??os nomenats pels bisbes i un ter?? pel papa) tenint com tasca guiar i escriure aquells decrets ja discutits a l'aula.
  • Consultors d'Esgl??sies ortodoxes i de les esgl??sies protestants.
  • Observadors, i cat??lics laics (cf. Mary Goldic, Ospite a casa propia (ed. en angl??s)
  • Periodistes. Es donen moltes publicacions per?? especialment Times. (Raniero en la Valle Avennie; Caprile en Civilt?? Cat??lica; Frank Furteer en Allgemeine Zeitung; Le monde, Assomptionisti La Croix; F-X Murphy CSSR amb el pseud??nim de Xavier Rynne a Ney York; tamb?? alguns llibres YVES CONGAR, non journal du concili)

[edita] Documents

Despr??s d'un llarg treball, que va concloure en 16 documents, el conjunt dels quals constitu??x una presa de consci??ncia de la situaci?? actual de l'Esgl??sia i defineix les orientacions que s'imposen.

Article principal: Documents del Concili del Vatic?? II

Aquests documents s??n: (se citen pel seu primer nom en llat??), a continuaci?? es col??loca el t??tol posat pel document en espanyocatal??. Els enlla??os duen al text del Document

[edita] Interpretacions del Concili

El Concili del Vatic?? II ha estat objecte d'almenys dues interpretacions contraposades. Segons l'oficial, apolog??tica o favorable, hauria constitu??t en la vida de l'esgl??sia i de les seves relacions amb el m??n exactament el que es pretenia, una nova primavera, i tot posterior fet negatiu per a la import??ncia de l'Esgl??sia, com la disminuci?? d'efectius sacerdotals i religiosos o de l'assist??ncia als oficis dominicals en gaireb?? un 70%, no ha d'entendre's en un sentit immediat de causa-efecte.

La interpretaci?? negativa sost?? que, mentre els texts del concili s??n en el fons i en la forma d'impecable factura i ortod??xia, el que s'hauria est??s a la praxi eclesial hauria estat una interpretaci?? d'acord amb el modernisme, ja gestada des de d??cades abans i condemnada per Pius X a l'enc??clica Pascendi Dominici gregis. Seria aquesta versi??, del tot fora de l'esperit i la lletra dels textos conciliars, la que s'hauria obert pas fora del Concili oficial i predominat en els mitjans eclesi??stics i extraeclesi??stics; aquesta no seria sin?? la versi?? amb r??tol cat??lic d'una nova i global religi?? de la humanitat, que seria en el fons el veritable prop??sit del'ecumenisme.

Benet XVI, va realitzar una avaluaci?? del concili declarant: ???Aix?? podem avui tornar la mirada amb gratitud al Concili del Vatic?? II: si el llegim i acollim guiats per una hermen??utica correcta, pot ser i arribar a ser cada vegada m??s una gran for??a per a la necess??ria renovaci?? de l'Esgl??sia.??? En termes semblants es va expressar respecte a l'acceptaci?? de la llibertat religiosa, revalidant-la, encara que recordant que no contradiu l'obligaci?? per als cat??lics d'intentar convertir a tots: ???El Concili Vatic?? II, en recon??ixer i fer seu, amb el Decret sobre la llibertat religiosa, un principi essencial de l'Estat modern, va recuperar el patrimoni m??s profund de l'Esgl??sia.???

[edita] Enlla??os externs

Concilis ecum??nics
v ??? d ??? e
Cat??lic i Ortodox Nicea I | Constantinoble I | Efes | Calced??nia | Constantinoble II | Constantinoble III | Concili de Trullo | Nicea II | Constantinoble IV
Ortodox de l'est Constantinoble V | S??node de Jerusalem
Cat??lic Sutri | Later?? I | Later?? II | Later?? III | Later?? IV | Li?? I | Li?? II | Viena | Pisa | Constan??a | Siena | Basilea-Ferrara-Flor??ncia | Later?? V | Trento | Vatic?? I | Vatic?? II