Concili de Calcedònia
De Viquipèdia
El Concili de Calcedònia va ser un Concili ecumènic que va tenir lloc entre el 8 d'octubre i l'1 de novembre de l'any 451 a Calcedònia, a l'Àsia Menor.
És el quart dels primers set concilis ecumènics de la Cristianitat, i les seves definicions dogmàtiques des de llavors van ser reconegudes com infal·libles per l'Església Catòlica i per l'Església Ortodoxa. Va rebutjar la doctrina monofisista i va establir el Credo de Calcedònia, que descriu la plena humanitat i la plena divinitat de Crist, segona persona de la Santíssima Trinitat.
Taula de continguts |
[edita] Precedent
En el Concili d'Èfes, realitzat l'any 431, havia estat condemnada l'heretgia nestoriana, que defensava que les dues naturaleses (divina i humana) de Crist eren completament independents entre si, és a dir, que Crist era alhora Déu i home, però formant un compost de dues persones distintes. En el concili, Sant Ciril d'Alexandria es va distingir rebatent les tesis de Nestori, bisbe de Constantinoble.
Segons els seus oponents, Ciril, a l'atacar a Nestori, havia incorregut al seu torn en error, arribant a negar l'existència de dues naturaleses en Crist. Havia escrit que en Crist no hi ha més que una physis, la del Verb encarnat, utilitzant la fórmula «L'única physis encarnada de Déu Verb» (mia physis tou Theou logou sesarkoménee) (Epíst. 17; Epíst. 46). El 433, dos anys després del Concili, la controvèrsia entre Ciril i els seus adversaris es va resoldre amb un edicte d'unió, en el qual explícitament es parlava de les dues naturaleses de Crist.
[edita] Eutiques
El 444, dos anys després de la mort de Ciril, un ancià arximandrita de Constantinoble anomenat Eutiques, va començar a predicar que la naturalesa humana de Crist estava com absorbida per la divina, de manera que, en la unió d'ambdues, no havia sinó una naturalesa. Eutiques es proclamava seguidor de Ciril d'Alexandria; les seves tesis van tenir molts seguidors, entre ells Diòscor d'Alexandria, successor de Ciril a la Seu d'Alexandria. L'heretgia d'Eutiques es denomina monofisita, del grec monos ("una") i physis ("naturalesa").
Les idees d'Eutiques van trobar aviat opositors convençuts: entre ells Eusebi de Dorilea i Flavià, patriarca de Constantinoble. En certa manera, el conflicte monofisita es va plantejar també com una pugna entre les seus d'Alexandria i de Constantinoble.
En un sínode regional celebrat a Constantinoble el 448, Eusebi de Cesarea va denunciar les tesis d'Eutiques. El sínode va expressar inequívocament l'ortodòxia de la doctrina de les dues naturaleses, i va requerir la presència d'Eutiques. Aquest es va negar rotundament a acceptar la decisió del sínode, reafirmant-se en la seva doctrina d'una sola naturalesa de Crist.
[edita] El latrocini d'Èfes
Eutiques no va acceptar l'autoritat del sínode, i va recórrer al Papa LLeó I. Aquest va respondre amb l'Epístola Dogmàtica, en la qual reafirmava la doctrina de les dues naturaleses. Aquesta solució no va ser acceptada per Eutiques ni pels seus partidaris; a instàncies de Diòscor, l'emperador d'Orient Teodosi II, monofisita, va convocar un sínode general a Efes a l'agost de l'any 449. Aquest esdeveniment és denominat pels historiadors catòlics latrocini d'Efes, seguint una expressió del Papa Lleó I. El nou sínode va declarar l'absolució d'Eutiques i va deposar a Flavià, patriarca de Constantinoble, qui va ser desterrat i va morir a conseqüència dels maltractaments que li van dispensar els seus captors.
El Papa va moure tots els fils al seu abast per a modificar la situació: va escriure a l'emperador Teodosi II; a Pulqueria, germana de l'emperador i partidària de l'enteniment amb Roma; i va intentar fer intervenir a l'emperador d'Occident, Valentinià III. Es va obrir una profunda crisi entre Lleó I i Diòscor, patriarca d'Alexandria, qui va arribar a excomunicar al Papa.
La mort de Teodosi II el 450 va produir un gir en la situació: va ser succeït per Pulqueria i el seu marit Marcià eren partidaris de les tesis de Flavià i Lleó I, i van realitzar diversos gestos, com conduir a Constantinoble les restes de Flavià per a donar-lis solemne sepultura. Finalment, va decidir convocar-se el concili, no a Itàlia, com pretenia el Papa, sinó a Calcedònia, a l'Àsia Menor.
[edita] El Concili
El concili es va reunir a Calcedònia a l'octubre de 451. Van assistir uns 600 bisbes, dels quals solament dos eren occidentals, deixant a part els llegats pontificis. La presidència va ser ocupada pel patriarca de Constantinoble, Anatoli, al costat dels representants del Papa. L'emperador Marcià donava suport decididament a l'ortodòxia. En la segona sessió, es va reconèixer l'Epístola Dogmàtica del Papa com document de fe. Diòscor va ser condemnat per unanimitat (sembla ser que els bisbes egipcis van ser pressionats), i tots els seus decrets van ser declarats nuls.
Els partidaris d'Eutiques van haver d'acceptar l'Epístola del Papa per a continuar formant part de l'Església. Tretze bisbes egipcis, no obstant això, la van refusar, adduint que només acceptarien la fe tradicional.
En el seu cànon 28, el Concili va aprovar també la pràctica equiparació de les seus de Roma i Constantinoble, a pesar de les protestes del Papa.
[edita] Conseqüències
La principal conseqüència del Concili va ser el cisma dels monofisites. Molts bisbes van repudiar el concili, al·legant que la doctrina de les dues naturaleses era pràcticament nestoriana. En les principals seus apostòliques de l'Imperi Bizantí, es va obrir un període de disputes entre monofisites i ortodoxs, amb diverses vicissituds, en les quals van intervenir sovint els emperadors. Aquí tenen el seu origen les antigues esglésies orientals, que encara avui rebutgen els resultats del Concili: l'Església Ortodoxa Copta, l'Església Apostòlica Armènia, l'Església Ortodoxa Siríaca, l'Església Ortodoxa Malankara de la Índia, l'Església Ortodoxa Etíop i l'Església Ortodoxa d'Eritrea.
| Catòlic i Ortodox | Nicea I | Constantinoble I | Efes | Calcedònia | Constantinoble II | Constantinoble III | Concili de Trullo | Nicea II | Constantinoble IV |
|---|---|
| Ortodox de l'est | Constantinoble V | Sínode de Jerusalem |
| Catòlic | Sutri | Laterà I | Laterà II | Laterà III | Laterà IV | Lió I | Lió II | Viena | Pisa | Constança | Siena | Basilea-Ferrara-Florència | Laterà V | Trento | Vaticà I | Vaticà II |
