Eutiques de Constantinoble
De Viquipèdia
Eutiques (Eutyches, Εὐτυχής) fou un prevere i abat de Constantinoble del segle V que va encapçalar el patit oposat a Nestori. Aquest predicava que hi havia en Crist dos persones o substancies (?πσοστά σεις), una divina (Λόγος), i una humana (Jesús) amb un únic aspecte i unides no per naturalesa sinó per voluntat. Eutiques preconitzava que només hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana. Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades.
Eutiques fou advertit dels seus errors teològics per el bisbe Eusebi de Dorilea i fou denunciat com herètic i es va convocar un sínode sota la presidència de Flavià bisbe de Constantinoble on les tesis de Eutiques foren rebutjades tot i que Crisafi, un eunuc i cap del camarlencs de la cort, era proper de Dioscur, patriarca d'Alexandria, i amic d'Eutiques.
L'eunuc va aconseguir que l'emperador Teodosi II es declarés oposat a la decisió del sínode i convoques un concili general a Efes el 449, presidit per Dioscur d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o λῃστρικὴ σύνοδος ) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermèdies van fracassar i va representar una victòria de l'església d'Alexandria.
Els derrotats van apel·lar al Papa Lleó I Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de Puteoli i tres llegats més) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgracia i Pulquèria tornava a tenir el favor del seu germà, i després va morir Teodosi II el 450 i Pulquèria es va casar amb Marcià pel que va aconseguir la successió, es va poder fer un nou concili a Calcedònia el 451 amb presencia de 630 bisbes, on Eutiques i Dioscor foren condemnats i la doctrina de una persona i dos natures finalment acceptada.
Lleó I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques però no se sap si es va produir ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de monofisites o eutiquians van seguir pertorbant per força temps la vida eclesiàstica i al segle VI van guanyar molts adeptes sota Jacob Baradeu bisbe d'Edessa (mort 588) del qual foren anomenats jacobites. Les esglésies copta i armènia corresponen a la doctrina eutquiana o jacobita.
