Constantinoble

De Viquip??dia

Constantinoble (en llat??: Constantinopolis; en grec: Konstantinoupolis o ????????????????????????????????) ??s el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del del seu fundador, l'emperador rom?? Constant?? el Gran. Va ser capital de l'Imperi Bizant?? (tamb?? anomenat Bizanci) o Imperi rom?? d'Orient durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comen??a l'Edat Moderna i deixa de ser majorit??riament cristiana per a transformar-se en majorit??riament musulmana. El 28 de mar?? de 1930 canvi?? el seu nom oficial per Istambul, alhora amb la ciutat d'Angora, que passa a denominar-se Ankara.

Per la seva hist??ria anterior vegeu: Bizanci.

[edita] Hist??ria

Quant l'emperador Constant?? la va fundar li va dir Nova Roma tot i que el nom oficial fou Constantin??polis i fou posada sota l'advocaci?? de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hip??drom i una s??rie de ritus que van durar quaranta dies; l'11 de maig del 330 ??s considerat el dia oficial de la fundaci?? de la ciutat.

El 401 Arcadi va reparar les muralles, damnades per un terratr??mol que va patir aquell mateix any. El 413, durant la minoria de Teodosi II, el prefecte del pretori Antemi va enderrocar les velles fortificacions i va fer unes noves muralles, que foren enfonsades per un terratr??mol el 447, per?? refetes en tres mesos pel prefecte Cir. La ciutat va tenir uns 500.000 habitants al segle VI, en temps de Justini?? I (527-559), que la va embellir i en fou considerat el segon fundador, sobretot despr??s que, el 532, les faccions del circ protagonitzessin l'anomenada sedici?? de Nika, que va deixar la ciutat en cendres, i l'emperador la fes reconstruir als seg??ents anys.

El 616 el rei persa Cosroes III (Khosraw) va assetjar la ciutat durant deu anys, per?? fou deslliurada per Heracli. El primer setge dels ??rabs fou el 668 i va durar fins el 675, per?? foren rebutjats gr??cies sobretot a l'anomenat foc grec; el segon setge fou del 716 al 718, tamb?? sense ??xit. El 865 va patir l'atac dels v??kings de Rus (Kiev), al qual va seguir una segona expedici?? el 904, una tercera el 941 i una quarta el 1043.

El 1203 fou assetjada pels llatins de la quarta croada, que el 1204 l'ocuparen i saquejaren, i la convertiren, fins al 1261, en capital de l'anomenat Imperi Llat?? de Constantinoble. El 25 de juliol de 1261 fou reconquerida per l'emperador bizant?? de Nicea Miquel VIII Pale??leg.

El 1422 fou assetjada per Murat II, per?? els otomans no la van poder ocupar fins Mehmet II, que la va prendre a l'assalt el 29 de maig de 1453. El darrer emperador, Constant?? XI Pale??leg, va morir als seus murs. La caiguda de Constantinoble signific?? la fi de m??s de mil anys d'exist??ncia de l'Imperi rom?? d'Orient.

[edita] Monuments i edificis

Els monuments d'aquesta ??poca foren molt nombrosos, entre ells, a part del circ i l'hip??drom, palaus, esgl??sies, arcs triomfals, etc. Entre els monuments principals destaquen:

• Casa de Plac??dia Augusta
• Casa de Marina
• Casa de Pulqu??ria Augusta
• Casa d'Augusta Plac??dia
• Casa d'Augusta Eud??xia
• Casa d'Augusta Pulqu??ria
• Palau de Flacil??la
• Banys d'Arcadi
• Banys de Zeuxippos
• Banys de Cor??sia
• Banys d'Honori
• Banys d'Eud??xia
• Banys d'Anast??sia
• Banys de Constant??
• Senat
• Teatre
• Amfiteatre
• Estadi
• Circ M??xim
• Tribunal del F??rum
• Port Nou
• Els ports del B??sfor
• Port de Neori
• Miliarium Aureum
• Augusteum
• Gran Nimfeu
• Nimfeu
• Galera de Marbre
• Portic?? de Sigma
• P??rtic de Fani??
• P??rtic del F??rum
• Est??tues eq??estres
• Escales de Tim??sios
• Escales de Sicena
• Cisterna de Teodosi
• Obelisc teb??
• Pritaneu
• Strat??gion
• F??rum de Teodosi
• F??rum de Constant??
• Pilar de Constant??
• Pilar de Teodosi
• Bas??lica de Teodosi
• Bas??lica de Constantinoble
• Esgl??sia de Santa Irene
• Esgl??sia de Santa Anast??sia
• Esgl??sia de Sant Pau
• Esgl??sia de Santa Sofia
• Esgl??sia vella
• Esgl??sia de Cen??polis
• Esgl??sia d'Omonees
• Esgl??sia de Sant Ac??tios
• Esgl??sia dels Ap??stols
• Esgl??sia de Santa Menna