Heretgia

De Viquipèdia

En el cristianisme catòlic, una heretgia és una doctrina que contradiu els dogmes establerts per l'Església Catòlica. Antigament, si una doctrina era herètica, calia condemnar-la i perseguir els seus adeptes. Avui dia, els historiadors conserven l'ús de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Església establerta, sense donar al terme cap connotació negativa ni de condemna.

[edita] Tipus d'heretgies

En la història del cristianisme hi ha hagut dos tipus d'heretgies: les de l'Edat Antiga i les medievals. Les de l'Edat Antiga s'originaven quan un jerarca de l'Església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica; mentre que les heretgies del món medieval es donen quan un grup de fidels, descontent amb el funcionament de l'Església, es torna receptiu a la prèdica d'una doctrina herètica. El descontent dels fidels amb l'Església es produïa sempre com a reacció al fet que, per la seva acumulació de riquesa i poder, la jerarquia eclesiàstica no vivia segons els principis de l'Evangeli i, doncs, no satisfeia les necessitats espirituals dels fidels que exigien als clergues que donessin un exemple de vida cristiana.

De fet, els moviments religiosos que donaren origen a la Reforma Protestant eren, en els seus orígens, uns moviments herètics de tipus medieval; l'única cosa que els diferencia dels seus predecessors és que aconseguiren triomfar i bastir esglésies pròpies.