Benet XVI

De Viquipèdia

Benet XVI
Nom	Josef Alois Ratzinger
Nascut	16 d'abril de 1927
	Marktl am Inn (Baviera)
Papat	19 d'abril de 2005 (exercent)
Predecessor	Joan Pau II

Benet XVI (Marktl, Baviera, 16 d'abril de 1927) és l'actual Papa de l'Església Catòlica Romana. El seu nom de naixement va ser Joseph Alois Ratzinger. Fou elegit com a 265è. Papa el 19 d'abril de 2005.

Ratzinger havia estat nomenat cardenal l'any 1977 pel Papa Pau VI i va servir com assessor teològic durant el Concili del Vaticà II. El 1981 va ser nomenat prefecte per a la Congregació de la doctrina de la Fe pel Papa Joan Pau II. A més, Joan Pau II el nomenà degà del Col·legi Cardenalici i bisbe d'Òstia l'any 2002. És considerat ultraconservador, anti feminista, oposat a la Teologia de l'Alliberament i al pluralisme religiós. Amb ell, Joan Pau II va retornar el poder que el Concili del Vaticà II havia suavitzat a la Congregació de la doctrina de la Fe. Això va convertir Ratzinger en una de les figures més influents de l'Església Catòlica Romana en els últims temps.

Va presidir les exèquies del seu predecessor, Joan Pau II. En la seva primera homilia després d'haver estat escollit com a Papa es va definir com un humil treballador de la Vinya del Senyor.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Infància i joventut 1.2 Carrera eclesiàstica 2 Elecció com a Papa. Influència 3 Vegeu també 4 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Infància i joventut

Va néixer a Marktl am Inn, Baviera. L'any 1927 el seu pare es va traslladar a la ciutat de Traunstein. Quan Ratzinger va complir 16 anys l'any 1943 va ser cridat a files per a formar part de les lleves obligatòries de les Joventuts Hitlerianes. D'acord amb el seu biògraf Joseph Allen, Ratzinger no va ser un membre entusiasta de les Joventuts ja que el seu pare li va inculcar un profund sentiment anti nazi. El mateix any 1943 va ser destinat, juntament amb tota la seva classe a la defensa antiaèria d'una fàbrica de la BMW prop de Munic. Després va ser destinat a un batalló d'infanteria a Hongria on va servir establint defenses antitanc fins que va desertar l'abril de 1944. El 1945 va ser empresonat per poc temps pels aliats en un camp de presoners de guerra. Igual que el Papa Joan Pau II, Ratzinger va patir el nazisme i va experimentar la passivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica Romana d'aquell temps davant la barbàrie de l'Holocaust, la doctrina hitleriana i altres crims comesos durant la Segona Guerra Mundial. Això va ser clau per assentar les bases del seu pensament en quant a la renovació i el paper de l'Església en la societat.

[edita] Carrera eclesiàstica

El juny de l'any 1945 va ser alliberat. El seu germà Georg (n. 1924) i ell van entrar en un seminari. L'any 1951 tots dos van ser ordenats sacerdots pel cardenal de Munic Faulhaber.

Ratzinger va ser professor a la Universitat de Bonn entre els anys 1959 i 1963, quan va ser enviat a la Universitat de Munster. L'any 1966 li va ser concedida una càtedra de Teologia a la Universitat de Turíngia. L'ambient lliberal d'aquesta universitat i les revoltes estudiantils de finals dels seixanta el van impressionar profundament i van girar el seu pensament, en un primer moment conciliador gràcies al Concili del Vaticà II on havia participat, cap una vessant molt més conservadora. L'any 1969 va ensenyar a la Universitat de Ratisbona, a Baviera.

Durant el Concili del Vaticà II va servir com assessor teològic del cardenal de Colònia Joseph Frings.

L'any 1972 va fundar la publicació teològica Communio juntament amb Hans Urs von Balthasar i Henri de Lubac. Avui en dia, Communio està publicada en més de disset idiomes i és una de les publicacions catòliques més influents.

El març de 1977, Ratzinger va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising. El juny d'aquell mateix any, el Papa Pau VI el va anomenar cardenal. El 1981, Joan Pau II el va anomenar prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe, abans coneguda com a Sant Ofici de la Inquisició fins que Pius X va decretar el canvi de nom l'any 1908.

Va dimitir de l'arxidiòcesi de Munic a principis de l'any 1982, per convertir-se en bisbe de Velleti-Sengri el 1993. També va ser nomenat vice-degà del Col·legi cardenalici i més tard va passar a ser-ne el degà l'any 2002. Ideològicament, Ratzinger té idees molt conservadores en els àmbits del control de la natalitat i el diàleg interreligiós. Ha estat més pròxim al Papa Joan Pau II que qualsevol altre cardenal; és per això que Ratzinger i Wojtyla han estat definits com ànimes bessones en el pla intel·lectual.

Durant els seus anys com a cap de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Ratzinger va rebre algunes distincions, entre elles el doctorat honoris causa de la PUCP. En els anys de la seva prefectura es van dictar durs escrits de caràcter gairebé homofòbic, com per exemple Algunes consideracions respecte a la resposta a la proposició de llei de no discriminació de les persones homosexuals'' (1986), Carta als bisbes de l'Església Catòlica Romana en quant al servei pastoral als homosexuals (1992) i Consideracions respecte als projectes de legal·lització dels matrimonis homosexuals (3 de juny de 2003).

[edita] Elecció com a Papa. Influència

El 2 de gener de 2005, la revista Time apel·lant a fonts vaticanes, va afirmar que Ratzinger era un dels favorits per succeir Joan Pau II. A l'abril de 2005 la mateixa revista Time com una de les cent persones més influents del món.

Ratzinger va ser la mà dreta de Joan Pau II i un dels seus amics més propers. Durant el últims dies del pontificat de Joan Pau II Ratzinger va assumir la majoria de funcions en la direcció del Vaticà. Un cop mort Joan Pau II va dimitir del seu càrrec de prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe.

El 19 d'abril de 2005 va ser escollit com a Papa i va adoptar el nom de Benet XVI, després d'un conclave que va durar menys de dos dies.

El seu primer any de papat s'ha caracteritzat per una línia continuista, però amb determinats punts divergents amb el papat de Joan Pau II. Segons diferents fonts, inclosa la del cardenal de Milà, Benet XVI ha encarregat un estudi sobre la possible acceptació de l'Església catòlica de l'ús del preservatiu en matrimonis en els que un dels cònjuges és seropositiu. Igualment, en una visita al camp de concentració d'Auschwitz es va preguntar el perquè de la no actuació de Déu durant l'holocaust.

Ratzinger parla deu idiomes i és un pianista notable. És el vuitè Papa alemany.

[edita] Vegeu també

• Cardenals electors convocats al conclave de 2005

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Web de la Santa Seu (llatí) (anglès) (francès) (alemany) (italià) (castellà) (portuguès)
• Benet XVI art (anglès)
• Biografia i obres literàries

Precedit per: Joan Pau II

Papa 2005 - actualitat

Succeït per: en el càrrec

v • d • e Papes de l'Església Catòlica

Des de l'establiment de l'Església (30) {{{contingut-títol}}} Sant Pere • Lli I • Anaclet I • Climent I • Evarist I • Alexandre I • Sixt I • Telèsfor I • Higini I • Pius I • Anicet I • Soter I • Eleuteri I • Víctor I • Zeferí I • Calixt I • Urbà I • Poncià I • Anter I • Fabià I • Corneli I • Luci I • Esteve I • Sixt II • Dionís I • Fèlix I • Eutiquià I • Gai I • Marcel·lí I • Marcel I • Eusebi I • Melquíades I      Des de l'Edicte de Milà (313) {{{contingut-títol}}} Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II      Des de la Donació de Pipí (756) {{{contingut-títol}}} Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX      Des del Cisma d'Orient (1054) {{{contingut-títol}}} Víctor II • Esteve IX • Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II • Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Gregori VIII • Climent III • Celestí III • Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Celestí IV • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Climent IV • Gregori X • Innocenci V • Adrià V • Joan XXI • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII • Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI      Des del Cisma d'Occident (1378) {{{contingut-títol}}} Urbà VI • Bonifaci IX • Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI • Pius III • Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Marcel II • Pau IV      Des de la Contrareforma (1560) {{{contingut-títol}}} Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII      Des del Concili Vaticà II (1962) {{{contingut-títol}}} Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau I • Joan Pau II • Benet XVI