Martí IV
De Viquipèdia
Martí IV |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Simon de Brie |
| Nascut | vers 1210 |
| Turena (França) | |
| Mort | 28 de març de 1285 |
| Perugia (Itàlia) | |
| Papat | 21 de febrer de 1281–28 de març de 1285 |
| Predecessor | Nicolau III |
| Successor | Honori IV |
Martí IV ( Turena, 1210 - † Perugia, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
De nom Simon de Brie, membre d'una família pertanyent a la petita noblesa va iniciar la seva carrera a l'Església com a sacerdot a Rouen per a posteriorment passar a ser nomenat canonge i tresorer a l'església de San Martín en Tours on romandrà fins que, en 1260, el rei francès Lluís IX el va nomenar canceller de França.
En 1262 el papa Urbà IV el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecilia i legat papal a França, càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs. Com llegat la seva actuació més destacada es va produir quan en 1264 va concloure el tractat pel qual Carles d'Anjou va ser coronat rei de Sicília i que el lligarà, per tota la vida, des del punt de vista polític, a l'esmentat monarca.
Després de la mort de Nicolau III, la cadira de San Pedro romandrà vacant durant un període de sis mesos a causa que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecció . L'escull es va solucionar d'una manera dràstica quan Cerlos d'Anjou va fer empresonar a dos dels cardenals italians amb el que va aconseguir l'elecció d'un papa francès, el seu protegit Simón de Brie que, el 23 de març del 1281, serà entronitzat amb el nom de Martí IV, però no a Roma, on un papa francès elegit en les condicions detallades no seria molt bé rebut, sinó en Orvieto.
L'esdeveniment històric més important del pontificat de Martí IV va ser la rebel·lió del poble sicilià contra el seu rei Carles d'Anjou i que es coneix com a Vespres sicilianes perquè l'aixecament popular impulsat pels elevats impostos, es va produir el 30 de març del 1282 quan les campanes de Palerm cridaven a l'ofici de vigílies.
La revolta va massacrar els francesos i va expulsar a Carles del tro que va passar a les mans de la corona d'Aragó en la persona de Pere II el Gran, a qui els sicilians van cridar en la seva ajuda i que va ser coronat rei de Sicília el 30 d'agost gràcies als drets que va poder al·legar en estar casat amb Constanza filla de l'anterior rei Manfred Hohenstaufen a qui Carles d'Anjou havia arrabassat el tron després de donar-li mort en la batalla de Benevento.
Aquesta intervenció, que serà fonamental per a la futura expansió mediterrània de la corona aragonesa, provocarà que Martí IV excomuniqui a Pere II fent tot el possible per revertir la situació, arribant fins i tot a desposseir-lo del regne d'Aragó i a predicar (encara que en va) una croada contra el.
Martí IV va morir el 28 de març de 1285 en la seva residència de Perugia, sent inhumat a la seva catedral.
A la seva Divina Comèdia, escrita pocs anys més tard, Dante va col·locar Martí IV al Purgatori.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a extelonio liliacei Martini (Del recaptador de Martí de lis), fent referència a que abans de ser elegit pontífex va ser tresorer de l'església de Sant Martí de Tours i a la qual va ser canceller del Rei de França (el símbol del qual és la flor de lis).
| Precedit per: Nicolau III |
Papa 1281 - 1285 |
Succeït per: Honori IV |
