Sergi III
De Viquipèdia
Sergi III |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Sergius de Tuscolo |
| Nascut | ? |
| Roma (Itàlia) | |
| Mort | 14 d'abril de 911 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 29 de gener de 904–14 d'abril de 911 |
| Predecessor | Lleó V |
| Successor | Anastasi III |
Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911). Papa de 904 a 911.
Era fill de Benet de Tusculum, un noble romà germà del pare del comte de Tusculum Teofilacte I. Sergi va créixer en ambients privilegiats i ingressà al seminari. Anys més tard, el papa Formós I el nomenà bisbe de Cere per tal d'allunyar-lo de Roma. Un cop difunt el papa, va acceptar participar en l'anomenat Concili del Cadàver que es va celebrar contra el difunt Formós I per ordre del Papa Esteve VI.
Mitjançant conspiracions i intrigues, va intentar ser nomenat Papa diverses vegades; a la mort d'Esteve VI l'escollit fou Romà I i tres mesos després Teodor II. El pontificat durà 15 dies en trobar-se emmetzinat el cadàver del Papa i en l'elecció es recolzà Joan IX.
Aleshores la situació resultà insostenible i Sergi de Tusculum fou excomulgat i forçat a exiliar-se de Roma (898). El 903 rebé el perdó per part del Papa Lleó V però poc després, aquest fou recluït en un monestir pel cardenal Cristòfor, que s'autonomenà Cristòfor I. Aleshores, els Tusculum, encapçalats pel general Teofilacte I i el seu cosí Sergi, van entrar a Roma i van assassinar el papa il·legítim Cristòfor. El papa legítim Lleó V va ser trobat estrangulat a la seva cel·la, no se sap amb seguretat si fou assassinat per odre de Sergi III o de Cristòfor I.
Amb els principals rivals al tron de Sant Pere morts, Sergi aconseguí, per fi, ser nomenat, el 29 de gener de 904, Papa de Roma com a Sergi III. La primera decisió que prengué fou la d'anul·lar tots els concilis que s'havien celebrat des de 896, una manera de retornar-li els honors a Teodor II i intentar acabar amb les normes papals a mida fetes pels seus antecessors.
Es va immiscuir entre Lluís III el Cec i Berenguer de Friul, i també va recolzar la relació il·legítima entre l'emperador bizantí Lleó VI de Bizanci i la seva amant, cosa que l'enfontà amb el Patriarca de Constantinoble, Nicolau el Místic.
Sergi III va mantenir relacions il·legals i il·legítimes amb un dama i la seva filla:
- Teodora Senatrix, esposa del seu cosí Teofilacte I
- Mariozza Senatrix, comtessa de Tusculum, (filla de la seva amant Teodora Senatrix i el seu cosí Teofilacte I). D'aquesta relació tingueren:
- Joan de Tusculum, futur Papa de Roma Joan XI
- Sèrgia de Tusculum, que fou reconeguda per Teofilacte I com a pròpia
Tots plegats van dominar Roma amb mà de ferro durant decennis després de la mort de Sergi III.
L'elecció de Sergi III es considera el final de l'etapa de més caos del papat però suposa l'inici de la Pornocràcia, ja que moltes de les decisions dels següents papes es prendrien des dels llits de les amants dels pontífexs.
| Precedit per: Lleó V |
Papa 904 - 911 |
Succeït per: Anastasi III |
