Pau IV
De Viquip??dia
Pau IV |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Giovanni Pietro Caraffa |
| Nascut | 28 de juny de 1476 |
| Carpiglia Irpina (It??lia) | |
| Mort | 18 d'agost de 1559 |
| Roma (It??lia) | |
| Papat | 23 de maig de 1555???18 d'agost de 1559 |
| Predecessor | Marcel II |
| Successor | Pius IV |
Pau IV ( Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 ??? ??? Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Esgl??sia Cat??lica Romana des de 1555 al 1559.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Gian Pietro Caraffa, nascut a una poderosa fam??lia de N??pols, el que li va permetre iniciar-se en la seva carrera eclesi??stica. El 1504 succe?? al seu conco com a bisbe de Teate per posteriorment ser anomenat arquebisbe de Brindisi el 1518, destacant en aquests c??rrecs l'actuaci?? com ambaixador del papa Lle?? X a les corts d'Espanya i Anglaterra
El 1524 el papa Climent VII l'autoritz?? a renunciar als seus privilegis i beneficis eclesi??stics per a ingresar a "l'Oratori de l'Amor Div??" de Roma, on coneixer?? Gaet?? de Thiene amb qui fundar?? l'orde de Sant Caiet??, popularment coneguda pels teatins.
El 1527, Roma fou saquejada per les tropes de l'exercit de Carles V amb la conseq??ent destrucci?? de l'edifici de l'orde, el que va fer traslladar-la a Ven??cia, Caraffa per?? va ??sser retingut a Roma pel papa Pau III qui li encoman?? la tasca de participar en una comissi?? de nou membres creada per a la reforma de la cort papal i que publicaria el "Consilium de emendanda Ecclesia" (Dictamen sobre la reforma de l'esgl??sia)
El 1536 ??s anomenat cardenal de Sant Pancraci i arquebisbe de N??pols, se li encomana la reorganitzaci?? de la inquisici?? italiana per la qual cosa crea la Congregaci?? del Sant Ofici. El 1542 ??s anomenat Inquisidor General fins a la seva elecci?? com a papa.
Amb la mort de Marcel II, Caraffa ??s elegit com a nou papa contra tot pron??stic, com Caraffa era ja molt vell, al principi reneg?? del c??rrec per?? degut a que el rei d'Espanya estava en contra seva, Caraffa va acceptar el c??rrec mogut pel seu odi vers als espanyols ( El Regne de N??pols formava part d'Espanya en aquella ??poca)
[edita] Papat
El nou papa no va continuar amb l'anomenat Concili de Trento ja que es creia per damunt de tothom i no necessitava ning?? ni cap llei per poder manar sobre els altres (reis inclosos), a m??s, ell mateix havia reformat la inquisici?? que estava sota el seu c??rrec per tal d'evitar qualsevol deslleialtat.
[edita] La inquisici??
Pau IV no nom??s utilitz?? la inquisici?? contra l'heretgia o el sacrilegi, qualsevol persona que sembl??s contradir les seves paraules era perseguit sense import??ncia de t??tols.
Aix??, el cardenal Giovanni Morone, qui tendria l'honor d'oficiar la clausura del concili trident?? anys despr??s, fou empresonat per estar en desacord amb l'??s del terror amb finalitats religioses.
El cardenal Reginald Pole tamb?? fou objectiu seu, havia estat el seu adversari en la lluita pel poper papal i a m??s havia aconseguit que Anglaterra retorn??s a la comuni?? cat??lica-romana sota el regnat de Maria I Tudor per?? sense retornar els anteriors b??ns de l'esgl??sia al papa, fou cridat a Roma per compar??ixer davant la inquisici?? per?? la reina d'Anglaterra ho imped?? ja que sabia quin seria el seu final.
Altres blancs seus varen ??sser el patriarca d'Aquilea, l'arquebisbe de Toledo, Bartolom?? de Carranza, d'altres per??, aconseguiren escapar d'ell com Juan d'??vila o Santa Teresa de Jes??s, ambd??s reconeguts com a sants posteriorment.
Els jueus tampoc escaparen del papa i amb la publicaci?? a Roma del Cum nimis absurdum el 18 de juliol de 1555 foren desposse??ts de les seves propietats i tractats com a esclaus, obligant-los a dur un capell groc pels homes i vels per a les dones, tracte que segons Pau IV mereixien per haver intervingut en la mort de Jes??s.
Finalment com a projecte final public?? el 1559 el primer Index Librorum Prohibitorum(??ndex dels llibres prohibits).
[edita] Relaci?? amb Espanya
Com s'hacomentat, Pau IV era d'origen napolit?? i havia experimentat el domini espanyol sobre la seva p??tria. Pot ser que d'aqu?? vengu??s el seu odi contra Espanya, tamb?? abans d'??sser papa romangu?? un per??ode de temps per Espanya com a nunci del papa Lle?? X.
Pau IV sempre intent?? accions contra Espanya i com que no tenia un gran poder militar per poder lluitar sol contra Espanya (Espanya en aquell temps era una hegemonia europea) va conv??ncer a Fran??a per atacar les possessions d'It??lia espanyoles el 1556, aprofitant que l'emperador Carles havia abdicat a favor del seu fill Felip II
El rei franc??s Enric II de Fran??a dirig?? les seves tropes contra les possessions espanyoles del sud d'It??lia amb ajuda del papa ja que s'hi uniren forces papals comandades pel Duc de Guisa. Per?? el Virrei de N??pols, Fernando ??lvarez de Toledo, Duc d'Alba assabentat d'aquestes maniobres militars condu?? el seu ex??rcit a Roma. Bat?? totes les places fortes dels francesos ocupant part del territori dels Estats Pontif??cies sempre recordant per?? que els retendria nom??s fins que el papa fos deposat i substitu??t.
El 1557 el Virrei obtengu?? una vict??ria crucial a Civitella del Tronto on l'ex??rcit franc-papal qued?? seriosament desgastat i quasi ven??ut. La seva minvada for??a desaparegu?? finalment quan el 27 d'agost del mateix any les tropes de Felip II infligiren a les franceses una gran vict??ria a Sant Quintin i el duc de Guisa fou cridat precipitadament a la defensa de la seva pr??pia p??tria. El duc d'Alba entr?? a Roma sense cap oposici?? i all?? trob?? a un papa destru??t i suplicant la pau que li fou concedida. A canvi Pau IV es va comprometre a no fomentar ni fer la guerra al monarca espanyol i a no realitzar noves fortificacions en les places de la sobirania eclesi??stica.
Despr??s d'aquesta lli????, Pau IV s'apart?? dels assumptes pol??tics i desist?? de continuar anteriors accions b??l??liques, a m??s el 3 d'abril de 1559 es firmava la Pau de Cateau-Cambr??sis entre Felip II i Enric II, donant aix?? per finalitzades les guerres italianes. No obstant , tant el retirat Carles II com el seu fill Felip II van ??sser excomunicats per Pau IV.
[edita] Mort
Uns mesos despr??s el 18 d'agost moria Pau IV sent un papa mol poc estimat pels romans que li constru??ren una est??tua en el seu honor en un lloc rec??ndit de la ciutat i despr??s aquesta fou mutilada i destru??da, incendiaren el palau de la inquisici??, saquejaren el convent del dominics i posaren en llibertat els reus inquisitorials.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De fide Petri (De la fe de Pere), cita que fa refer??ncia al seu nom i al seu cognom, Carafa, que significa fe.
| Precedit per: Marcel II |
Papa 1555- 1559 |
Succe??t per: Pius IV |
