Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Regne de N??pols - Viquip??dia

Regne de N??pols

De Viquip??dia

Regnum Siciliae
???
1285 ??? 1816 ???
Flag Escudo
Bandera Escut
Ubicaci?? de {{{nom_com??}}}
Capital N??pols
Idioma oficial llat??
Altres idiomes itali??, franc??s, catal??, castell??
Govern Monarquia
Rei de N??pols
 ??? 1285-1309 Carles II de N??pols
 ??? 1815-1816 Ferran IV de N??pols
Hist??ria
 ??? Separaci?? del Regne de Sic??lia 1285
 ??? Integraci?? al Regne de les Dues Sic??lies 1816

El Regne de N??pols (en llat??: Regnum Siciliae) o Regne de Sic??lia peninsular fou un estat situat al sud de la pen??nsula It??lica entre el segle XIII i el segle XIX.

Fou creat a partir de la divisi?? del Regne de Sic??lia despr??s de la rebel??li?? siciliana de les Vespres Sicilianes de 1282. Aquest territori feia refer??ncia a la part continental del Regne de Sic??lia formada per les regions de Cal??bria, Pulla i Camp??nia.

Taula de continguts

[edita] Ascens angev?? al tron sicili??

Article principal: Regne de Sic??lia

Amb l'ascens al tron de Manfred I de Sic??lia, fill il??leg??tim de Frederic I, el papa Climent IV l'excomunic??, esdevenint el Regne de Sic??lia feu del Papat. El papa franc??s deman?? ajuda a Carles I d'Anjou per tal que fos expulsat de l'illa, i el 1266 Carles derrot?? Manfred a la batalla de Benevent, i fou coronat rei de Sic??lia pel propi Sant Pare a Roma.

[edita] Revoltes Sicilianes

Article principal: Vespres Sicilianes

El 1282 els sicilians es revoltaren contra Carles d'Anjou en els fets coneguts com a Vespres Sicilianes i reivindicaran els drets sobre la corona siciliana de Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Arag??, que el 1262 s'havia casat amb Constan??a de Sic??lia, hereva leg??tima de Manfred I.

El mateix any Pere el Gran va for??ar a Carles I d'Anjou a deixar l'illa i retirar-se a la part continental del regne per ser coronat rei de Sic??lia el 30 d'agost.

[edita] Separaci?? dels Regnes, Regne de N??pols

Carles I d'Anjou, per??, va mantenir les seves possessions al territori continental, donant pas al Regne de N??pols, amb capital a la ciutat de N??pols.

Carles I i els seus successors van mantenir la reclamaci?? del Regne de Sic??lia, guerrejant sovint contra els aragonesos, fins el 1373, quan la reina Joana I va renunciar formalment a la demanda. Joana I va morir sense fills, tot i que adopt?? abans de morir a Llu??s I d'Anjou com a fill. Aquesta situaci?? comport?? una lluita entre les dues l??nies Anjou: una primera l??nia dels Anjou, amb el cos?? de la reina Carles, duc de Durazzo al capdavant; i una segona l??nia menor dels Anjou, amb Llu??s I al capdavant. Durant 50 anys hi hagu?? una lluita constant entre les dues branques angevines per aconseguir el poder real del Regne, lluita que finalitz?? el 1435 a la mort de la reina Joana II, de la l??nea Anjou-Durazzo, sense successi??. Aquesta, tot i que primer havia adoptat al rei d'Arag?? Alfons el Magn??nim, adopt?? a Llu??s III de N??pols, de la l??nia menor dels Anjou, com a fill cosa que finalitz?? amb les disputes familiars. El germ?? de Llu??s III, Renat I va unir temporalment les dues demandes angevines.

Est??tua d'Alfons el Magn??nim a l'entrada del Palau Reial de N??pols.
Est??tua d'Alfons el Magn??nim a l'entrada del Palau Reial de N??pols.

[edita] Dominaci?? aragonesa

El 1442 el rei d'Arag?? i rei de Sic??lia Alfons el Magn??nim va conquerir el Regne de N??pols i va unificar altre cop els dos regnes com a depend??ncies de la Corona d'Arag??.

A la seva mort el 1458 el regne fou separat de nou i N??pols fou heretada per Ferran I, fill il??leg??tim de l'anterior, mentre la part insular del regne, el Regne de Sic??lia, fou heretat pel seu germ?? Joan I d'Arag??, comte de Barcelona i rei d'Arag??.

A la mort de Ferran I el 1494, Carles VIII de Fran??a va envair It??lia aprofitant la pretensi?? angevina vers el tron de N??pols, iniciant aix?? les conegudes guerres d'It??lia. El rei franc??s va fer fora Alfons II de N??pols. Els hereus d'aquests seran reis titulars del regne, per?? el conflicte entre napolitans i francesos no s'acabar?? fins el 1504, any en que Ferran el Cat??lic conquer?? el Regne de N??pols i unific?? altre cop els dos regnes sota la Monarquia Cat??lica.

[edita] Regne de les Dues Sic??lies

Article principal: Regne de les Dues Sic??lies

Amb aquesta conquesta el 1504 del Regne de N??pols per part de Ferran el Cat??lic, que des del 1479 ja regnava al Regne de Sic??lia, el rei adoptar?? un nou nom: Ferran III de Sic??lia. Aquesta ser?? el naixement del Regne de les Dues Sic??lies. El domini del qual ser?? de la monarquia hisp??nica fins el 1713, primer sota la Dinastia Trast??mara (1504-1516), la Dinastia Habsburg (1516-1700) i finalment sota la Dinastia Borb?? (1700-1713).

Despr??s de la Guerra de Successi?? Espanyola i sota termes del Tractat de Rastatt de 1714, N??pols va ser donada a Carles VI d'??ustria, emperador germ??nic, mentre Sic??lia fou lliurada a V??ctor Amadeu II de Savoia. Aquest bescanvi?? amb l'emperador el Regne de Sardenya pel Regne de Sic??lia, cosa que permet?? l'annexi?? de Sic??lia a l'Imperi, unificant les dues zones altre cop.

El 1735 per?? el Regne fou ocupat per la monarquia hisp??nica encap??alada per Carles III d'Espanya, ocupaci?? que es mantindr?? fins el 1759, any en que la zona insular de Sic??lia pass?? a Ferran I de Dues Sic??lies, fill de l'anterior, i la zona peninsular pat?? l'ocupaci?? napole??nica.

Gr??cies al Congr??s de Viena de 1815 es torn?? a formar el Regne de les Dues Sic??lies, que fou governat per la casa de Borb?? descendent de Carles III d'Espanya fins el 1860, any en que Garibaldi la conquer?? per unificar-la al Regne d'It??lia.

[edita] Vegeu tamb??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Regne de N??pols