N??pols

De Viquip??dia

N??pols (en itali?? Napoli, en napolit?? Napule) ??s la ciutat m??s poblada del sud d'It??lia i la capital de la regi?? de la Camp??nia. N??pols supera el mili?? d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva ??rea metropolitana. Est?? situada a meitat de cam?? entre el Vesuvi i una altra ??rea volc??nica, els Campi Flegrei.

N??pols t?? una gran riquesa hist??rica, art??stica, cultural i gastron??mica. El napolit?? ??s una parla italiana molt caracter??stica i ben diferenciada de l'itali?? est??ndard.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Transports i comunicacions 3 Curiositats napolitanes 4 Llocs d'inter??s 5 Napolitans c??lebres 6 Enlla?? extern

[edita] Hist??ria

Tots els escriptor antics la presenten com a ciutat grega i col??nia de Cumes (Cumae). Seymnus Chius diu que fou fundada per la predicci?? d'un oracle; Estrab?? diu que fou col??nia de Cumes per?? que tamb?? va rebre un grup de colons de Calcis i Atenes i alguns de les illes properes i per aix?? es va dir "Nova ciutat" (Ne??polis). Eustatius, nadiu de la ciutat, tamb?? parla del seu origen calc??did per?? probablement es refereix a que Cumes era col??nia calc??dica. A la rodalia existia una ciutat que es deia Palaepolis (Vella ciutat) i abans Part??nope (Parthenope), el que indicaria que era un establiment anterior per?? en tot cas les relacions entre ciutats no son clares i Palaepolis no es esmentada per cap autor grec.

Philargyrius esmenta l'historiador Lutatius com a font d'una historia segons la qual Cumes hauria fundat una col??nia que fou abandonada per la circumstancia d'un eclipsi que es va veure com un mal auguri, per?? un oracle va ordenar de reconstruir la ciutat i donar-li el nom de nova ciutat (per tant la vella ciutat hauria agafat el nom en relaci?? a la nova, i no al rev??s). Palaepolis es esmentada per Esteve Bizant?? amb el nom de Parthenope, con a ciutat d'Op??cia (Camp??nia) i per Estrab?? com a col??nia r??dia. La situaci?? de Palaepolis no es indicada per?? no era llunyana a Ne??polis.

Livi diu que la vella ciutat va subsistir i que fou sobrepassada per la riquesa de la nova per?? no va desapar??ixer.

Les dues ciutats van caure sota domini dels samnites com tota la Camp??nia. Palaepolis va fer algun atac contra els campanis aliats de Roma i aquesta li va declarar la guerra (328 aC) i la ciutat va admetre 2000 soldats de Nola i 4000 samnites. El c??nsol Publilius Philo va ocupar una posici?? entre Palaepolis i Neapolis i va tallar les comunicacions entre ambdues i amb els samnites. Palaepolis es va sotmetre a Roma al cap d'un any per decissi?? dels caps locals Charilaus i Nymphius, i Ne??polis va seguir l'exemple sense cap mena de resist??ncia i foren admesos a la pau en termes favorables i les seves llibertats garantides per tractat.

Despr??s d'aix?? Palaepolis va desapar??ixer de l'historia i Ne??polis no va parar de cr??ixer. Nominalment Ne??polis fou una foederata civitas, per?? en la practica estava sota domini rom??. La situaci?? de la ciutat fou tant favorable que quant totes les ciutats d'It??lia van obtenir la ciutadania romana despr??s de molta lluita, Ne??polis no la volia acceptar.

El 280 aC quant Pirros es va acostar a Ne??polis, no va trencar la seva lleialtat i Pirros es va haver de retirar; i a la segona guerra p??nica, tot i que el seu territori fou assolat, la ciutat va romandre en mans dels romans i va continuar essent una fidel aliada. A patir de la obtenci?? de la ciutadania amb la llei J??lia, va esdevenir una ciutat municipal ordin??ria, per?? no per aix?? va perdre import??ncia ni prosperitat.

La seva poblaci?? continuava essent totalment grega. Aquesta cultura grega va afavorir que els romans ric l'elegissin com a residencia secundaria o per estudiar els fills. El 82 aC la guerra civil entre Gai Mari i Sul??la va comportar una matan??a a la ciutat feta per un ex??rcit de Sul??la que havia entrar a la ciutat a tra??ci??; per?? es va recuperar aviat. Sota l'Imperi va mantenir un bon nivell de prosperitat. Sota l'Imperi apareixen inscripcions amb el t??tol de col??nia que no se sap segur quant va obtenir, si be segons Petroni fou en temps de Claudi o de Titus o els Antonins.

Possessi?? de Ne??polis eren les illes Capreae (Capri) i Aenaria (Ischia), per?? aquesta segona li fou arrabassada no es sap ben be quant, probablement al moment de la sotsmissi??, i Capri fou annexionada a l'Imperi en temps d'August retornant a canvi Aenaria.

Va ser a N??pols, al Castel dell'Ovo (o castell de l'Ou), on R??mul August, l'??ltim emperador de l'Imperi Rom??, fou empresonat abans de ser destitu??t l'any 476.

Va passar als ostrogots sense lluita i fou conquerida per Belisari el 536 despr??s d'un llarg setge, i part dels seus habitants foren executats; T??tila la va reconquerir el 542 per?? Nars??s no va tardar a recuperar-la i des llavors fou seu d'un dux bizant?? depenent de l'exarca de Ravenna. Encara era una ciutat important al segle VIII quant va esdevenir de fet ducat independent, posici?? que va conservar fins a la conquesta normanda el 1140.

Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots los per??odes de la hist??ria, des de la fundaci?? grega fins a l'actualitat.

Frederic II Hohenstaufen va fundar la Universitat de N??pols el 1224. El 1266, N??pols i el regne de Sic??lia van ser assignats pel papa Climent IV a Carles d'Anjou, qui en va despla??ar la capital des de Palerm fins a N??pols. El 1284, el regne es va dividir en dos, i tots dos van reclamar el nom del regne de Sic??lia. Les dues parts van estar separades fins al 1816, any en qu?? van formar el Regne de les Dues Sic??lies. Va estar sota la dominaci?? catalanoaragonesa a partir de 1442, Carles V la va heretar el 1516 (en virtut del Tractat de Granada signat el 1500 entre Ferran II i Llu??s XII de Fran??a per repartir-se el Regne de N??pols) i va passar als Habsburg espanyols fins al 1715, any en qu?? N??pols va passar a ser austr??aca fins al 1734. Sota el regnat del monarca Carles de Borb??, rei de les Dues Sic??lies (Utriusque Siciliarum), conegut m??s endavant com a Carles III d'Arag??, van aconseguir la independ??ncia.

L'any 1799, una revoluci?? jacobina (amb el suport de l'Ex??rcit franc??s) va originar la Rep??blica Partenopea, que va durar ben poc: des del gener fins al juny del mateix any.

A N??pols trobem el Teatro San Carlo, el teatre d'??pera m??s antic d'Europa, que va tenir una fren??tica activitat fins almenys el 1861, quan el regne va ser conquerit pels garibaldins i lliurat al rei de Sardenya. L'octubre del 1860, un plebiscit va significar la fi del regne de Sic??lia i el naixement de l'Estat Itali??.

La inauguraci?? del funicular al Vesuvi va donar lloc a la famosa can???? Funicul?? Funicul??, una m??s dins de la llarga tradici?? de la can???? napolitana. Fora d'It??lia hi ha moltes can??ons napolitanes ben conegudes, com ara "O Sole Mio", "Santa Lucia" i "Torna a Surriento".

El 7 d'abril de 1906, el Vesuvi, que s'aixeca prop de la ciutat, va entrar en erupci?? i va destruir Boscotrecase i va causar danys seriosos a Ottaviano. El 1944, va ser l'??ltima erupci?? fins ara d'aquest volc??, que va ser espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupci?? es van fer servir a la pel??l??cula La guerra dels mons.

[edita] Transports i comunicacions

Continua estant ben comunicada amb Sic??lia i Palerm. N??pols t?? un important port al golf hom??nim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb C??ller, G??nova i Palerm. T?? l'aeroport internacional de Capodichino, i bones comunicacions ferrovi??ries amb Roma i Salern, entre d'altres.

[edita] Curiositats napolitanes

El crim organitzat napolit?? de caire mafi??s ??s conegut com la camorra.

N??pols ??s, per tradici??, la ciutat de la pizza. Els napolitans afirmen que la "pizza aut??ntica" nom??s es pot trobar a la seva ciutat. Tamb?? hi t?? fama la fabricaci?? de gelats.

[edita] Llocs d'inter??s

S'hi conserven poques restes gregues i romanes. Un dels edificis m??s antics ??s el Castel dell'Ovo (segle XII). Tamb?? hi destaca el Castel Nuovo, o Castell Nou, g??tic dels segles XIII i XIV; va ser reformat per Alfons el Magn??nim, que hi va afegir l'arc de triomf de l'entrada i el sal?? principal (obra de Guillem Sagrera i Pere Joan). Tamb?? s??n g??tiques la Catedral i les esgl??sies de Santa Maria di Donnaregina i Santa Clara. Altres edificis emblem??tics s??n la Porta Capuana, la cartoixa de San Martino i el Palau Reial, a part del ja esmentat Teatro San Carlo. Hi ha dos museus molt importants: el Museo Archeologico Nazionale i el museu de Capodimonte.

[edita] Napolitans c??lebres

• Edoardo Bennato, cantant.
• Eugenio Bennato, cantant.
• Gian Lorenzo Bernini, escultor, arquitecte i pintor.
• Giordano Bruno, fil??sof.
• Renato Carosone, pianista, cantant i compositor.
• Enrico Caruso, tenor.
• Francesco Cilea, compositor.
• Domenico Cimarosa, compositor.
• Benedetto Croce, fil??sof.
• Eduardo De Filippo, comedi??graf i actor.
• Enrico De Nicola, pol??tic.
• Ruggero Leoncavallo, compositor.
• Giovanni Leone, pol??tic.
• Giovanni Paisiello, compositor.
• Giovanni Battista Pergolesi, compositor.
• Domenico Scarlatti, compositor.
• Matilde Serao, escriptora i periodista.
• Tot??, actor.
• Massimo Troisi, actor.
• Giambattista Vico, fil??sof i historiador.
• Fabio Cannavaro, futbolista
• Paolo Cannavaro, futbolista

[edita] Enlla?? extern

• P??gina oficial de l'ajuntament (en itali??)