[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pius VII - Viquipèdia

Pius VII

De Viquipèdia

Pius VII
Nom Barnaba Chiaramonti
Nascut 14 d'agost de 1742
Cesena, Romanya (Itàlia)
Mort 20 d'agost de 1823
Roma (Itàlia)
Papat 14 de març de 1800–20 d'agost de 1823
Predecessor Pius VI
Successor Lleó XII

Barnaba Chiaramonti va néixer en una familia noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ràvenna i el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abad de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola.

En aquells anys, els francesos, a les ordres de Napoleó, van conquerir el nord d'Itàlia, van declarar acabat el poder temporal dels Papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a França on va morir per la duresa del viatge. El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupació francesa i els cardenals es van reunir a Venècia. Allà el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII. Poc temps abans, Napoleó havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer consul de França.

Pius VII, no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa, sent cardenal ja havia enunciat que els ideals de la Revolució Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Església cristiana. Així doncs el 1801 va firmar un concordat amb França pel que va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal, a canvi atorgava a Napoleó el dret de nomenar els bisbes francesos.

El 1804 Pius VII va anar a França per tal de coronar a Napoleó com a emperador. El Papa només el va ungir-lo amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona a ell mateix, segurament no volent repetir les condicions humiliants a les que es va veure obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere.

Les ambicions de Napoleó I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'armonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 la negativa de Pius VII a col·laborar en el bloqueig contra Anglaterra.

El 1809 Napoleó va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar al Papa com a presoner a Savona i després a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exèrcit francès van provocar l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba i després de que el 1815 va ser definitivament derrotat Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrés de Viena li va tornar els Estats.

Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat pel de l'Europa de l'època. Va reconstruir la companyia de Jesús, les guardies nobles del Vaticà i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga. Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti.





Precedit per:
Pius VI		 Papa
1800 - 1823		 Succeït per:
Lleó XII
v • d • e
 Papes de l'Església Catòlica
Escut d'armes del Papat
   Des de l'establiment de l'Església (30)
{{{contingut-títol}}}
 
   Des de l'Edicte de Milà (313)
{{{contingut-títol}}}

Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II


 
   Des de la Donació de Pipí (756)
{{{contingut-títol}}}

Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX


 
   Des del Cisma d'Orient (1054)
{{{contingut-títol}}}
 
   Des del Cisma d'Occident (1378)
{{{contingut-títol}}}
 
   Des de la Contrareforma (1560)
{{{contingut-títol}}}

Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII


 
   Des del Concili Vaticà II (1962)
{{{contingut-títol}}}