Benet XIV
De Viquipèdia
Benet XIV |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Prospero Lorenzo Lambertini |
| Nascut | 31 de març de 1675 |
| Bolonya (Itàlia) | |
| Mort | 3 de maig de 1758 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 22 d'agost de 1740–3 de maig de 1758 |
| Predecessor | Climent XII |
| Successor | Climent XIII |
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini al esdevenir Papa. Era membre d'una família noble de Bolonya, en aquells moments la segona ciutat més important dels Estats Pontificis. Ell era el tercer dels cinc fills de Marcello Lambertini i la seva esposa Lucrezia Bulgarini.
Va estudiar a Bolonya i va ingressar al Col·legi Clementí de Roma, on es va graduar en retòrica , filosofia i teologia. El 1694 es va doctorar en dret civil i canònic a la Universitat La Sapienza de Roma.
Va tenir diversos càrrecs en la cúria romana sempre relacionats ammb el dret, entre es que destaquen el d'assessor de la Congregació dels Ritus (1712), secretari de la Congregació del Concili (1718) i primer canonista de la Penitenciària Apostòlica (1722). A més, va esdevenir rector de universitat La Sapienza a partir del 1720.
El 12 de juny de 1724 el Papa Benet XIII el va consagrar personalment arquebisbe titular de Teodosia, amb una dispensa excepcional, ja que només era diàca i no havia accedit al sacerdoci. El 1727 va ser nomenat bisbe d'Ancona, mantenint el grau d'arquebisbe ad personam i tots els càrrecs que ocupava a la cúria romana. El 1726 va ser creat cardenal in pectore, reconegut públicament el 30 d'abril de 1728, rebent el títol de la Santa Croce in Gerusalemme. El 1731 va ser nomenat arquebisbe de Bolonya.
El cónclave on va ser escollit va durar sis mesos, degut a la vinculació dels cardenals a les potències extrangeres i als interessos d'aquestes. A més a més, durant la reunió es va registrar la defunció de quatre cardenals electors i per acabar de posar pegues, un dels favorits, Pier Marcellino Corradini, cardenal bisbe de Frascati, va ser vetat pel rei Felip V. Es diu que finalment Lambertini va dir als cardenals: " Si voleu escollir un sant, escolliu al cardenal Gotti (Vincenzo Ludovico Gotti, cardenal patriarca titular de Jerusalem); si voleu un home d'estat al cadenal Aldrovandi (Pompeo Marescotto Aldovrandi, cardenal arquebisbe de Montefiascone i bisbe Corneto); si voleu un home honest, escolliu-me a mi" El 17 d'agost de 1740 va ser finalment escollit amb 51 vots a favor i 50 en contra. Tot i la elecció va mantenir-se com a arquebisbde de Bolonya fins el 1754.
La seva elecció al tron papal va arribar en un moment de disputes entre els estats catòlics i el papat en els nomenaments dels bisbes, on els monarques els designaven bisbes enlloc de l'Església. Benet XIV es va haver d'oposar al Regne de Nàpols, Cerdenya, Espanya, Venècia i l'Imperi, arreglant les seves relacions amb ells mitjançant concordats, que molts van jutjar massa condecendents amb els monarques.
Benet XVI era un home obert al seu temps, influenciat per la Il·lustració i obert a les corrents culturals. Va mantenir correspondència amb pensadors i científics sense discriminació, son coneguts els seus contactes amb Voltaire, fins al punt de ser admirat també en els països protestants. (l'anglicà Horace Walpole li va dedicar un sonet on l'admirava com "el millor dels Papes"). Va escriures també amb la tsarina Caterina la Gran de Rússia i amb el rei Frederic II de Prússia, on es posava en manifest el seu interès mutu per la ciència i la cultura en general. Va protegir a científics com Ruggiero Giuseppe Boscovich, matemàtic i astrònom, l'historiadori arqueòleg Angelo Maria Querini, i el també arqueòleg Johann Joachim Winckelmann i el polígraf Ludovico Antonio Muratori.
Va potenciar l'ensenyament superior de ciències en tots els seus territoris i la universitat La Sapienza de Roma va fundar càtedres de física, química i matemàtiques. Va instituir també l'Acadèia Pontificia d'Arqueologia, que va realitzar importants excavacions i va encarregar-se de la restauració del Colisseu.
Va crear l'escola de cirurgia i la càtedra d'obstetrícia a la universitat de Bolonya. També va fundar en aquesta ciutat un museu arqueològic al cual va donar la seva important colecció de monedes de l'època imperial romana.
Benet XIV va treure de l'índex de llibres prohibits el De Revolutione de Galileu Galileiamb el que va quedar definitivament provada la teoria heliocèntrica del sistema solar. Va tenir especial trascèndencia que implantés, de forma pionera a Europa, una vacuna antivariòlica a tots els Estats Pontificis.
En el punt de vista doctrinal, però va mostrar-se intransigent amb les costums dels pobles que s'anaven incorporant a l'Església. Probablement l'acte més imporant del seu pontificat van ser la promulgació de les lleis sobre les missions en les butlles papals Ex quo singulari i Omnium solicitudinum, on denunviaca les pràctiques missioneres orientals, d'acomodar els usos i les paraules cristianes als rituals de les cultures natives amb la finalitat d'assimilar-les, utilitzat extensament pels jesuites en les seves missions a la Xina. Com a exemple de les qüestions condemnades hi havia l'adoració a les estatues dels avantpassats: "És inaceptable que se li doni a un avantpassat la veneració catòlica dels sants?" I "pot un catòlic legitimament, venerar a un avantpassat que no era cristià?" Aquesta intrasigència va retardar i fins i tot anular la evangelització a l'Orient Llunyà.
El 1741 va autoritzar la formació de la congregació dels Pasionistes, i el 1749 la dels missioners Redemptoristes.
Va tenir un pontificat molt actiu, reformant l'educació dels sacerdots, el calendari de les festes de l'Església, la liturgia i moltes institucions papals.Va fundar al Brasil les diocèsis de São Paulo i de Mariana el 1745 i va concedir el títol de Rei Fidelíssim a Joan V de Portugal, a qui va reconèixer com a sobirà legítim del seu país des de la revolució dels Restauradors del 1640. Amb el seu amic, el cardenal Domenico Silvio Passionei, va impulsar la catalogació de la Biblioteca Vaticana a la que va incorporar més de 32.000 volums del Palazzo della Consulta que Passionei havia reunit. Per la biblioteca va fer traduir a l'italià les obres de grans autors anglesos i francesos tan religiosos com profans.
El 1742 va ordenar la revisió del procés contra Niccolò Paolo Andrea Coscia, arquebisbe de Benevent, que havia estat condemnat per Climent XII per delictes econòmics. Coscia va ser absolt i va recuperar tots els seus càrrecs.
Els treballs intel·lectuals de Benet XIV, reunits en dotze volums, destaca De servorum Dei beatificatione et beatorum canonizatione (1734-1738), De synodo diocesana (1748) i De festis, de sanctorum Missae sacrificio (1748), obres maestres del dret canònic que conserven vigència. Per els documents pontificis de càracter pastoral i àmbit universal, Benet XIV va readoptar el nom d'encíclica.
Benet XIV era un fumador empedernit. Potser això el va impulsar a eliminar els impostos sobre el tabàc i prendre als farmacèutics dels Estats Pontifics el monopoli de la seva comercialització.
Al marge de les anècdotes, Benet XIV va ser sens dubte, el Papa amb més cultura i solvència intelectual de la seva època històrica i el seu pontificat figura entre els més importants de l'Església Catòlica.
Va morir el 3 de maig de 1758 i va ser enterrat al mausoleu dels cardenals que ell mateix va manar erigir a la Basílica Patricarcal Vaticana.
| Precedit per: Climent XII |
Papa 1740 - 1758 |
Succeït per: Climent XIII |
