Bonifaci VIII
De Viquip??dia
Bonifaci VIII | |
---|---|
Nom | Benedetto Gaetani |
Nascut | vers 1235 |
Anagni (It??lia) | |
Mort | 11 d'octubre de 1303 |
Roma (It??lia) | |
Papat | 24 de desembre de 1294???11 d???octubre de 1303 |
Predecessor | Celest?? V |
Successor | Benet XI |
Bonifaci VIII, (Anagni, cap al 1235 ??? Roma, 11 d???octubre de 1303) va ser Papa de l???Esgl??sia Cat??lica de 1294 a 1303.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
De nom Benedetto Gaetani, era membre d'una noble fam??lia d'origen catal?? establerta a It??lia. Va estudiar a Todi, a Bolonya i a Par??s, i es va especialitzar en dret can??nic. Despr??s va iniciar la seva carrera eclesi??stica com a canonge a diverses seus episcopals, fins que Mart?? IV el va nomenar cardenal diaca de Sant Nicolau, c??rrec que va ocupar fins que, el 1291, Nicolau IV el va fer cardenal prevere de Sant Silvestre i Sant Mart??, dignitat que ocupava quan va ser elegit papa el 24 de desembre de 1294 despr??s de la ren??ncia de Celest?? V, que ell mateix va encoratjar.
Un dels seus primers actes com a pont??fex, temor??s que despr??s de la figura del dimissionari Celest?? V s'inici??s un cisma a l'Esgl??sia, va ser ordenar l'empresonament del seu predecessor al castell de Fumore, propietat de la seva fam??lia, on va romandre fins a la seva mort.
Igual que Gregori VII, Bonifaci VIII pretenia elevar el poder espiritual del papa per sobre del poder temporal dels monarques. Aquesta concepci?? va fer que la seva pol??tica suscit??s for??a enemistats, les quals van donar lloc a diversos episodis que van sacsejar la pol??tica europea.
[edita] El problema sicili??
Un cop eliminat un antipapa potencial com ho hauria pogut ser Celest?? V, el primer acte pol??tic que va dur a terme va ser la resoluci?? del conflicte per la possessi?? de l???illa de Sic??lia, que des dels esdeveniments de 1282, coneguts com les Vespres Sicilianes, enfrontava el Regne de N??pols (sota la influ??ncia francesa dels Anjou) amb el Regne d'Arag??.
Bonifaci va aconseguir que Jaume II d'Arag?? sign??s, l???any 1296, la Pau d'Anagni, per la qual aquest renunciava a qualsevol dret sobre Sic??lia a canvi dels feus de C??rsega i Sardenya.
Els sicilians, per??, es van rebel??lar contra un acord que suposava el retorn de la dinastia Anjou i van nomenar rei el germ?? de Jaume II, Frederic II de Sic??lia, que havia exercit fins a aquell moment el c??rrec de governador de l???illa. El Papa va assumir aquest primer frac??s pol??tic i va coronar Frederic.
Tanmateix, el fet m??s significatiu del pontificat de Bonifaci VIII ??s el seu enfrontament amb Felip IV de Fran??a.
[edita] L'enfrontament amb Felip IV el Bell
L'enfrontament s'inicia quan el rei franc??s, que necessitava recursos econ??mics per a la guerra que mantenia amb Anglaterra, va voler fer tributar l'Esgl??sia francesa.
El papa li respon amb lemissi??, el 25 de febrer de 1296, de la butlla Clericis laicos. Felip IV va ignorar aquesta butlla i va dictar un seguit d'edictes pels quals es prohibia, tant a laics com a clergues, l'exportaci?? de productes a Roma, de manera que va obligar Bonifaci VIII a signar un acord pel qual reconeixia al rei franc??s la potestat de fixar tributs al clergat en casos d'extrema necessitat i sense comptar amb una autoritzaci?? pr??via del pont??fex.
L'entesa entre Bonifaci VIII i Felip IV va ser molt breu, ja que el 1301 es va produir un nou xoc quan el papa va crear el nou bisbat de Pamiers, al sud de Fran??a, i hi va col??locar a Bernat de Saisset. Felip, inc??mode amb el designat, el va acusar d'alta tra??ci?? i el va fer empresonar.
Llavors Bonifacio va emetre la butlla Ausculta fili, a fi de delimitar d'una manera definitiva la relaci?? entre el poder temporal i l'Esgl??sia.
El rei franc??s va prohibir l'assist??ncia al concili. No obstant aix??, el concili es va celebrar sense l'assist??ncia dels francesos i va donar lloc a la publicaci??, el 18 de novembre de 1302, de la butlla Unam sanctam, que en la mateixa l??nia que els seus predecessors Gregori VII i Innocenci III, afirmava que:
??Hi ha dos governs, l'espiritual i el temporal, i tots dos pertanyen a l'Esgl??sia. L'un est?? a la m?? del papa i l'altre a la m?? dels reis, per?? els reis nom??s poden fer-ne ??s m??s per a l'Esgl??sia, segons l'ordre i amb el perm??s del papa. Si el poder temporal es tor??a, el poder espiritual l???ha de redre??ar (...). Aix??, doncs, declarem, diem, decidim i pronunciem que ??s absolutament necessari per a salvar-se que tota criatura humana estigui sotmesa al pont??fex de Roma??.
La reacci?? de Felip IV va ser la convocat??ria, el 12 de mar?? de 1303, d'una assemblea al palau del Louvre en la qual es va acusar Bonifaci VIII d'heretgia i simonia i es va decidir el seu processament. Al conseller Guillem de Nogaret se li va encomanar que el captur??s i que el trasllad??s a Par??s.
Quan el Papa va rebre la not??cia de les intencions de Felip va preparar una nova butlla d'excomuni??, Supra Petri solio, que no va tenir temps de promulgar, ja que el 7 de setembre de 1303 va tenir lloc l'incident conegut com l'atemptat d'Anagni.
[edita] L'atemptat d'Anagni
Guillem de Nogaret, que era a It??lia amb la intenci?? de capturar el papa amb la col??laboraci?? de Sciarra Colonna, enemic declarat de Bonifaci VIII, i el suport de l'alta burgesia d'Anagni i de part del col??legi cardenalici, va assaltar el palau pontifici d'Agnani, que era la resid??ncia estiuenca del papa.
Bonifaci VIII va esperar als seus agressors assegut en un tron i revestit de tots les vestimentes del seu rang i amb els atributs de poder. En aquesta circumst??ncia Sciarra Colonna va bufetejar el papa despr??s d'amena??ar-lo amb la mort.
Durant tres dies va quedar a les mans dels assaltants i va patir tot tipus d'inj??ries i vexacions, incloses les de tipus f??sic, fins que el poble d'Anagni es va revoltar en defensa seva i va obligant els captors a alliberar-lo i a fugir de la ciutat.
Condu??t a Roma, Bonifaci VIII va morir un mes despr??s, l'11 d???octubre de 1303, sense haver pogut venjar-se d???aquests esdeveniments.
L'atemptat d'Anagni, culminaci?? de la impot??ncia de Bonifaci VIII per fer front a Felip el Bell, inaugurava el segle XIV per a l'Esgl??sia, durant el qual va quedar a la merc?? dels reis francesos. Aquest fet va provocar el trasllat de la seu del papat a Aviny??.
Aquest pontificat representa el final de la pretensi?? de domini universal de l'Esgl??sia Cat??lica davant els poders mon??rquics de les nacions naixents d???Europa.
[edita] Altres actuacions
Si b?? el pontificat de Bonifaci VIII es pot considerar un frac??s des del punt de vista pol??tic, en altres camps hi va haver actuacions destacades, com l???establiment, l???any 1300 del primer any jubilar o la publicaci??, el 1298 del Liber sextus, una recopilaci?? de textos legals eclesi??stics.
En l'apartat eclesi??stic, el 1297 canonitz?? Llu??s IX de Fran??a, conegut a partir de llavors amb el nom de Sant Llu??s de Fran??a.
[edita] Curiositats
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Ex undarum benedictione (de la benedicci?? de les ones), cita que fa refer??ncia tant al seu nom de pila, Benedetto, com al fet que a l'escut d'armes de la seva fam??lia hi apareixen unes ones.
[edita] El proc??s de Felip el Bell contra Bonifaci VIII despr??s de la seva mort (1303-1313)
Felip el Bell va engegar un proc??s de descr??dit contra la figura de Bonifaci VIII uns mesos despr??s de la mort del pont??fex. Entre les moltes acusacions que es van llen??ar, hi havia el fet que el papa sovint havia recorregut a la m??gia negra. Fins i tot hi havia un testimoni que assegurava que el Bonifaci va accedir al papat gr??cies a la intervenci?? del diable. A m??s molts testimonis afirmaven que els nigromants i els alquimistes freq??entaven les estances papals.
[edita] Bonifaci VIII a la Divina Com??dia
A la Divina Com??dia Nicolau III confon Dante amb Bonifaci VIII al cercle dels simon??acs. Es tracta d???una al??lusi?? clara de Dante al c??stig que li espera al pont??fex per haver cedit a la flaquesa de la simonia. A l?????poca es deia que Bonifaci VIII va obtenir el papat per mitj?? de la corrupci?? i que una vegada l???havia aconseguit es va rescabalar amb els b??ns de l'esgl??sia.
Precedit per: Celest?? V |
Papa 1294 - 1303 |
Succe??t per: Benet XI |