Regne d'Arag??
De Viquip??dia
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||
El Regne d'Arag?? naix el 1035 de la uni?? dels comtats d'Arag??, Sobrarb i Ribagor??a en la figura de Ramir I.
Taula de continguts |
[edita] Origen: El comtat d'Arag??
El matrimoni d'Andregot Galindes, filla del comte Gal?? III d'Arag??, amb el rei Garcia II Sanxes I de Navarra, va conduir a la uni?? d'ambdues entitats pol??tiques. El Comtat d'Arag?? va continuar conservant una certa personalitat que havia estat refor??ada gr??cies al ren??ixer de la vida mon??stica i l'organitzaci?? d'una di??cesi coincident amb els l??mits del comtat.
El 1035 Ramir, fill de San?? III de Navarra, un?? els comtats de Arag??, Sobrarbe i Ribargor??a en un ??nic poder pol??tic, convertint-se ell mateix en el primer rei d'Arag??. La legitimitat de la dinastia Ximena l'assoleixen els reis San?? III i Pere I al posar el regne sota l'empara de la Santa Seu, esdevenint aix?? un dels principals estats cristians de la pen??nsula ib??rica.
[edita] Expansi?? del regne
San?? III d'Arag?? va obrir tres fronts per a expandir el seu regne, seguint el corrent del Cinca, las Bardenas Reales i el Gallec. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcci?? de castells que servien de llan??adora i despr??s com a protecci?? de la terra conquerida. Aix?? San?? III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearag??n, Artasona i Castiliscar. En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gr??cies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui conced?? la ciutat per?? on mor?? en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir.
En ser asassinat San?? IV de Navarra pel seu germ?? Ramon el 1076, es va originar un problema successori doncs els navarresos, no volent ser governats pel rei fratricida, van escollir San?? III d'Arag??, el qual va incorporar el Regne de Navarra al Regne d'Arag??. El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i m??s tard va fer tributari al rei musulm?? d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Monts?? el 1088 i Artasona en 1094. En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 va fortificar Montearag??n i en 1094 assetja Osca on va morir el 4 de juny.
El rei Pere I d'Arag?? va conquerir Osca l'any 1095, despr??s de derrotar a Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla de Alcoraz. El 1101 va prendre Barbastre i Sari??ena, aix?? com Tamarit de Llitera el 1104.
Durant el regnat d'Alfons I el Batallador, en el curs de pocs anys, amb la valuosa col??laboraci?? de la noblesa feudal del sud de Fran??a, es van conquerir els nuclis urbans i comarques de Tudela, Tarassona, Calataiud, Daroca i Saragossa. La presa d'aquesta ??ltima ciutat va suposar la caiguda de tot el regne musulm??, canviant d'aquesta manera radicalment les estructures socials i els horitzons espirituals del petit regne muntany??s que fins aquell moment havia estat Arag??.
El rei Batallador, que havia fracassat en el seu matrimoni amb la reina castellana Urraca I de Castella, no va tenir descend??ncia. En el seu singular testament, va fer hereus dels seus regnes a les ordres militars, per?? ning?? va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a la poblaci?? de Jaca van recon??ixer al seu germ?? Ramir II com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir a Garcia V de Navarra, el que va suposar la separaci?? del Regne de Navarra.
[edita] Uni?? amb Barcelona
El nomenament de Ramir II com a rei, que en aquell moments era bisbe de Roda-Barbastre feu que aquest trenqu??s el seu vot de castedat, despr??s de la negativa dels nobles aragonesos a acceptar l'adopci?? de Garcia V de Navarra com a fill, casant-se amb Agn??s de Poitiers. D'aquesta uni?? en va n??ixer una ??nica filla, Peronella d'Arag??.
Amb una ??nica filla com a descedent la noblesa aragonesa va buscar el suport del Casal de Barcelona i poder fer front els embats del Regne de Castella. Aix??, es va concretar nom??s n??ixer el casament entre Peronella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el qual en virtut d'aquest matrimoni fou nomenat pr??ncep d'Arag??. El fill de tots dos, Alfons el Cast, esdev?? el primer monarca que ??s alhora rei d'Arag?? i comte de Barcelona, comen??ant aix?? la hist??ria de la Corona d'Arag??.
