C??rsega

De Viquip??dia

C??rsega


Informaci??
Capital:	Ajaccio
Poblaci?? - Total - Densitat de poblaci??	273.000 hab. (2004) 31 hab/km??
Superf??cie	8 680 km??
Districtes	5
Cantons	52
Municipis	360
President del consell regional	Ange Santini (UMP)
Departaments
Alta C??rsega C??rsega del Sud
Localitzaci??

C??rsega (en cors Corsica, en franc??s Corse) ??s una illa mediterr??nia de 8.748 km², situada a latituds (entre 41?? i 43?? de latitud Nord) sensiblement id??ntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. T?? una superf??cie de 8.680 km² i una poblaci?? de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat franc??s, del qual forma una regi?? que compr??n dos departaments: Alta C??rsega i C??rsega del Sud. La capital hist??rica i cultural ??s Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat m??s gran i capital pol??tica ??s Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econ??mica ??s Bastia. Altres ciutats s??n Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

[edita] Geografia

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa proven??al (Fran??a), a 82 km de la costa toscana (It??lia) i a nom??s 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest ve??natge cal tamb?? remarcar les illes i illots de l'arxip??lag tosc??: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo, Giglio. El bra?? de mar entre C??rsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), ??s poc profund, en canvi el que la separa de l'arxip??lag tosc?? ??s m??s marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt m??s alt de l'illa ??s el mont Cinto amb 2 706 m.

[edita] Geologia

C??rsega ??s una veritable muntanya dins la mar Mediterrr??nia, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geol??gics:

C??rsega cristal??lina
C??rsega alpina
Depressi?? central
Plana oriental
C??rsega calc??ria

[edita] Hist??ria

Vegeu tamb??: Hist??ria de C??rsega i Moviments armats a C??rsega.

En l'antiguetat els escriptors cl??ssics parlen dels cors com un poble pobre amant de la just??cia. Els esclaus eren d??cils i s'adaptaven a la vida civilitzada. S??neca que fou exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC) parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels cors.

Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de C??rsega amb relaci?? a Catalunya:

El 1297, el Papa Bonifaci VIII conced?? C??rsega a Jaume II de Catalunya-Arag??. La seva bandera ??s un cap de sarra??, ja que segons la llegenda un sarra?? va salvar la vida al rei Jaume II.
L'any 1353, Pere el Cerimoni??s garant?? una autonomia legislativa al regne de Sardenya i C??rsega amb la delegaci?? dels poders reials a un virrei.
El 23 de juliol de 1409, el rei Mart?? I de Catalunya-Arag?? nomen?? regent de C??rsega el jurista catal?? Hug Bonapart.
El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre C??rsega als genovesos i declar?? caducats els drets catalans.

Imatge de sat??l??lit de l'illa de C??rsega

[edita] Gastronomia

La gastronomia corsa ??s mediterr??nia i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els c??trics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominaci?? protegida s??n:

El vi de C??rsega, amb nou denominacions d'origen.
La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.
El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.
L'oli d'oliva (oliu di Corsica) amb dues denominacions: verge i extra verge.

Altres productes tradicionals s??n:

En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
El civet de senglar.
En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (cr??pes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, an??s i castanya)
En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arbo??...

[edita] Bibliografia

GAMISANS, J.: La v??g??tation de la Corse. Ais de Proven??a: ??disud, 1999. 391 p??gs. ISBN 2-7449-0083-4
Rob??rt Lafont (1968) La revoluci?? regionalista Ed. Aportaci?? Catalana, Barcelona.
Rob??rt Lafont (1969) Per una teoria de la naci?? Edicions 62, Col??lecci?? a l'Abast, 72] Barcelona.
Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minorit??ries europees Selecta, Barcelona.
GARCIA, Xos?? Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cru??a.
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
Felipe Fern??ndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
Janine Renucci (1982) La corse PUF, Col. Que sais je, 81 Par??s.
Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, Par??s
Ghjacumu Thiers, Aureli Argem?? i Roca; Jordi Ba??eres Dossier C??rsega Altres Nacions n??m 6 1984
Farrandu Ettori Populu, nazionalit?? e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 C??rsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 C??rsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977 C??rsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.