Llenguadoc-Rossell??

De Viquip??dia

Llenguadoc-Rossell??


Bandera	Escut

Localitzaci??

Informaci??

Capital

Montpeller

Superf??cie

23.376 km??

President del Consell Regional

Georges Fr??che (PS)

Poblaci?? (2004)
- Total
- Posici??
- Densitat

2.462.000
10??
90 hab./km??

Districtes

Cantons

186

Municipis

1.545

Departaments

Aude
Gard
Erau
Losera
Pirineus Orientals

Logotip

P??gina web oficial

Llenguadoc-Rossell?? ??s una regi?? administrativa al sud-est de Fran??a, anomenada en franc??s Languedoc-Roussillon, i Lengad??c-Rosselhon en occit??. Formaci?? artificial de construcci?? recent, ??s constitu??da d'una part de la regi?? hist??rica occitana del Llenguadoc i de la Catalunya Nord (inclosa sota el nom Rossell??); la seva capital n'??s Montpeller.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Situaci?? administrativa
3 La Casa de la Regi?? (L'H??tel de R??gion)
4 Transport
5 El frac??s del nom Septim??nia
6 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

La regi?? de Llenguadoc-Rossell??, com a col??lectivitat territorial, va ser creada quan es van establir les regions el 1986 arran de les lleis de descentralitzaci?? aprovades pel govern socialista de Fran??ois Mitterand. El centrista Jacques Blanc (aleshores membre de l'UDF) fou elegit president del consell regional aquell any i mantingu?? el c??rrec durant 18 anys fins que el 2004 va ser substitu??t pel seu rival i ac??rrim enemic pol??tic, el socialista Georges Fr??che. Al principi la bandera triada per a representar la regi?? consistia en una fusi?? dels s??mbols occit?? i catal??: la creu de Tolosa i la senyera. L'arribada del nou president socialista va suposar un canvi important de cara a la s??mbolica identit??ria ja que va decidir de canviar-la per una mena de log??tip figuratiu. Aquesta regi?? va formar part del projecte de Comunitat de Treball dels Pirineus creada el 1983 (juntament amb Euskadi, Navarra, Arag??, Catalunya, les regions d'Aquit??nia, Migdia-Pirineus i a m??s Andorra) i despr??s de l'Euroregi?? (dita tamb?? Euroregi?? mediterr??nia, creada el 1991) impulsada per aquesta mateixa regi??, Migdia-Pirineus i Catalunya. Amb els canvis de governs del 2004, d'??ptica socialista es cre?? una nova entitat dita Euroregi?? Pirineus Mediterr??nia amb els governs d'Arag??, de Catalunya, de les Illes Balears i de la regi?? Migdia-Pirineus.

[edita] Situaci?? administrativa

A excepci?? d'un departament (Losera), la situaci?? geogr??fica d'aquesta entitat se situa a la vora del Mediterrani i cada capital (excepte Menda) de departament va ben comunicada a la resta mitjan??ant una xarxa prou important de ferrocarrils, carreteres i una autopista (l'A9 alhora "languedocienne" i "catalane"). La formen cinc departaments:

Aude (11)
Gard (30)
Erau (H??rault) (34)
Losera (Loz??re) (48)
Pirineus Orientals (Pyr??n??es-Orientales) (66)

[edita] La Casa de la Regi?? (L'H??tel de R??gion)

La seu d'aquesta regi?? es troba a Montpeller, a la vora de Port Marianne en un edifici dit H??tel de R??gion (Casa de la Regi??). Aquest edifici fou constru??t a principis de la creaci?? sota la presid??ncia de Jacques Blanc amb un cost prou elevat degut als equipaments (televisors a cada seient...) i conegu?? uns grans canvis estructurals amb l'arribada de G. Fr??che que van ser criticats pel seu cost suposadament prohibitiu. Recentment s'han creat delegacions de la Regi?? dites Maison de la R??gion a les capitals departamentals

L'H??tel de R??gion

[edita] Transport

La regi?? compta amb una s??rie d'eixos que la vertebren, de nord a sud i de l'oest a l'est. l'eix principal ??s l'A-9, que forma part de l'E-15 i travessa tot el territori vorejant la costa de Gard a la Catalunya Nord, i enlla??ant al nord amb l'A-54 que va fins a Marsella. Dos eixos m??s enlla??en Narbona amb Tolosa (l'A-61) i Montpeller-Beziers amb Clarmont d'Alv??rnia (l'A-75). El TGV segueix aquest primers dos eixos a Tolosa i Marsella, i a m??s hi ha una s??rie de trens regionals i tur??stics que conecten les poblacions m??s petites amb es capitals de departament.

[edita] El frac??s del nom Septim??nia

El cap del nou govern socialista regional (Georges Fr??che) es va mostrar aviat contrari al sentiment nacional occit?? o catal?? com ho va demostrar en nombroses sessions de la regi?? descrivint el catal?? i l'occit?? com uns "patois".

Un dels intents m??s palesos d'eradicaci?? identit??ria va ser la tria de la designaci?? Septimanie (Septim??nia) per a definir l'entitat artificial formada per occitans i catalans, recolzant-se en un ef??mer per??ode hist??ric per a justificar aquesta decisi??. Alhora es va anar creant tot un conjunt d'actuacions per a imposar aquesta nova designaci?? i colgar aix?? els noms hist??rics Llenguadoc i Rossell?? (publicitat, nou log??tip...) amb el refor?? d'un pressupost colossal medi??tic. Aquest canvi va ser percebut molt negativament a la societat nord-catalana que es va manifestar palesament i vehement contra la creaci?? de G. Fr??che (emprant esl??gans com Septic??mia en lloc de Septim??nia). L'ajuntament de Perpiny?? va aprovar una moci?? en qu?? rebutjava la denominaci?? Septim??nia impulsada pel president del consell el 26 de setembre de 2005. Al dia seg??ent, i davant la forta oposici?? popular, el president del consell, Georges Fr??che, va desestimar el canvi oficial de nom, tot i que el nom Septimanie es mant?? com a marca comercial per una vintena d'empreses per indicar la proced??ncia dels seus productes. El nou log??tip en canvi ha quedat acceptat esborrant aix?? definitivament les refer??ncies a les banderes catalana i occitana.