S??neca
De Viquip??dia
Luci Anneu S??neca, usualment conegut com a S??neca o S??neca el Jove (4 aC - 65) fou un fil??sof rom??, pol??tic, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'Edat d'argent de la literatura llatina.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a "Corduba" (l'actual C??rdova), S??neca fou el segon fill d'H??lvia i Marc (Luci) Anneu S??neca, un ric ret??ric conegut com a S??neca el vell. El seu germ?? gran, Luci Juni Gal??li??, fou proc??nsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'ap??stol Pau cap al 52). S??neca fou l'oncle del poeta Luc??, a trav??s del seu germ?? petit, Marc Anneu Mela.
La tradici?? diu que va ser un nen malalt??s, i que estudi?? a Roma. Aprengu?? ret??rica, i fou iniciat en la filosofia estoica per ??tal i Soti??. Degut a la seva malaltia s'estigu?? a Egipte des 25 al 31 per ser curat.
En tornar, s'establ?? amb ??xit com advocat. Cap a l'any 37 per poc mor??, degut a problemes amb l'emperador Cal??gula, que nom??s li perdon?? la vida perqu?? pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Val??ria Messal??lina, esposa de Claudi, convenc?? el seu marit de desterrar S??neca a C??rsega acusat d'adulteri amb J??lia Livil??la. Pass?? aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigu?? les Consolacions.
L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el crid?? a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Ner??. Despr??s de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegur?? el tron pel seu fill Ner??, en comptes del seu fillastre Brit??nic.
Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Ner?? govern?? s??viament sota la influ??ncia de S??neca i del prefecte pretori??, Sext Afrani Burre. Per?? aquests aviat perderen la influ??ncia, i el seu regnat esdevingu?? tir??nic. Amb la mort del prefecte l'any 62, S??neca es retir??, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiraci?? de Pis??. Sense cap judici, Ner?? li orden?? de su??cidar-se. T??cit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intent?? tamb?? matar-se, li fou ordenat per Ner?? de viure.
[edita] Obres
Entre les obres atribu??des a S??neca trobem una s??tira, un assaig meteorol??gic, assajos filos??fics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou trag??dies. Una d'aquestes, Oct??via, ??s clarament obra d'altri. Fins i tot apareix com un personatge m??s de la pe??a. La seva autoria en una altra, H??rcules a Oeta, ??s dubtosa. La filosofia estoica de S??neca emfatitza passos pr??ctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pr??pia mortalitat. El com tractar la mort est?? en moltes de les seves cartes.
Entre 1924 i 1959 la Fundaci?? Bernat Metge va publicar 13 volums tradu??ts al catal?? per Carles Card??.
[edita] Trag??dies de S??neca
??s impossible determinar si foren representades, ja que no n'hi ha evid??ncies. L'estudi??s alemany Leo les consider?? drames recitatius per?? aix?? m??s aviat reflexava la seva concepci?? de qu?? havia de ser un drama i a la vegada, aix?? estava basat en la seva concepci?? de la trag??dia grega. Actualment s'han representat.
??s complicat datar aquestes obres sense refer??ncies. Una cronologia relativa, basada en termes m??trics, ha estat proposada, sense massa acord. ??s impossible que fossin escrites el mateix any. No estan basades en la trag??dia grega i mentre que Eur??pides ??s massa lluny??, s'hi noten influ??ncies d'Ovidi.
Les obres de S??neca foren molt estudiades en les universitats medievals europees, i van influir molt en la trag??dia renaixentista, especialment en la literatura de l'Anglaterra isabelina.
[edita] Di??legs
- (40) Ad Marciam, De consolatione (A na M??rcia, de la consolaci??)
- (41) De Ira (De l'ira)
- (42) Ad Helviam matrem, De consolatione (A H??lvia, de la consolaci??) - Carta a la seva mare consolant-la durant el seu exili.
- (44) De Consolatione ad Polybium (A Polibi, de la consolaci??)
- (49) De Brevitate Vitae (De la curtesa de la vida) - Assaig exposant que qualsevol durada de la vida ??s suficient si ??s viscuda amb saviesa.
- (62) De Otio (De l'oci)
- (63) De Tranquillitate Animi (De la tranquil??litat de la ment)
- (64) De Providentia (De la provid??ncia)
- (??) De Constantia Sapientis (De la fermesa de l'home savi)
- (??) De Vita Beata (De la vida feli??)
[edita] Trag??dies
- Hercules Furens (La bogeria d'H??rcules)
- Troades (Les dones troianes)
- Medea
- Phoenissae (Les dones fen??cies)
- Phaedra
- Agamemnon
- Thyestes
- Oedipus
- Hercules Oetaeus (H??rcules a Oeta): Autoria dubtosa
- Octavia: Autoria dubtosa
[edita] Altres
- (54) Apocolocyntosis divi Claudii (La conversi?? en carabassa del div?? Claudi), una obra sat??rica.
- (56) De Clementia (De la clem??ncia) - escrita a Ner?? sobre la necessitat de la clem??ncia com a virtut en un emperador.
- (63) De Beneficiis (Dels beneficis) [set llibres]
- (63) Naturales quaestiones [set llibres] de no massa originalitat, per?? que ofereixen una visi?? de teories antigues sobre cosmologia, meteorologia i mat??ries semblants.
- (64) Epistulae morales ad Lucilium - col??lecci?? de cent vint-i-quatre cartes sobre moral, escrites a Gai Lucili.
- (370?) Cujus etiam ad Paulum apostolum leguntur epistolae: Aquestes cartes, suposadament entre S??neca i Sant Pau, foren reconegudes pels erudits, per?? actualment la major part d'estudiosos no creuen que siguin aut??ntiques. [1] [2]
[edita] Vegeu tamb??
Llibreria cl??ssica Loeb
[edita] Enlla??os externs
- Cites de S??neca(angl??s)
- Obres de S??neca al Projecte Gutenberg(angl??s)
- Assaigs morals(angl??s)
