Cosmologia

De Viquip??dia

Cosmologia

Big Bang Despla??ament cap al roig Edat de l'univers Energia fosca Equacions de Friedmann Fons c??smic de microones Hist??ria del Big Bang Inflaci?? c??smica Llei de Hubble Mat??ria fosca M??trica FLRW Model Lambda-CDM Nucleos??ntesi primordial Univers

Temes relacionats

Astrof??sica F??sica de part??cules Gravetat qu??ntica Relativitat general

edita

La cosmologia o filosofia de la natura ??s l'estudi de l'estructura i la hist??ria de l'Univers a gran escala. Tracta de l'origen, l'estructura, i les lleis, de l'Univers. Es relaciona amb l'Astronomia, la Filosofia i la Religi??. El terme cosmologia fou introdu??t per l'escol??stica i el racionalisme alemany.

La cosmologia ??s la m??s antiga de les ci??ncies. La recerca dels nostres or??gens no ha deixat de fascinar la humanitat. Hist??ricament se sol dividir en quatre etapes: Grega, Medieval, Moderna i Contempor??nia.

Taula de continguts 1 Cosmologia Grega 2 Cosmologia Medieval 3 Cosmologia Moderna 4 Cosmologia Contempor??nia 5 El futur de la cosmologia 6 Vegeu tamb?? 7 Enlla??os externs

[edita] Cosmologia Grega

Els presocr??tics intentaren resoldre la q??esti?? d'un principi que don??s ra?? dels canvis f??sics. Aix?? fou ampliat per altres autors (vegeu l'article Cosmologia grega).

[edita] Cosmologia Medieval

La concepci?? Aristot??lica es prolong?? durant l'edat mitjana, si b?? el cristianisme introdu?? importants innovacions en la cosmologia, amb idees com provid??ncia, creaci??, miracle, entre d'altres. Vegeu Cosmologia medieval.

[edita] Cosmologia Moderna

Les aportacions de Cop??rnic, Giordano Bruno, Galileu Galilei, Kepler, i Newton, entre d'altres, revolucionaren les idees de l'antiguitat, i de l'??poca medieval.Vegeu Cosmologia moderna.

[edita] Cosmologia Contempor??nia

Els descobriments de les ci??ncies van fer que a finals del segle XIX, i principis del segle XX, es pogu??s crear un corpus en qu?? la cosmologia, lluny de les especulacions de segles anteriors, pr??n un contingut cient??fic, basat en els descobriments en astronomia, teoria de la relativitat i mec??nica qu??ntica. La cosmologia contempor??nia esdev??, des de un conjunt d'especulacions, en una aut??ntica ci??ncia. Vegeu Cosmologia contempor??nia. A partir d'aqu??, queden una serie de temes d'interes pels cientifics:

[edita] El futur de la cosmologia

• L'abund??ncia de mat??ria, i falta d'antimat??ria. Possiblement deguda a la violaci?? de la simetria CP (c??rrega, paritat). Degut a aquesta violaci?? de la c??rrega-paritat, la mat??ria, i l'antimat??ria, no s'haurien aniquilat m??tuament totalment. Una petita quantitat de mat??ria hauria sobreviscut a la aniquilaci??, perqu?? una part de l'antimat??ria s'hauria desintegrat en mat??ria.

• La forma de l'Univers. La geometria de l'Univers, presa con un tot, no ha estat encara definida per la ci??ncia. S'ha interpretat la cartografia del fons c??smic de microones feta per sat??l??lit WMAP com una ratificaci?? del model cosmol??gic vigent, ??s a dir: un Univers pla, infinit, i en expansi?? accelerada. Una interpretaci?? alternativa d'aquestes dades proposa un Univers dodeca??dric de Poincar??, on les cares oposades estarien connectades, de tal manera que sortint per una s'entra per l'altre.

• La teoria inflacion??ria. El model est??ndard del Big Bang calent erra en l'objectiu en dos ordres de magnitud quan intenta explicar les inhomogeneitats observades pel COBE en la radiaci?? de fons (la nau Planck, que ser?? llan??ada el 2007, far?? un mapa m??s detallat) per aquest motiu es postula un Univers primigeni infacionari, amb una expansi?? molt superior a la que s'observa actualment.

• L'expansi?? creixent de l'Univers. Diverses observacions suggereixen que l'Univers est?? en expansi?? creixent. Aix?? podria ser explicat per diferents mecanismes no ben coneguts. En el futur es podr?? esbrinar, potser, quin ??s el responsable de l'expansi?? creixent.

• Actualment s'intenten detectar les ones gravitat??ries, produ??des per diferents fen??mens, amb els observatoris LIGO de Hanford, Washington, i Livingston, Louisiana, a m??s hi ha el detector TAMA 300 (Fora de funcionament a causa d'un terratr??mol), el GEO 600, patrocinat pel Regne Unit i Alemanya, VIRGO, patrocinat per It??lia i Fran??a. A finals de 2003 entraran en funcionament sis nous detectors d'ones gravitat??ries: dos a Hanford, un a Livingston, a Hannover, a Pisa, i a T??quio.

• El projecte Supernoves i Cosmologia est?? preparant la posada en ??rbita del telescopi SNAP.

• El projecte d'observatori en ??rbita GLAST.

[edita] Vegeu tamb??

• Cronologia de la cosmologia
• Geocentrisme

[edita] Enlla??os externs

• http://www.mallorcaweb.net/spaais/cosmologia/
• http://www.straddle3.net/context/03/ca/2003_02_17.html
• Revista Nostra Nau ??nica publicaci?? peri??dica d'astronomia ??ntegrament en catal??

---