Giordano Bruno
De Viquip??dia
Giordano Bruno (Nola, Camp??nia 1548 - Roma 17 de febrer de 1600) fou un fil??sof itali?? executat per heretge.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
El seu nom de naixement era Filippo, nat a a Nola, prop de N??pols, fill del soldat Giovanni Bruno. Prengu?? el nom de Giordano quan es f??u frare dominic al monestir de Sant Domenico aprop de N??pols. El 1572 fou ordenat sacerdot.
Estava interessat per la filosofia, amb una mem??ria excepcional, ser?? atret per les idees redescobertes en aquell temps d'Hermes Trismegistus, i Plat??.
El 1576 haur?? de partir de N??pols per tal d'evitar la Inquisici??. Surt de Roma per igual motiu, al temps que deixa l'ordre dels dominics. Viatja a G??nova, es fa calvinista, abans de ser excomunicat, i for??at a anar a Fran??a, on hi estar?? durant molts d'anys, sota la protecci?? de poderosos mecenes. En aquesta ??poca publica vint llibres, com Cena de le Ceneri (1584), i De l'Infinito, Universo e Mondi (1584). En aquesta segona obra defensa les teories de Cop??rnic.
El 1586, despr??s d'una violenta disputa sobre "un instrument cient??fic", abandona Fran??a per anar a Alemanya, i a Helmstadt ??s excomunicat pels Luterans. El 1591 accepta una convidada a Ven??cia, on ser?? arrestat per la Inquisici??, jutjat, i extradit per un judici a Roma, el 1593, on rest?? empresonat sis anys abans de ser jutjat. El seu judici fou supervisat pel Cardenal Bellarmine. Rebutj?? retractar-se, i va ser declarat heretge, i relaxat a les autoritats seculars el 8 de gener de 1600. Mor?? cremat el 17 de febrer de 1600, al Campo dei Fiori, una popular pla??a de Roma, on una est??tua recorda aquest fet.
[edita] La cosmologia de la meitat del segle XVI
A la meitat del segle XVI, las teories de Cop??rnic, estaven lluny de tenir una r??pida difusi??. El primer fil??sof que s'hi adher?? fou Giordano Bruno, el qual va obtenir d'aquestes teories un conjunt de conseq????ncies que, des del punt de vista de la cosmologia del segle XX, s??n extremadament clarividentes. Aquestes novetats es podien interpretar com una contradicci?? de les idees tradicionals que consideraven el cel com immutable, incorruptible, i superior a la regi?? terrestre. Tanmateix, l'astronomia de Cop??rnic nom??s fou admesa per molt pocs astr??noms, entre els quals, amb prud??ncia, els alemanys Michael Maestlin (1550-1631), i Cristoph Rothmann. L'angl??s Thomas Digges, ??s autor d'A Perfit Description of the Caelestial Orbes, en qu?? s'hi adheria amb entusiasme. S'han d'excloure Galileu (1564-1642) i Kepler (1571-1630), que eren molt m??s j??vens, i tampoc no s'ha d'afegir en aquesta llista Giordano Bruno, que no era estrictament un astr??nom, sin?? un fil??sof, l'??nic que accept?? les tesis copernicanes a la segona meitat del segle XVI. En les seves obres, publicades entre els anys 1584 i 1591, s'hi mostrava entusiasmat. Segons Arist??til i Plat?? l'Univers era finit i esf??ric. Tenia com a ??ltim limit l'esfera del primum mobile, subjecte del motor di??rn que es transmetia a l'interior de l'Univers, i que li havia estat conferit per una intel??lig??ncia transcendent i aliena (D??u o el primer motor imm??bil. Tots els estels fixos eren en una esfera, i tots a la mateixa dist??ncia de la Terra, imm??bil, i central; Ptolemeu els catalog??, fins a un nombre de 1.022, i els agrup?? en 48 constel??lacions. Els planetes estaven dins esferes (o orbes) s??lides, i es movien estant-hi fixats. Cop??rnic conservava la idea de les esferes s??lides dels planetes, per?? atribu??a a la Terra tots els moviments estel??lars, immobilitzant els estels fixos, i el Sol es convertia en el nou centre imm??bil. Deixava als fil??sofs el problema de si la part superior de l'esfera estel??lars era finita o infinita.
[edita] Les idees de Giordano Bruno
Bruno mantenia la idea que si es restitu??a a la Terra el moviment de rotaci??, el moviment di??rn estel??lar esdevenia una il??lusi??, i ja no hi havia cap motiu per pensar que els estels equidistaven del centre, ni que la regi?? estel??lar fos finita. Thomas Digges ja havia arribat a aquesta conclusi?? el 1576. Per?? segons ell, la regi?? estel??lar infinita era la llar de D??u, els ??ngels, i els benaventurats. Digges conservava la idea de les esferes dels planetes, i mostrava la Terra com l'??nic lloc on es produ??a el naixement i la mort; i, per tant, com un lloc imperfecte respecte a la immutabilitat dels cels, i a la beatitud estel??lars. El 1584 Bruno public?? dos importants di??legs filos??fics en els quals elimina les esferes planet??ries abans que ho fessin Cristoph Rothmann, el 1586, i despr??s Tycho Brahe, el 1587. Concep la idea d'un cel fluid, ple d'una subst??ncia (aire pur, ??ter, o spiritus) que no oposa resist??ncia al moviment dels astres, que es mouen per propi impuls. Abandona la idea de jerarquia dins l'Univers. La Terra ??s un astre m??s. D??u deixa de tenir una relaci?? especial amb aquesta regi??, per tenir la mateixa en totes les regions, i considera infinit l'Univers, per qualitat pr??pia. Bruno afirma tamb?? que l'Univers ??s homogeni, ple dels quatre elements (aigua, terra, foc, i aire), que componen tamb?? els astres, i sotmesa la mat??ria a una ??nica llei universal i necess??ria. Per?? si no hi ha difer??ncies entre els astres, i entre la Terra i el cel, entre el Sol i els estels, aix?? implica que el Sol ??s un estel m??s, i els estels s??n sols. Si l'Univers ??s homogeni, com diu Bruno, els altres estels tamb?? tenen planetes. Aix?? l'Univers esdev?? homogeni, i infinit, tant en l'espai com en el temps. Aix?? doncs, aquesta concepci?? ??s aliena a la concepci?? cristiana. Contradiu la idea d'un judici final, perqu?? l'Univers ??s estable i permanent. La idea de D??u ??s immanent a un Univers infinit.
El conjunt format pel Sol i els planetes ??s la unitat fonamental de l'Univers infinit. Segons Bruno, la pot??ncia infinita d'un D??u infinit crea necess??riament un Univers infinit, format per un nombre infinit de sistemes solars, separats per vastes regions plenes d'??ter, perqu?? l'espai buit no existeix. Bruno no arriba al concepte de gal??xia. Els cometes s??n part del synodus ex mundis, astres, i no -com sostenien altres autors- criatures ef??meres, instruments divins, nuncis de la provid??ncia. El cometa ??s un m??n, ??s a dir, un astre permanent, format pels quatre elements. La seva concepci?? cosmol??gica est?? marcada per la infinitud, l'homogene??tat, i la isotropia. La unitat ??s el sistema planetari. La mat??ria est?? unida a un principi actiu animista, i intel??ligent, d'estructura discont??nua, feta d'??toms. Amb aquesta perspectiva materialista i animista, infinitista i atomista, Giordano Bruno anticipa les notes essencials de la cosmologia del segle XX.
[edita] Les idees de Giordano Bruno, i l'Esgl??sia cat??lica
Es diu que fou cremat pel seu Copernicanisme, per?? aix?? ??s incert, perqu?? el seu pensament teol??gic estava suficientment apartat de la teologia de l'Esgl??sia cat??lica, que deman?? que fos, realment, jutjat per docetisme. Totes les seves obres foren incloses a l'Index Librorum Prohibitorum, el 1603.
Quatre cents anys despr??s, durant el papat de Joan Pau II, s'express?? el reconeixement d'un error a la condemna de Bruno.
L'any 1600, quan mor cremat per la Inquisici??, per un enfrontement entre q??estions teol??giques i cient??fiques, les idees medievals estan ferides de mort. Al ser anunciada la sent??ncia, de que seria executat piamente, sem profusi?? de sang (que en veritat significava la mort a la foguera) diu: "Temeu m??s la For??a en pronunciar la sent??ncia del que jo en escoltar-la" Significant que la For??a ???l'Esgl??sia Cat??lica??? sabria del crimen contra la humanitat que estaria cometent creant un m??rtir del pensament.
