Astronomia
De Viquip??dia
 |
Articles relacionats amb Astronomia |
L'astronomia ??s la ci??ncia que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informaci?? que ens arriba d'ells a trav??s de la radiaci?? electromagn??tica, tant pel que fa a la posici?? i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evoluci?? (Astrof??sica). Etimologia: la paraula astronomia prov?? del mot grec ???????????????????? (astronomia), combinaci?? dels mots ???????????? (astron), que significa estrella, i ?????????? (nomos), llei.
L'astronomia ??s una de les poques ci??ncies en qu?? els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fen??mens com les corbes de llum d'estreles variables, el descobriment d'asteroides i cometes, etc.
No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ci??ncia que afirma que el dest?? de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astron??mics en el cel. Encara que ambd??s camps comparteixen un origen com??, s??n molt diferents; els astr??noms segueixen el m??tode cient??fic, mentres que els astr??legs no. A m??s els astr??legs no han assumit encara la precessi?? dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc de Nicea.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Fins a la invenci?? del telescopi (cap a 1608), l'astronomia nom??s comprenia l'observaci?? i predicci?? del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista. En alguns llocs, com a Stonehenge, les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tenir un prop??sit astron??mic. Apart del seu ??s cerimonial, aquests observatoris podrien haver estar utilitzats per determinar les estacions, un factor important quan s'havien de sembrar les plantes, aix?? com la llarg??ria de l'any. [1]
All?? on es van desenvolupar les civilitzacions, de les que es poden destacar els caldeus, egipcis, l'antiga Gr??cia, ??ndia, i Xina, es van construir observatoris astron??mics i les idees sobre la natura de l'univers es comencen a investigar. Es desenvolupen les primeres idees sobre el moviment dels planetes i sobre la natura del Sol, la Lluna i la Terra en un univers explorat filos??ficament. Aix?? inclou especulacions sobre la natura esf??rica de la Terra i la Lluna, i la rotaci?? i el moviment de la Terra en els cels.
Alguns descobriments astron??mics notables es varen fer abans de l'aplicaci?? del telescopi. Per exemple, la obliq??itat de l' ecl??ptica fou estimat en el 1000 aC pels xinesos. Els caldeus descobriren que els eclipses lunars seguien un cicle recurrent anomenat saros.[2] En el segle II aC, Hiparc estim?? la mida i la dist??ncia de la Lluna.[3]
[edita] La revoluci?? cient??fica
Durant el Renaixement, Cop??rnic propos?? un model helioc??ntric del sistema Solar. El seu treball fou defensat, augmentat, i corregit per Galileu i Kepler: El primer comen???? usant els telescopis que constru??a per augmentar les seves observacions, el darrer fou el primer que descrigu?? correctament el moviment dels planetes en un sistema amb el Sol en el centre.
[edita] Branques de l'astronomia
L'Astronomia es pot dividir en quatre grans branques:
- Astronomia de posici??: T?? com a objecte situar en l'esfera celeste la posici?? dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. ??s la branca m??s antiga d'esta ci??ncia. Descriu el moviment dels astres, planetes, sat??l??lits i fenomens com els eclipsis, els tr??nsits dels planetes per davant del disc del Sol. Tamb?? estudia el moviment di??rn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripci?? de cada un dels planetes, asteroides i sat??l??lits del sistema solar. S??n tasques fonamentals de la mateixa la determinaci?? de la hora i la determinaci?? per a la navegaci?? de les coordenades geogr??fiques.
- Mec??nica celeste: T?? com a objecte interpretar els moviments de l'astronomia de posici?? en l'??mbit de la mec??nica newtoniana (Llei de la gravitaci?? universal de Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus sat??l??lits, el c??lcul de les ??rbites de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra fou, per la seva complexitat, molt important per al desenvolupament de la ci??ncia. El moviment estrany d'Ur?? causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Urbain Le Verrier i a John Couch Adams descobrir, a partir de c??lculs de mec??nica celeste, el planeta Nept??. El descobriment d'una m??nima desviaci?? en l'avan?? del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pr??xim al Sol fins que Einstein amb la seua teoria de la relativitat general la va aconseguir explicar.
- Astrof??sica: ??s una part moderna de l'Astronomia, que considera els astres com a cossos de la f??sica estudiant la seva composici??, estructura i evoluci??. Nom??s va ser possible el seu inici en el segle XIX quan, gr??cies al desenvolupament de l'espectrometria es va poder esbrinar la composici?? f??sica de les estreles. Les branques de la f??sica implicades en l'estudi s??n la f??sica nuclear, la teoria de la relativitat, la termodin??mica i l'electromagnetisme, entre altres.
- Cosmologia: ??s la branca de l'Astrof??sica que estudia els or??gens, estructura, evoluci?? i naixement de l'Univers en el seu conjunt. En els darrers anys s'ha fet evident la relaci?? entre la cosmologia i la f??sica de part??cules elementals.
[edita] Branques de l'astronomia segons la banda de l'espectre utilitzada
Atenent a la longitud d'ona de la radiaci?? electromagn??tica amb qu?? s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia ??ptica quan l'observaci?? utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). ??s la branca m??s antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observaci?? radiaci?? amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusi??. L'astronomia ??ptica i de r??dio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perqu?? l'atmosfera ??s transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja. La llum infraroja ??s f??cilment absorbida pel vapor d'aigua, aix?? que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs o b?? en ??rbita, fora de l'atmosfera terrestre.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de raigs X, astronomia de raigs gamma i astronomia ultraviolada, aix?? com l'estudi dels neutrins i els raigs c??smics. Les observacions es poden fer ??nicament des de globus aerost??tics o observatoris orbitals.
[edita] Branques de l'astronomia en funci?? del problema adre??at
- Astrometria: l'estudi de la posici?? dels objectes a l'espai i els canvis de posici??. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinem??tica dels objectes de la nostra gal??xia.
- Astrof??sica: l'estudi de la f??sica de l'univers, incloent les propietats f??siques (lluminositat, densitat, temperatura, composici?? qu??mica) dels objectes astron??mics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evoluci??. L'estudi de la cosmologia ??s astrof??sica te??rica a una escala m??s gran.
- Formaci?? i evoluci?? gal??ctica: l'estudi de la formaci?? de les g??laxies i llurs evolucions.
- Astronomia gal??ctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra gal??xia i altres gal??xies.
- Astronomia extragal??ctica: l'estudi dels objectes (principalment gal??xies) de fora de la nostra gal??xia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evoluci?? estelar: l'estudi de l'evoluci?? de les estreles, des de la seua formaci?? fins el seu final.
- Formaci?? estelar: l'estudi de les condicions i processos que han condu??t a la formaci?? d'estreles en l'interior de n??vols de gas, i el proc??s de formaci?? en s?? mateix.
- Ci??ncies planet??ries: l'estudi dels planetes del sistema solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evoluci?? de sistemes biol??gics a l'univers.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? George Forbes (1909). History of Astronomy (Free e-book from Projecte Gutenberg), London: Watts & Co..
- ??? Eclipses and the Saros NASA. Cercat el 28-10-2007.
- ??? Hipparchus of Rhodes School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. cercat el 28-10-2007.
[edita] Enlla??os externs
- Plana sobre Astronomia
- Agrupaci?? d'Astronomia d'Alella
- Revista Nostra Nau ??nica publicaci?? peri??dica d'astronomia ??ntegrament en catal??
- Vocabulari d'astrof??sica i astronomia
- PalmCAT - AI (Astro Info) Aplicaci?? en catal?? per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar aix?? com cat??legs de tots els tipus d'objectes interestelars.
| Principals camps de les Ci??ncies naturals |
|---|
| Astronomia | Biologia | Ci??ncies de la Terra | F??sica | Qu??mica |
