Història de l'astronomia
De Viquipèdia
La Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà. Antigament, l'astronomia s'ocupava només de l'observació i prediccions dels moviments dels objectes visibles a simple vista. Van dividir l'esfera celeste en constel·lacions anomenant constel·lacions zodiacals les 12 que marquen el moviment anual del Sol al cel. Els antics grecs van fer importants contribucions a l'astronomia, entre elles la definició de magnitud. Per la seva influència en els astrònoms posteriors cal citar a Claudi Ptolemeu qui esmentà 48 constel·lacions.
A Europa l'astronomia basada en l'observació es va estancar durant l'edat mitjana, però va florir a l'Imperi Persa i al món de l'Islam. A finals del segle IX, l'astrònom persa al-Farghani va escriure àmpliament sobre el moviment dels cossos celests. El seu treball va ser traduït al llatí en el segle XII. Al final del segle X, un gran observatori va ser construït prop de Teheran (Iran), per l'astrònom persa al-Khujandi, qui va observar una sèrie de passos meridians del Sol, el que li va permetre calcular l' inclinació de la eclíptica. També a Pèrsia, Omar Khayyam va elaborar la reforma del calendari que és més precís que el calendari julià acostant-se al Calendari Gregorià. Abraham Zacuto va ser el responsable en el segle XV de les adaptacions de les teories astronòmiques per a les necessitats pràctiques de la navegació en les exploracions portugueses.
Durant el Renaixement, Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric del Sistema Solar. El seu treball va ser defès, divulgat i corregit per Galileu Galilei i Johannes Kepler. Galileu va afegir la novetat de l'ús del telescopi per a millorar les seves observacions. Kepler va ser el primer que va descriure correctament els detalls del moviment dels planetes (Lleis de Kepler). Va ser Isaac Newton, amb la idea d'estendre als cossos celestes la gravetat terrestre (Llei de la gravitació universal) l'inventor de la mecànica celeste el que va explicar definitivament el moviment dels planetes. Newton també va desenvolupar el telescopi reflector.
Es va descobrir que les estrelles eren objectes molt llunyans. Amb l'adveniment de l'espectroscopi es va demostrar que eren semblants al nostre propi sol, però amb una àmplia gamma de temperatures, masses i grandàries. L'existència de la nostra galàxia, la Via Làctia, com a grup separat d'estrelles no es va demostrar fins al segle XX, junt amb l'existència de galàxies externes, i poc després, l'expansió de l'univers, observada en l'efecte del corriment al roig. L'astronomia moderna també ha descobert una varietat d'objectes exòtics com els quàsars, púlsars, radiogalaxies, forats negres, estrelles de neutrons, i ha utilitzat estes observacions per a desenvolupar teories físiques que descriuen estos objectes. La cosmologia va fer grans avanços durant el segle XX, amb el model del Big Bang fortament recolzat per l'evidència proporcionada per l'astronomia i la física, com la radiació de fons de microones, la Llei de Hubble i la abundància cosmològica dels elements químics.
[edita] Articles relacionats
