Via Làctia
De Viquipèdia
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions.
L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet, com s'explica al mite d'Hera i Alcmene.
La Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia.
Els diferents materials que constitueixen la Via Làctia (estels i núvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotació entorn de l'eix més curt amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben.
En determinades zones de la Via Làctia d'elevada concentració de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre.
Hi ha dues galàxies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar galàxies satèl·lit de la Via Làctia, o fins i tot fragments que se n'han desprès: s'anomenen Gran Núvol de Magallanes i Petit Núvol de Magallanes. La galàxia més propera a la Via Làctia és una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys-llum; la galàxia gran més propera és la galàxia d'Andròmeda (M31), que és a uns 2,9 milions d'anys-llum. En realitat la nostra Via Làctia i aquestes altres galàxies veïnes estan unides gravitatòriament formant un conjunt de galàxies anomenat Grup Local. Es preveu que Andròmeda col·lideixi amb la Via Làctia d'aquí a tres mil milions d'anys.
