Gran gal??xia d'Andr??meda

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre una gal??xia. Per a altres significats, vegeu ??Andr??meda??.

Gal??xia d'Andr??meda

Nomenclatura

Messier

M31

NGC

224

Dades observacionals

Constel??laci??

Andr??meda

Ascensi?? recta (??)

00h 42,8m

Declinaci?? (??)

+41?? 16???

Magnitud aparent (V)

3,4^m

Dimensions aparents

3,2?? ?? 1??

Tipus

Dist??ncia a la Terra

2,36 Mall
(0,72 Mpc)

Caracter??stiques f??siques

Di??metre

~220.000 a.ll.

Massa

~10¹¹ M_S

La Gal??xia d'Andr??meda(Messier 31,M31 o NGC 224), ??s una gal??xia espiral gegant catalogada per Charles Messier al 1764. ??s l'objecte visible a primera vista m??s allunyat de la Terra. Est?? a 2,5 milions d'any llum|anys llum]] (775 kpc) en direcci?? a la constel??laci?? d' Andr??meda. ??s la m??s gran de les gal??xies de el Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 petites gal??xies m??s tres grans gal??xies espirals: Andr??meda, la Via L??ctia i la Gal??xia del Triangle.

T?? una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via L??ctia i un di??metre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificaci?? de Hubble es considera del tipus Sb.

Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes alguns cient??fics creuen que la Via L??ctia cont?? molta m??s mat??ria fosca i podria ser m??s massiva que M31. No obstant aix??, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 cont?? un bili?? (10^12) d'estrelles, excedint per molt el nombre d'estrelles en la nostra gal??xia..^[1]

La gal??xia s'est?? acostant a nosaltres a uns 140 quil??metres per segon i es creu que d'aqu?? a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogu??s col??lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el??l??ptica.

[edita] Informaci?? general

Andr??meda juga un paper important en els estudis gal??ctics, ja que ??s la gegant espiral m??s propera. En 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estrelles dintre de la regi?? central de la gal??xia. Edwin Hubble va identificar per primera vegada en fotografia estrelles variables Cefeidaen aquesta gal??xia, permetent aix?? determinar la dist??ncia a la qual es trobava.

Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat 10 fonts de raigs X en la Gal??xia d'Andr??meda (publicats el 5 d'abril de 2004), utilitzant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Ag??ncia Espacial Europea. La seva hip??tesi ??s que poden ser possibles candidats a forats negres o estrelles de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus emetent raigs X. L'espectre de les estrelles de neutrons ??s el mateix que el dels suposats forats negres, per?? es distingeixen per les seves masses.

En 1991 la C??mera Planet??ria a bord de el Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andr??meda. Per a sorpresa de tots, presenta una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a m??s d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis est?? desfent a l'altre, que podria ser el romanent d'una gal??xia m??s petita "empassada" per M31. Els nuclis de moltes gal??xies s??n coneguts per ser llocs bastant violents, i sovint es proposa l'exist??ncia de forats negres supermassius per a explicar-los.

Scott Chapman, del Calif??rnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique d'Strasbourg a Fran??a, van anunciar en 2005 les seves observacions amb els telescopis Keck que mostren que la lluentor t??nue d'estrelles que s'est??n cap a fora de la gal??xia ??s, en realitat, part del propi disc. Aix?? significa que el disc espiral d'estrelles en Andr??meda ??s tres vegades m??s llarg de l'estimat fins a ara. ??s una evid??ncia que hi ha un vast disc estel??lar que fa que la gal??xia tingui un di??metre de m??s de 220.000 anys llum. Els c??lculs previs estimaven el di??metre d'Andr??meda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum.

Recents investigacions han demostrat l'exist??ncia d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una gal??xia espiral barrada igual que la Via L??ctia.

[edita] Observaci??

La Gal??xia d'Andr??meda va ser observada en l'any 964 per l'astr??nom persa 'Abd AL-Rahman AL Sufi, que la va descriure com una "petit n??vol". La primera descripci?? basada en observacions telesc??piques va ser deguda a Simon Marius (1612), a qui sovint se li atribueix err??niament el seu descobriment.

En 1885 una supernova (coneguda com "S Andromedae") va ser vista en la Gal??xia d'Andr??meda, la primera i l'??nica observada fins a ara en aquesta gal??xia: va apar??ixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pr??xima a la 6??, va ascendir fins a la 5.4?? cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de 1886: encara el 1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la Asaph Hall amb el gran refractor instal??lat a Washington, trobant-la amb magnitud 16??. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser igual a la -18.2??.

La Gal??xia d'Andr??meda ??s f??cilment visible a ull nu sota un cel veritablement fosc; aquest cel nom??s ho podem trobar en relativament pocs llocs, normalment zones a??llades lluny dels nuclis de poblaci?? i fonts de contaminaci?? lum??nica. A primera vista sembla bastant petita, doncs nom??s la part central ??s suficientment brillant per a ser apreciable per l'ull hum??, per?? el di??metre angular complet de la gal??xia ??s en realitat de set vegades el de la Lluna plena. En 1950 els astr??noms anglesos Brown i Hazard van descobrir que aquesta gal??xia emetia ones electromagn??tiques en la banda dels 158.8 MHz, sent la primera gal??xia descoberta com objecte emissor d'ones electromagn??tiques .

Cat??leg Messier