Messier 87

De Viquip??dia

Gal??xia Verge A

Nomenclatura

Messier

M87

NGC

4486

Dades observacionals

Constel??laci??

Verge

Ascensi?? recta (??)

12^h 30^m 49,42^s

Declinaci?? (??)

+12?? 23??? 28,04???'

Magnitud aparent (V)

+9,6^m

Dimensions aparents

7,58 minuts d'arc'

Tipus

Dist??ncia a la Terra

50 millions Mall
(15 milions Mpc)

Caracter??stiques f??siques

Di??metre

240.000 a.ll.

Massa

4.000 M_S

Messier 87 (tamb?? coneguda com Gal??xia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) ??s una gal??xia el??l??ptica gegant situada a la constel??laci?? de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de mar?? de 1781.

M87 ??s la major i m??s lluminosa gal??xia de la zona nord del C??mul de la Verge^[1] La gal??xia tamb?? cont?? un nucli gal??ctic actiu notable que ??s una font d'alta intesitat de radiaci?? de longitud d'ona m??ltiple, en particular en freq????ncia de r??dio.^[2] Es tracta de la gal??xia el??l??ptica m??s brillant propera a la Terra i una de les fonts de r??dio m??s brillants del cel, el que la converteix en un objectiu popular tant pels astr??noms aficionats com per l'estudi cient??fic. S'ha estimat que la gal??xia t?? una massa d'entre 32 kpc de 2,6 ?? 0.3 x 10¹² masses solars.^[3]

[edita] C??muls globulars

La M87 t?? una poblaci?? inusualment gran de c??muls globulars, potser la m??s gran coneguda en una sola gal??xia, en comparaci?? dels 150-200 de la Via L??ctia. En un sondeig de 2006, es va estimar que hauria uns 12.000 ?? 800 c??muls al voltant de l'M87..^[4]

[edita] Doll de mat??ria

En 1918, l'astr??nom Herber Curtis del Observatori Lick va descobrir un doll de mat??ria procedent de la M87 que ho va descriure com "un curi??s llamp recte". Aquest doll de mat??ria o jet s'est??n almenys 5.000 anys llum des del nucli de l'M87 i est?? format per mat??ria ejectada de la pr??pia gal??xia, probablement per un forat negre. Els astr??noms creuen que el forat negre d'aquesta gal??xia t?? una massa aproximada de 3.000 milions de masses solars. En l'M87 tamb?? s'ha trobat una font intensa de raigs X. La seva proximitat significa que ??s una de les radiogal??xies millor estudiades.

[edita] Moviment superlum??nic

En les imatges realitzades pel telescopi espacial Hubble en 1999, el moviment del doll de mat??ria de la M87 va ser calculat en de quatre a sis vegades la velocitat de la llum. Es creu que aquest moviment ??s el resultat visual de la velocitat relativista del doll de mat??ria, i no un moviment superlum??nic veritable. No obstant aix??, la detecci?? de tal moviment protegeix la teoria que qu??sars, objectes BL Lacertae i radiogal??xies poden ser el mateix fenomen, conegut com gal??xies actives, vistes des de diferents perspectives.^[5]

[edita] Lla??os i anells d'emissi?? de raigs X

Les observacions realitzades per el observatori de raigs X Chandra indiquen la pres??ncia de lla??os i anells en el gas calent d'emissi?? de raigs X que s'est??n pel c??mul i envolta a l'M87. Aquests lla??os i anells estan formats per ones de pressi??. Les ones de pressi?? es formen per les variacions en la velocitat en qu?? la mat??ria ??s ejectada pel forat negre supermassiu en forma de dolls. La distribuci?? dels lla??os suggereixen que les erupcions menors ocorren cada sis milions d'anys. Un dels anells, causat per una erupci?? major, ??s una ona de xoc de 85.000 anys llum de di??metre al voltant del forat negre. Altra caracter??stica notable s??n els fins filaments d'emissi?? de raigs X que s'estenen fins a una longitud de 100.000 anys llum i una gran cavitat en el gas calent causada per una gran erupci?? fa 70 milions d'anys.

Les erupcions regulars impedeixen una reserva gran de gas per al refredament i formaci?? d'estrelles, el que implica que l'evoluci?? de l'M87 s'ha pogut veure afectada de manera s'ha impedit que es convert??s en una gal??xia espiral de gran proporcions. Les observacions tamb?? van comporvar la pres??ncia d'ones de sons: 56 vuitenes per sota del Do per a les erupcions menors i 58 o 59 vuitenes per sota del Do per a les majors..^[6]

[edita] Emissions de raigs gamma

L'M87 ??s tamb?? una font de raigs gamma. Aquests raigs s??n els m??s energ??tics de l'espectre electromagn??tic; m??s d'un mili?? de vegades de major intensitat que la llum visible. Els raigs gamma procedents de l'M87 van comen??ar a ser observats a la fi de la d??cada de 1990, per?? m??s tard, gr??cies als telescopis HESS, els cient??fics han mesurat la variaci?? del flux de raigs gamma i han descobert que els canvis es produeixen en q??esti?? de dies.

S'ha acceptat que en el centre de l'M87 es troba un forat negre supermassiu, amb una massa de diversos milers de milions de masses solars. No obstant aix??, el fet que les variacions puguin canviar en uns dies, fa que l'entorn immediat al forat negre supermassiu de l'M87, amb una grand??ria similar al Sistema Solar,^[7] sigui una prometedora font de raigs gamma. En general, a menor superf??cie, major rapidesa de variaci?? i viceversa. S'ha especulat que la grand??ria del forat negre de l'M87 sigui semblat al del Sistema Solar.