Messier 51

De Viquip??dia

Gal??xia del Remol??
Nomenclatura
Messier	M51
NGC	5194
Dades observacionals
Constel??laci??	Llebrers
Ascensi?? recta (??)	3h 29,9m
Declinaci?? (??)	+47?? 12???'
Magnitud aparent (V)	+8,4m
Dimensions aparents	9'x7' minutes d'arc'
Tipus	Sc
Dist??ncia a la Terra	31 millions Mall ( Mpc)
Caracter??stiques f??siques
Di??metre	100.000 a.ll.
Massa	~30??109 MS

La Gal??xia del remol?? ( Messier 51a, M51a, o NGC 5194) ??s una gal??xia espiral cl??ssica situada a una dist??ncia de aproximadament 23 milions d'anys lllum a la constel??laci?? de llebrers. Aquesta gal??xia i la seva companya NGC5195 amb la qual interactua s??n f??cilment observables pels astr??noms novells, ja que les dues gal??xies poden veure's amb binoculars ^[1] Aquesta gal??xia tamb?? ??s popular entre els astr??noms professionals que estudien l'estructura de les gal??xies (particularment les estructurees associades als bra??os en espiral) i les interaccions entre gal??xies.

[edita] Descobriment

La gal??xia del remol?? va ser descoberta per Charles Messier el 13 d'Octubre de 1773. La seva companya, NGC 5195, va ser descoberta al 1781 per Pierre M??chain. No obtant, no va ser fins el 1845 que es va recon??ixer que es tractava d'una gal??xia espiral. Va ser Lord Rosse que ho va descobrir utlitzant un telescopi que ell mateix havia constru??t a Irlanda. L'any 2005 es va observar una supernova (SN 2005cs) amb un pic de magnitud aparent 14.^[2][3] Algunes vegades s'utilitza el terme M51 per a referir-se al parell de gal??xies que interactuen, llavors s'anomenen M51A (NGC 5194) i M51B (NGC 5195).

[edita] Propietats

Amb els mesuraments recents que estimen la dist??ncia de la gal??xia en 23 milions d'anys, i un di??metre angular d'aproximadament 11.2???, es pot inferir que el brillant disc circular de l'M51 t?? un radi de aproximadament 38.000 anys llum. La seva massa s'estima en 160 mil milions de masses solars. Comparada amb el di??metre de la Via L??ctia, M51 t?? la meitat del su tamany i de la seva massa.

"X" a trav??s del nucli M51que indica dos anells de pols al voltant d'un forat negre en el centre de la gal??xia

Existeix un forat negre envoltat per un anell de pols al cor de l'espiral. El n??vol de pols es troba quasi perpendicular a la relativament plana gal??xia espiral. Un anell secundari travessa l'anell primari per un eix diferent, un fen??men que no s'esperava. Un parell de cons d'ionitzacions s'exten des de l'eix de l'anell de pols principal..^[4]

[edita] Observaci??

Situat a la constel??laci?? de Llebrers, l'M51 ??s f??cil de localitzar seguint l'estrella m??s oriental de l'Ossa Major, Eta Ursae Majoris, i anant 3.5?? al sudest. La seva declinaci?? ??s +47??, per tant ??s circumpolar per observadors situats per sobre del la latitud 43??N latitude i arriba a latituds altes a l'hemisferi nord fent que sigui un objecete accessible, especialment a primeres hores a des de l'hivern fins la primavera. M51 ??s visible amb binoculars al cel fosc, per?? amb un telescopi de 10 cm es poden distingir M51 i la seva companya. Amb telescopis de 15 cm es pot veure l'estructura de l'espiral i amb aparells m??s grans (>30cm) la seva visi?? ??s espectacular, poden veure's les diferents bandes espirals i algunes regions HII.

[edita] Formaci?? estel??lar

L'estructura en espiral induida de la gal??xia m??s gran no ??s l'??nic efecte de la interacci??. Tamb?? succeeix un significativa compressi?? de das d' hidrogen que origina el desenvolupament de regions de formaci?? estel??lar. Aix?? ??s visible en fotografies de M51 on es poden veure 'nussos' blau brillant en els bra??os en espiral. L'hidrogen ??s el gas m??s com?? del medi interestel??lar (l'espai entre les estrelles i els sistemes planetaris en les gal??xies). Existeix en un principi en la seva forma molecular i at??mica, i forma grans n??vols per tota la gal??xia. Quan una font de for??a gravitacional passa a prop, com per exemple altres gal??xies, les interaccions gravitacionals produeixen ones de compressi?? (densitat) que escombren aquests n??vols d'hidrogen. Aix?? produeix que regions de gas dif??s es comprimeixin formant nuclis opacs de gas dens, aquests s??n els camins de gas que es poden veure en els bra??os en espiral. En regions on la concetraci?? i la densitat del gas arriba a valors cr??tics, pot produir-se el col??lapse gravitacional, i una nova estrella neix al centre del col??lapse, on el gas es comprimeix tan que s'inicia la fusi?? nuclear. Quan aix?? succeeix, aquestes noves estrelles esmercen gran quantitat de gas produint una expansi?? i finalment expulsen les capes de pols i gas del voltant incrementant el flux de vent solar. Les proporcions gegantines dels n??vols fan que rarament es produeixi la formaci?? d'estrelles de manera aillada. Aquestes regions amb estrelles joves i calentes emeten prou energia lluminosa com per a poder veure-les amb milions d'anys llum de dist??ncia. Un exemple d'aquest tipus de formaci?? estel??lar a la nostra gal??xia ??s M16 la nebulosa de l'??liga.

[edita] Informaci?? sobre el grup de gal??xies

La gal??xia del remol?? ??s la gal??xia m??s brillant del grup M51, un petit grup de gal??xies que tamb?? inclouen M63 (la gal??xia del gira-sol), NGC 5023, i NGC 5229^[5][6].^[7][8] Aquest petit grup es pot considera una subc??mul al l??mir sudest d'un grup m??s gran que inclouria el grup M101 i el grup NGC 5866, Encara que la majoria de m??todes d'identificaci?? de grups i la majoria de cat??legs els identifiquen com a entitats separades..^[9]

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

• SEDS (angl??s)
• SIMBAD (angl??s)