Messier 81

De Viquipèdia

Galàxia de Bode

Nomenclatura

Messier

M81

NGC

3031
ugc 5318
pgc 28630

Dades observacionals

Constel·lació

Óssa Major

Ascensió recta (α)

09^h 55^m 33,1730^s

Declinació (δ)

69° 03′' 55,061 ′

Magnitud aparent (V)

+6,9^m

Dimensions aparents

26,9'x14,1' minutes d'arc'

Tipus

SA(s)ab

Distància a la Terra

11,8 ± 1,1 millions Mall
(3,6 ± 0,3 Mpc)

Característiques físiques

Diàmetre

72.000 a.ll.

Massa

? M_S

La Galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) és una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum de la constel·lació de l'Óssa Major. Va ser descoberta per Johann Elert Bode al 1774^[1], d'aquí el seu nom. Pierre Méchain la va redescobrir el 1779 i li va comunicar el seu descobriment al seu amic Charles Messier que la va introduir al seu catàleg.^[1] Al 1914 Max Wolf va calcular la rotació (sent la primera vegada que es feia d'una galàxia espiral) i també va estimar-ne la velocitat de rotació 300 km/segon.

M81 és un perfecte exemple de galàxia espiral amb braços que formen una espiral al voltant del seu centre. Degut a la proximitat a la Terra, la seva gran mida, i el seu nucli galàctic actiu (que podria albergar un forat negre supermassiu, Messier 81 s'ha convertit en una galàxia molt estudiada per astrònoms professionals. La gran mida de la galàxia i la relativament alta magnitud aparent també la fan un objectiu apreciat per els astrònoms aficionats. .^[2]

Taula de continguts

1 Emissions de pols
2 Supernova
3 Galàxies properes i informació del grup de galàxies
4 Observació
5 Enllaços externs
6 Referències

[edita] Emissions de pols

Imatge en infraroig de Messier 81 del Telescopi espacial Spitzer. Els colors blaus representen l'emissió estel·lar observada a 3.6 μm.^[3] Els colors verds representen la emissió 8 μm originada principalment per hidrocarburs aromàtics policíclics del medi interestel·lar.^[3] Els colors vermells representen l'emissió 24 μm originada per la pols calenta del medi interestel·lar.^[4] Credit: NASA/JPL-Caltech/K. Gordon/S. Willner/N.A. Sharp.

La major par de l'emissió en longitud d'ona infraroja s'origina a la pols interestel·lar.^[4]^[5] Aquesta pols es troba principalement dins els braços espirals de la galàxia, i ha estat associada a les regions de formació estel·lar.^[4]^[5] L'explicació és que les estrelles blaves calentes i de curta vida que es troben en regions de formació estel·lar són molt efectives escalfant la pols i incrementant l'emissió infraroja de pols d'aquestes regions.

[edita] Supernova

Només s'ha detectat una supernova a Messier 81^[6]. La supernova, anomenada SN 1993J, va ser descoberta el 28 de març de 1993 per l'espanyol F. Garcia^[7]. En aquell moment, va ser le segona supernova observada al segle XX^[8]. Les característiques espectrals de la supernova han canviat al llarg del temps. Inicialment, semblava una supernova de tipus II (supernova formada per l'explosió d'una estrella gegant) amb forta emissió de línia espectral d'hidrogen, però posteriorment les línies d'hidrogen van anar esvaint-se i van aparèixer fortes línies espectrals d'heli, fent que la supernova semblés més una de tipus Ib ^[8]^[9]. A més, les variacions de la lluminosistat de SN 1993J en el temps no van ser com les variacions observades en altres supernoves de tipus II^[10]^[11] i si semblaven les variacions observades en les supernoves de tipus Ib^[12]. No obstant, la supernova ha estat classificada de tipus Iib, una classe de transició entre el tipus II i el tipus Ib^[9]. Els resultats de l'estudi d'aquesta supernova suggereixen que les supernoves de tipus Ib i Ic , estan formades per explosions d'estrelles gegants amb processos molt similars als que es produeixen en les supernoves de tipus II^[9]^[13]. Aquesta supernova es va usar per estimar la distància de 8.5 ± 1.3 Mal (2.6 ± 0.4 Mpc) a Messier 81^[8].

[edita] Galàxies properes i informació del grup de galàxies

M81 (esquerra) i M82 (dreta). M82 és una de les dues galàxies que té una forta interacció gravitacional amb M81. L'altre, NGC 3077, està situada sobre el marge superior de la imatge. Crèdit:Scott Anttila.

Messier 81 és la galàxia més gran del grup M81, un grup de 34 galàxies situades a la constel·lació de l'Óssa Major^[14]. La distància del grup a la Terra és d'aprosimadament 11.7 Mal (3.6 Mpc), fent que aquest sigui un dels grups més propers al Grup Local, que conté la Via Làctia^[14].

M81 està interactuant gravitacionalment amb Messier 82 i NGC 3077^[15]. Les interaccions han atret gas d'hidrogen de les altres tres galàxies, conduint a la formació d'estructures filamentoses de gas dins el grup^[15]. A més, les interaccions han causat que una part del gas interestel·lar hagi anat als centres de Messier 82 i NGC 3077, el que ha produït una forta activitat de formació estel·lar al centre de les dues galàxies^[15].

[edita] Observació

Messier 81, Messier 82, i algunes altres galàxies del grup M81 estan situades aproximadament a 10° al nord-oest d' Alpha Ursae Majoris.^[2]^[16] Messier 81 i Messier 82 es poden veure amb binoculars i petits telescopis.^[16]^[2] Els dos objectes no són fàcilment observables i cal experiència i unes condicions excepcionals d'observació.^[2] Encara que la galàxia es pot veure amb petits telescopis caldrà uns 350 mm per poder distingir l'estructura de Messier 81.^[16]

[edita] Enllaços externs

SEDS (anglès)
Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

[edita] Referències

↑ ^1,0 ^1,1 K. G. Jones (1991). Messier's Nebulae and Star Clusters, 2nd edition, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-37079-5.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 S. J. O'Meara (1998). The Messier Objects, Cambridge: Cambridge University. ISBN 0-521-55332-6.
↑ ^3,0 ^3,1 S. P. Willner, M. L. N. Ashby, P. Barmby, G. G. Fazio, M. Pahre, H. A. Smith, R. C. Kennicutt, Jr., D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, M. W. Regan, S. Malhotra, M. D. Thornley, P. N. Appleton, D. Frayer, G. Helou, S. Stolovy, and L. Storrie-Lombardi (2004). «Infrared Array Camera (IRAC) Observations of M81». Astrophysical Journal Supplement Series 154: 222-228.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 K. D. Gordon, P. G. Pérez-González, K. A. Misselt, E. J. Murphy, G. J. Bendo, F. Walter, M. D. Thornley, R. C. Kennicutt, Jr., G. H. Rieke, C. W. Engelbracht, J.-D. T. Smith, A. Alonso-Herrero, P. N. Appleton, D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, D. T. Frayer, G. Helou, J. L. Hinz, D. C. Hines, D. M. Kelly, J. E. Morrison, J. Muzerolle, M. W. Regfan, J. A. Stansberry, S. R. Stolovy, L. J. Storrie-Lombardi, K. Y. L. Su, E. T. Young (2004). «Spatially Resolved Ultraviolet, Hα, Infrared, and Radio Star Formation in M81». Astrophysical Journal Supplement Series 154: 215-221.
↑ ^5,0 ^5,1 P. G. Pérez-González, R. C. Kennicutt, Jr., K. D. Gordon, K. A. Misselt, A. Gil de Paz, C. W. Engelbracht, G. H. Rieke, G. J. Bendo, L. Bianchi, S. Bossier, D. Calzetti, D. A. Dale, B. T. Draine, T. H. Jarrett, D. Hollenbach, M. K. M. Prescott (2006). «Ultraviolet through Far-Infrared Spatially Resolved Analysis of the Recent Star Formation in M81 (NGC 3031)». Astrophysical Journal 648: 987-1006.
↑ NASA/IPAC Extragalactic Database. Results for extended name search on NGC 3031. Data d'accés: 2007-02-27.
↑ J. Ripero, F. Garcia, D. Rodriguez, P. Pujol, A. V. Filippenko, R. R. Treffers, Y. Paik, M. Davis, D. Schlegel, F. D. A. Hartwick, D. D. Balam, D. Zurek, R. M. Robb, P. Garnavich, B. A. Hong (1993). «Supernova 1993J in NGC 3031». IAU Circular 5731.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 B. P. Schmidt, R. P. Kirshner, R. G. Eastman, R. Grashuis, I. dell'Antonio, N. Caldwell, C. Foltz, J. P. Huchra, A. A. E. Milone (1993). «The unusual supernova SN1993J in the galaxy M81». Nature 364: 600-602.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 A. V. Filippenko, T. Matheson, L. C. Ho (1993). «The "Type IIb" Supernova 1993J in M81: A Close Relative of Type Ib Supernovae». Astrophysical Journal Letters 415: L103-L106.
↑ P. J. Benson, W. Herbst, J. J> Salzer, G. Vinton, G. J. Hanson, S. J. Ratcliff, P. F. Winkler, D. M. Elmegreen, F. Chromey, C. Strom, T. J. Balonek, B. G. Elmegreen (1994). «Light curves of SN 1993J from the Keck Northeast Astronomy Consortium». Astronomical Journal 107: 1453-1460.
↑ J. C. Wheeler, E. Barker, R. Benjamin, J. Boisseau, A. Clocchiatti, G. de Vaucouleurs, N. Gaffney, R. P. Harkness, A. M. Khokhlov, D. F. Lester, B. J> Smith, V. V. Smith, J. Tomkin (1993). «Early Observations of SN 1993J in M81 at McDonald Observatory». Astrophysical Journal 417: L71-L74.
↑ M. W. Richmond, R. R. Treffers, A. V. Filippenko, Y. Palik, B. Leibundgut, E. Schulman, C. V. Cox (1994). «UBVRI photometry of SN 1993J in M81: The first 120 days». Astronomical Journal 107: 1022-1040.
↑ A. V. Filippenko, T. Matheson, A. J. Barth (1994). «The peculiar type II supernova 1993J in M81: Transition to the nebular phase». Astronomical Journal 108: 2220-2225.
↑ ^14,0 ^14,1 I. D. Karachentsev (2005). «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal 129: 178-188.
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 M. S. Yun, P. T. P. Ho, K. Y. Lo (1994). «A high-resolution image of atomic hydrogen in the M81 group of galaxies». Nature 372: 530-532.
↑ ^16,0 ^16,1 ^16,2 D. J. Eicher (1988). The Universe from Your Backyard, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-36299-7.