Infraroig

De Viquip??dia

L'infraroig, radiaci?? infraroja o llum infraroja (IR) ??s la part de l'espectre electromagn??tic amb una longitud d'ona m??s llarga que la llum visible per?? m??s curta que la radiaci?? de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell ??s el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiaci?? infraroja s'est??n al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nan??metres i 1 mil??l??metres. L'infraroig s'acostuma a dividr en bandes espectrals determinades:

• infraroig proper (NIR o IR-A), 0,75???1,4 ??m, definits per l'absorci?? en aigua i usat habitualment en la comunicaci?? per fibra ??ptica, gr??cies a la poca absorci?? en vidres de SiO₂.
• infraroig mitj?? (MIR):
  • infraroig d'ona curta (SWIR o IR-B), 1,4???3 ??m, l'absorci?? en aigua augmenta considerablement a 1.450 nm
  • infraroig d'ona mitjana (MWIR o IR-C), 3???8 ??m
  • infraroig d'ona llarga (LWIR o IR-C), 8???15 ??m
• infraroig lluny?? (FIR), 15???1.000 ??m

Tanmateix, aquests termes no s??n precisos, i s'utilitzen de formes diferents en diversos estudis. En concret, en les longituds d'ona usades en telecomunicacions, l'espectre es subdivideix encara en m??s bandes, en funci?? de la resposta de detectors, amplificadors, fonts i fibres ??ptiques:

• banda O 1260???1360 nm
• banda E 1360???1460 nm
• banda S 1460???1530 nm
• banda C 1530???1565 nm
• banda L 1565???1625 nm
• banda U 1625???1675 nm

[edita] Aplicacions

Imatge d'un gos en la banda infraroja. Les zones m??s brillants corresponen zones m??s calentes del cos.

La radiaci?? infraroja est?? associada sovint a la calor, ja que els objectes a temperatura ambient o superior emeten radiaci?? principalment concentrada en la banda de l'infraroig mitj??. Aix?? permet utilitzar els infraroigs per determinar la temperatura d'objectes a dist??ncia (se se'n coneix l'emissivitat). Aquesta t??cnica s'anomena termografia o, en el as d'objectes molt calents, pirometria. La termografia s'utilitza b??sicament en aplicacions industrials i militars. Els infraroigs tamb?? s'utilitzen en els equips de visi?? nocturna quan la quantitat de llum visible ??s insuficient per veure els objectes: la radiaci?? es rep i despr??s es reflecteix en una pantalla; els objectes m??s calents es converteixen en els m??s lluminosos.

Un ??s molt com?? ??s el que fan els comandaments a dist??ncia, que generalment utilitzen els infraroigs en comptes d'ones de r??dio ja que aix?? no interfereixen amb altres senyals electromagn??tics com els senyals de televisi??. Els infraroigs tamb?? s'utilitzen per a comunicar a curta distancia els ordinadors amb els seus perif??rics (els aparells que utilitzen aquest tipus de comunicaci?? compleixen generalment un est??ndard publicat per la Infrared Data Association.

[edita] Descobriment

Els infraroigs van ser descoberts a comen??aments del segle XIX per William Herschel. Herschel va col??locar un term??metre de mercuri sobre l'espectre solar obtingut per un prisma de cristall, amb la finalitat de mesurar la calor emesa per cada color. Va descobrir que la calor era m??s forta al costat de l'extrem vermell de l'espectre i va observar que all?? no havia llum. Aquesta ??s la primera experi??ncia que mostra que la calor pot transmetre's per una forma invisible de llum. Els primers detectors de radiaci?? infraroja eren bol??metres, instruments que captaven la radiaci?? infraroja per l'augment de temperatura produ??t en un detector.