Radiació gamma

De Viquipèdia

Processos nuclears

Desintegració radioactiva Emissió alfa Emissió beta Captura electrònica Radiació gamma Emissió de neutrons Emissió de positrons Emissió de protons Fissió espontània Nucleosíntesi Captura de neutrons El procés R El procés S Captura de protons: El procés P

Quan es parla de radiació gamma es fa referència a la radiació més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, als fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera els fotons de freqüència més alta. Aquests fotons són més energètics que els raigs X, també anomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, Wilhelm Kenard Röntgen. L'energia d'aquest tipus de radiació s'acostuma a mesurar en megaeletró volts (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de longituds d'ona inferiors a 10^-11 m o freqüències superiors a 10¹⁹ Hz.

Els raigs gamma només es produeixen en les desintegracions radioactives de nuclis atòmics, o en processos de molt altes energies, com en el cas de la radiació de sincrotró. A causa de les altes energies que tenen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria més profundament que la radiació alfa o beta. Donada la seva alta energia poden causar danys al nucli de les cèl·lules, per la qual cosa són usats per esterilitzar equips mèdics i aliments.

[edita] Articles relacionats

• Dosímetre

Espectre Electromagnètic Radiofreqüència | Microones | Raigs T | Infraroig | Espectre Visible | Ultraviolat | Raigs X | Raigs Gamma Visible: Roig | Taronja | Groc | Verd | Cian | Blau | Indi | Violat