Radiació de sincrotró
De Viquipèdia
S'anomena radiació de sincrotró a la radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com per exemple electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic. Com més ràpid es mouen els electrons, més curta és la longitud d'ona de la radiació.
L'emissió de sincrotró es produeix artificialment als anells d'emmagatzemament d'un sincrotró, i a la naturalesa existeix en els electrons que es mouen a través dels camps magnètics de l'espai a velocitats molt altes, i s'observa en les explosions i en els romanents de supernoves, radiogalàxies i púlsars. Les aplicacions de la radiació de sincrotró són molt nombroses, com per exemple, radiocristal·lografia, microminiaturització de circuits integrats, o estudi d'àtoms i molècules.[1]
Aquesta radiació va ser anomenada així després del seu descobriment en un accelerador de sincrotró de l'empresa General Electric, construït el 1946 i anunciat el maig de 1947 per Frank Elder, Anatole Gurewitsch, Robert Langmuir, i Herb Pollock en una carta titulada Radiació d'electrons en un sincrotró.[2]
[edita] Referències
- ↑ "Radiació de sincrotró", article a la Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Elder, F. R.; Gurewitsch, A. M.; Langmuir, R. V.; Pollock, H. C. (1947): "Radiation from Electrons in a Synchrotron", Physical Review, vol. 71, Issue 11, pp. 829-830
[edita] Enllaços externs
- Radiació de sincrotró (anglès)
