On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Messier 94 - Viquipèdia

Messier 94

De Viquipèdia

Galàxia M94
Nomenclatura
Messier M94
NGC 4736
Dades observacionals
Constel·lació Llebrers
Ascensió recta (α) 12h 50m 52,63s
Declinació (δ) +41° 07′ 09,3′'
Magnitud aparent (V) +8,2m
Dimensions aparents 7 x 3 minuts d'arc'
Tipus Sb
Distància a la Terra ~14,5 Mall
(~4,4 Mpc)
Característiques físiques
Diàmetre - a.ll.
Massa - MS

Messier 94 (M94 o NGC 4736) és una galàxia espiral situada a la constel·lació Llebrers. Va ser descoberta per Pierre Méchain al 1781,[1] i catalogat per Charles Messier dos dies després. Encara que algunes referències descriuen M94 com a una galàxia espiral barrada, l'estructura de barra semblar ser més ovalada[2]. La galàxia presenta la característica de tenir dues estructures d'anells[3]

Taula de continguts

[edita] Nucli

M94 està classificada com a tenir un nucli amb una regió d'emissió nucleat de baixa ionització (LINER, per les seves sigles en anglès )[4]. En general estan caracteritzades per uns espectres òptics que revelen que el gas ionitzat està present però tan sols es tracta d'un gas feblement ionitzat (els àtoms haurien perdut relativament pocs electrons).

[edita] Anells interior i exterior

M94 conté un anell interior amb un diàmetre de70" i un anell exterior amb un diàmetre de 600". Aquests anells semblen aparèixer en llocs de resonància dins el disc de la galàxia.. L'anell interior és un lloc d'alta activitat de formació estel·lar i a vegades se l'ha anomenat anell d'starburst. La formació estel·lar està produïda pel gas que és conduït dinàmicament cap a l'anell per l'estructura de barra de forma ovalada[5].

[edita] Pseudobulb

John Kormendy i Robert Kennicutt van publicar al 2004 que M94 conté un prototip de pseudobulb[2]. Una galàxia espiral clàssica consisteix en un disc de gas i joves estrelles que intersecten una gran esfera (o bulb) d'estrelles més velles. En constrast, una galàxia amb un pseudobulb no té una gran bulb d'estrelles velles, en canvi conté una estructura central brillant amb una intensa formació estel·lar que semblaria un bulb quan la galàxia és vista de frontalment. En el cas d'M94, aquest pseudobulb pren la forma d'un anell al voltant de la regió ovalada central.

[edita] Distància

S'han utilitzat dues tècniques diferents per al mesurament de la distància d'M94. La tècnica de mesurament de la distància per la fluctuació de la lluentor superficial estima la distància de les galàxies espirals basant-se en les granulacions de l'aparença dels seus bulbs. La distància d'M94 usant aquesta tècnia és 17.0 ± 1.4 Milions d'anys llum (5.2 ± 0.4 Mpc).[6] No obstant, M94 és prou a prop per poder usar el telescopi espacial Hubble per resoldre i mesurar els fluxos de lluentor de les estrelles individuals més brillants de la galàxia. Aquests mesuraments es poden comparar amb els fluxos d'estrelles similars de la Via Làctia per mesurar la distància. La distància estimada amb aquesta tècnica és 15 ± 2 Mal (4.7 ± 0.6 Mpc).[7] El promig de les dues, donaria una distància estimada de 16.0 ± 1.3 Mal (4.9 ± 0.4 Mpc).

[edita] Matèria fosca

Al 2008 es va publicar un estudi que mostrava que M94 tenia molt poca o gens de matèria fosca. L'estudi analitzava les corbes de rotació de les estrelles de la galàxia i la densitat del gas d'hidrogen i trobava que la matèria lluminosa ordinària semblava comptar per tota la massa de la galàxia. El resultat resulta controvertit, ja que els models actuals no indiquen com un galàxia es pot formar sens un halo de matèria fosca o com una galàxa pot perdre la matèria fosca. Altres explicacions per a les corbes de rotació galàctiques, com la dinàmica newtoniana modificada, també presenten dificultats per explicar aquesta galàxia.[8]

[edita] Informació sobre el grup de galàxies

M94 és una de les galàxies més brillants del grup M94, un grup de galàxies que conté ebtre 16 i 24 galàxies.[9][10][11] Aquest grup és un del molts que existeixen dins el supercúmul de la Verge[ (per exemple el supercúmul local).[12] Encara que un gran nombre de galàxies poden ser associades a M94, només unes poques semblen formar un sistema gravitacional. Moltes de les altres galàxies properes semblen moure's amb l'expansió de l'univers..[7][13]

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  1. Kepple, George Robert; Glen W. Sanner (1998). The Night Sky Observer's Guide, Volume 2, Willmann-Bell, Inc., 51. ISBN 0-943396-60-3. 
  2. 2,0 2,1 J. Kormendy, R. C. Kennicutt, Jr. (2004). «Secular Evolution and the Formation of Pseudobulges in Disk Galaxies». Annual Reviews of Astronomy and Astrophysics 42: 603-683. DOI:10.1146/annurev.astro.42.053102.134024.
  3. NASA/IPAC Extragalactic Database. Results for NGC 4736. Data d'accés: 2006-11-09.
  4. L. C. Ho, A. V. Filippenko, W. L. W. Sargent (1997). «A Search for "Dwarf" Seyfert Nuclei. III. Spectroscopic Parameters and Properties of the Host Galaxies». Astrophysical Journal Supplement 112: 315-390. DOI:10.1086/313041.
  5. C. Muñoz-Tuñón, N. Caon, J. Aguerri, L. Alfonso (2004). «The Inner Ring of NGC 4736: Star Formation on a Resonant Pattern». Astronomical Journal 127: 58-74.
  6. J. L. Tonry, A. Dressler, J. P. Blakeslee, E. A. Ajhar, A. B. Fletcher, G. A. Luppino, M. R. Metzger, C. B. Moore (2001). «The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitudes, Colors, and Distances». Astrophysical Journal 546 (2): 681-693. DOI:10.1086/318301.
  7. 7,0 7,1 I. D. Karachentsev, M. E. Sharina, A. E. Dolphin, E. K. Grebel, D. Geisler, P. Guhathakurta, P. W. Hodge, V. E. Karachentseva, A. Sarajedini, P. Seitzer (2003). «Galaxy flow in the Canes Venatici I cloud». Astronomy and Astrophysics 398: 467-477. DOI:10.1051/0004-6361:20021598.
  8. Battersby, Stephen. "Galaxy without dark matter puzzles astronomers", NewScientist.com news service, 06 February 2008.
  9. R. B. Tully (1988). Nearby Galaxies Catalog, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-35299-1. 
  10. A. Garcia (1993). «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement 100: 47-90.
  11. G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani (2000). «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal 543: 178-194. DOI:10.1086/317070.
  12. R. B. Tully (1982). «The Local Supercluster». Astrophysical Journal 257: 389-422. DOI:10.1086/159999.
  13. I. D. Karachentsev (2005). «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal 129: 178-188. DOI:10.1086/426368.
Catàleg Messier
M1 - M2 - M3 - M4 - M5 - M6 - M7 - M8 - M9 - M10 - M11 - M12 - M13 - M14 - M15 - M16 - M17 - M18 - M19 - M20 - M21 - M22 - M23 - M24 - M25 - M26 - M27 - M28 - M29 - M30 - M31 - M32 - M33 - M34 - M35 - M36 - M37 - M38 - M39 - M40 - M41 - M42 - M43 - M44 - M45 - M46 - M47 - M48 - M49 - M50 - M51 - M52 - M53 - M54 - M55 - M56 - M57 - M58 - M59 - M60 - M61 - M62 - M63 - M64 - M65 - M66 - M67 - M68 - M69 - M70 - M71 - M72 - M73 - M74 - M75 - M76 - M77 - M78 - M79 - M80 - M81 - M82 - M83 - M84 - M85 - M86 - M87 - M88 - M89 - M90 - M91 - M92 - M93 - M94 - M95 - M96 - M97 - M98 - M99 - M100 - M101 - M102 - M103 - M104 - M105 - M106 - M107 - M108 - M109 - M110



Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu