Messier 73

De Viquipèdia

**Messier 73**
Dades d'observació

Tipus:	Asterisme
Ascensió recta:	20^h 59^m
Declinació:	+12° 38′
Distància:	2.000 al
Magnitud aparent (V):	+8,9
Dimensió aparent (V):	9,6 minuts d'arc
Constel·lació:	Aquari
Característiques físiques
Radi:	-
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M73, NGC 6994, GC 4617

Messier 73 ( M73 0 NGC 6994) és un asterisme (alineament fortuït) d'estrelles format per quatre estrelles situat a la constel·lació d' Aquari. Va ser descobert per Charles Messier el 4 d'octubre de 1780 que el va descriure com un cúmul de quatre estrelles amb nebulositat. Posteriors observacions de John Herschel, no obstant, no van poder revelar la nebulositat. A més Herschel va questionar la designació de M73 com a cúmul, amb tot i amb això el va incloure al seu catàleg com a cúmul, i John Dreyer el va incloure al seu new General Catalogue. ^[1].

Taula de continguts

1 Recerca científica: Asterisme o cúmul obert?
2 Observació
3 Enllaços externs
4 Referències

[edita] Recerca científica: Asterisme o cúmul obert?

M73 va ser considerat en un principi com a un cúmul obert poc dens, que consistia en estrelles associades físicament a l'espai així com al cel. La qüestió de si les estrelles eren un asterisme o un cúmul va genera un interessant debat. Al 2000, L. P. Bassino, S. Waldhausen, i R. E. Martinez van publicar una anàlisi del color i la lluminositat de les estrelles del cúmul i del seu voltant. Van concloure que les quatre estrelles més brillants del centre i algunes més dels voltants seguien una relació color-lluminositat que també la segueixen les estrelles dels cúmuls oberts (com es pot veure al diagrama de Hertzsprung-Russell). La seva conclusió era que M73 era un antic cúmul obert de 9 minuts d'arc d'ample^[2]. G. Carraro, no obstant, va publica els resultats en el 2000 basats en anàlisis similats i concluint que les estrelles no seguien cap relació color-lluminositat. La conclusió de Carraro era que M73 era un asterisme^[3]. Per afegir major controvèrsia, E. Bica i col·laboradors van concloure que la possibilitat d'alineament de les quatre estrelles brillants vistes al centre d'M73 així com una altra estrella propera era molt improvable, per això M73 era probablement un cúmul obert dispers^[4].La controvèrsia es va solucionar el 2002 quan M. Odenkirchen i C. Soubiran van publicar un anàlisi de l'espectre d'alta resolució de les sis estrelles més brillants d'M73 en 6 minuts d'arc del centre. Odenkirchen i Soubiran van demostrar que les distàncies des de la Terra a les sis estrelles eren molt diferents d'una a una altra, i que les estrelles es movien en diferents direccions. Per això, van concloure que les estrelles eren ,tan sols, un asterisme^[5].

Encara que s'ha demostrat que M73 es tracta tan sols d'un alineament casual d'estrelles, encara són importants més investigacions sobre l'asterisme per a la identificació de cúmuls oberts dispersos. Aquests cúmuls poden ser importants per demostrar com els cúmuls oberts són desmembrats per les forces gravitacionals en la Via Làctia.

[edita] Observació

Les estrelles formen una« Y » inclinada sobre l'esquerra. L'estrella central és la menys brillant de les quatre i és per això la més difícil de veure amb el telescopi. Les característiques d'aquestes estrelles són:

Estrella	AR (J2000.0)	Dec (J2000.0)	mag-apa	B-V	Altres idenficacions
1	20h 58min 56,8s	-12:38'29"	10,355	1,002	BD-13 5809
2	20h 58min 57,8s	-12:37'45"	11,269	0,452	HD 358033
3	20h 58min 54,8s	-12:38'04"	11,675	0,575	BD-13 5809
5	20h 58min 53,5s	-12:37'54"	12,322	0,870

[edita] Enllaços externs

SEDS (anglès)
Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)

[edita] Referències

↑ K. G. Jones (1991). Messier's Nebulae and Star Clusters, 2nd edition, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-37079-5.
↑ L. P. Bassino, S. Waldhausen, & R. E. Martinez (2000). «CCD photometry in the region of NGC 6994: The remains of an old open cluster». Astronomy & Astrophysics 355: 138-144.
↑ G. Carraro (2000). «NGC 6994: An open cluster which is not an open cluster». Astronomy & Astrophysics 357: 145-148.
↑ E. Bica, B. X. Santiago, C. M. Dutra, H. Dottori, M. R. de Oliveira, & D. Pavani (2001). «Dissolving star cluster candidates». Astronomy & Astrophysics 366: 827-833.
↑ M. Odenkirchen & C. Soubiran (2002). «NGC 6994: - clearly not a physical stellar ensemble». Astronomy & Astrophysics 383: 163-170.