Messier 92

De Viquipèdia

**Messier 92**
Dades d'observació

Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	17^h 17^m 07,27^s
Declinació:	+43° 08′11,5&Prime
Distància:	26.000 al
Magnitud aparent (V):	6,5
Dimensió aparent (V):	11,2 minuts d'arc
Constel·lació:	Hèrcules
Característiques físiques
Radi:	42 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	- 8,2
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M92, NGC 6341

Messier 92 (M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Hèrcules. Va ser descobert per Johann Elert Bode al 1777 i independentment redescobert per Charles Messier el 18 de març de 1781.

M92 està situat a una distància d'uns 26.000 anys llum del sistema solar, es troba , per tant, una mica més allunyat que el seu veí M13 per la qual cosa el seu aspecte visual és menys impressionant per a la imatge fotogràfica o CCD que aquest últim. Presenta una important concentració d'estrelles en el seu centre. La massa del cúmul és molt elevada de quasi 300.000 masses solars. El cúmul s'aproxima a la Terra a una velocitat de 110 km/s. La seva metal·licitat és extraordinàriament baixa, aproximadament una centèsima de la solar: això s'explicaria en ser un dels més vells de la nostra Galàxia, ja que les seves estrelles components només contenien (originalment) hidrogen i heli.

[edita] Estrelles variables

La primera de les seves estrelles variables (V11) va ser descoberta per Wood en 1916; en l'actualitat (2007) són 28 les variables conegudes, de les quals només 17 són del tipus RR Lyrae i una (V7) és una Cefeida amb un període igual a 1.0614 dies. Estranyament no s'ha detectat ni una sola variable del tipus Gegant Vermella (possiblement a causa de la seva baixa metal·licitat), encara que els treballs fotomètrics de Violat (Observatori Astronòmic de Càceres) i Arranz (Observatori Astronòmic de Navas de Oro), a l'estiu de 2007 van ser esperançadors a l'analitzar gran quantitat d'estrelles vermelles amb una àmplia cobertura temporal i observacional. Els resultats preliminars (agost de 2007) van ser negatius: de 13 gegants vermelles estudiades cap ha mostrat oscil·lacions de lluentor.

[edita] Observació

El M92 és un dels cúmuls globulars més brillants en l'hemisferi nord, però sovint és passat per alt pels astrònoms per la seva proximitat a un fins i tot més espectacular, l'M13. El cúmul és visible amb binoculars i té un aspecte de taca blanca difusa. Amb un telescopi de 200 mm es poden resoldre estrelles. La seva localització és molt difícil. Un mitjà per trobar-lo seria en la meitat del segment que uneix les estrelles Iota i Eta de la constel·lació d'Hèrcules.