Messier 13

De Viquip??dia

**C??mul d'H??rcules**
Dades d'observaci??

Tipus:	C??mul globular
Ascensi?? recta:	16^h 41,7^m
Declinaci??:	+36?? 28???
Dist??ncia:	25.107 al
Magnitud aparent (V):	+5,8
Dimensi?? aparent (V):	20,0 minuts d'arc
Constel??laci??:	H??rcules
Caracter??stiques f??siques
Radi:	73 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-8.53
Altres caracter??stiques:	-
Altres designacions:	M13, NGC 6205

Messier 13 (Gran C??mul d'H??rcules, M13 o *NGC 6205) ??s un c??mul globular de la constel??laci?? de H??rcules. Va Ser descobert per l'astr??nom angl??s Edmond Halley en l'any 1714. William Herschel, per mitj?? del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d'estrelles (conegudes com potes d'aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte dels seus components (aproximadament unes 8.500 segons els seus c??mputs)

La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) ??s igual a la 5.80; el seu tipus espectral ??s F6: fotogr??ficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont??; la magnitud absoluta ??s igual a -8.53 (banda V). El r??dio del seu nucli ??s pr??xim a 45", el r??dio de marea ??s proper a 27': es calcula que el 90% dels seus membres brillen dintre d'un r??dio de 6.5' a partir del centre de gravetat.

De la seva velocitat radial, -246.6 km/s, es dedueix que s'aproxima a la Terra a m??s 887.700 km/h: aquesta velocitat est?? originada per la combinaci?? del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via L??ctia, a m??s de la velocitat pr??pia del Sol i de la Terra.

Es calcula que la seva lluminositat ??s similar a la de 500.000 sols, encara que la seva massa (determinada per estudis din??mic de les seves estrelles) est?? situada en la banda 600-800 mil vegades la solar: evidentment una bona part de les seves estrelles s??n astres invisibles (nanes blanques i estrelles de neutrons). Recentment (2005) s'ha descobert una estrelles de neutrons, emissora de raigs X, en ??rbita tancada amb una companya.

Situat a uns 7,7 kiloparsecs de la Terra (uns 25.100 anys llum), els seus astres m??s brillants s??n estrelles groguenques del tipus gegant vermella que apareixen amb magnitud 11,87 (la variable V11), la seva estrella variable Cefeida m??s brillant (V2) ??s de magnitud 12.85 mentre que les estrelles RR Lyrae (utilitzades com patr?? de dist??ncies) apareixen amb magnitud 14.82.

Encara que ??s molt similar a M3 per la seva edat (entre 13 i 15 mil milions d'anys) i composici?? qu??mica, es diferencia d'aquest en el seu baix nombre d'estrelles variables conegudes: nom??s 45 (fins a inicis de l'any 2006) contra les m??s de 240 de M3, de les quals nom??s 3 (V1, V2 i V6) s??n Cefeides i 8 del tipus RR Lyrae. Totes aquestes estrelles variables s??n assequibles a telescopis d'aficionat a partir dels 200 mm d'obertura equipats amb c??meres CCD i un bon mapa del c??mul [1].

Precisament han estat astr??noms aficionats espanyols els quals han assolit determinar el per??ode de dos de les noves variables descobertes en 2001: V38 (per??ode: 81 dies) i V43 (per??ode: 97 dies), utilitzant mesuraments fotom??trics obtinguts en el per??ode 2001-2005.

Les seves principals estrelles apareixen llistades en el Cat??leg de Ludendorff (1905) i en el menys utilitzat Cat??leg de Kadla (1966): en aquest ??ltim cas s'analitzen tamb?? els moviments propis (mesurats en mili-segons d'arc per any), la qual cosa permet con??ixer quines d'elles pertanyen realment al c??mul. Un estudi m??s exhaustiu dels moviments propis (443 estrelles) va ser efectuat en 1979 pels astr??noms nord-americans Cudworth i Monet, comparant plaques fotogr??fiques preses amb el refractor de 1 metre de Yerkes entre els anys 1900 i 1977: el moviment propi de les seves estrelles est?? en l'interval 0.001- 0.075" per segle.

Per a un telescopi d'aficionat M13 ??s resoluble en estrelles a partir d'un instrument de 15 cm d'obertura: encara que hi ha tres estrelles de lluentor inferior a la magnitud 12 (les tres variables) la majoria dels seus astres m??s visibles estan en el rang 12-13: per sobre de la magnitud 13 es poden totalitzar fins a 40 estrelles, la majoria d'elles s??n ataronjades "gegants vermelles" (l'??nica excepci?? ??s l'estrella blava L222, de magnitud 13.15 i pertanyent al tipus errant blava(Blue Straggler en angl??s). Per sota de la magnitud 13 el nombre d'astres creix, encara que nom??s poden individualitzar-se per mitj?? de la fotografia o c??meres CCD.

El treball m??s recent sobre les seves estrelles de tipus RR Lyrae (per??odes, amplituds i corbes de llum) de V7 i V8 va ser publicat a l'abril de 2007, havent estat elaborat per Violat i Arranz, dos astr??noms aficionats espanyols [2]. Al maig del mateix any es va publicar la continuaci?? d'aquest treball que inclo??a un estudi de les RR Lyrae V31, V34 i V36 [3].

Al juny de 2007 Violat i Arranz van demostrat, al llarg d'una campanya fotom??trica de set mesos de durada [4], que les variables vermelles del c??mul no tenen cap periodicitat i que algunes d'elles (com V11 o V17) en realitat pulsen amb dos per??odes distints que modulen la seva corba de llum, encara que unes altres [5] semblen ser irregulars o err??tiques.

[edita] Fonts

Smithsonian/NASA Astrophysics Data System (ADS): Articles, estudis i treballs de M13.
Der grosse Sternhaufen im Herkules Messier 13, (1905), Publikationen des Astrophysikalischen Observatoriums zu Potsdam; 15. Bd, Nr. 50. Estudi del c??mul realitzat en 1905 per Hans Luddendorff.
A catalog of parameters for globular clusters on the Milky Way, W.E. Harris, 1996. Astron. J., 112, 1487.
Astrometry in the Globular Cluster M13. Cudworth. K. M., Monet, D. G. (1979). Astron. J. 84, n?? 6, 774.